diumenge, 17 de març de 2013

Antropologia religiosa. Classes del 4 i 5/3/13. No hi ha religions falses. Introducció a la sociologia religiosa d'Émile Durkheim


He dedicat aquestes dues darreres classes introduir la sociologia religiosa de Durkheim i llegir-vos diversos fragments de Las formas elementales de la vida religiosa (Alianza). Us annexo la introducció, el primer capítol i les conclusions .

Com vaig mirar d’explicar-vos, Durkheim —hereu del positivisme de Conte— entén la societat com una totalitat objectiva, un organisme exterior a l’observador científic. La reunió de les persones funciona com un autèntic ésser viu, com un organisme regit per lleis similars a les que regeixen la natura.

Per Durkheim, la societat podia ser entesa de dues maneres: a) en termes fisiològics o biològics, com una estructura anatòmica; b) en termes psicofísics, com una consciència col.lectiva que es desenvolupa sobre un substrat material. El postulat psicofísic permet comprendre la peculiaritat espiritual dels fenòmens socials, en tan que formes de fer, de pensar i de sentir, que són expressió de la consciència col.lectiva, exterior a la consciència individual i que aquesta no pot manipular.

Insisteix Durkheim en usar l’analogia orgànica, el que és coherent amb una sociologia positiva de finals del XIX que es funda a partir de una triple possibilitat categorial : 1) La Sociedad como una física social (Smith, Ricardo, Comte); 2) La Sociedad como una biòloga social (Spencer, Darwin); 3) La Sociedad como una psicòloga social (Wundt); 4) La Sociedad como una ideologia social (Durkheim). La Societat ve definida per una estructura morfològica, és a dir per un conjunt d'òrgans dels quals les funcions satisfan les necessitats plantejades pel perdurament de la col.lectivitat. S'entén per estructura un sistema únic, tancat en si mateix, encara que interdependent amb altres, en el qual totes les parts cooperen en una activitat unitària conjunta, d'acord amb relacions regulars. Cap de les seves parts pot modificar sense modificar a les altres.

Per Durkheim en el pensament religiós s'han originat tant les nocions essencials -temps, espai, gènere, nombre, causa, substancia- que són l'esquelet de la intel.  intel.ligència, però també els seus elements contingents. Ara bé, aquestes representacions religioses són representacions col. lectives que expressen realitats col · lectives. En aquest sentit, la veritable funció de la religió no és sinó la de fer-nos actuar i ajudar-nos a viure. El culte no és només un sistema de signes a través del qual la fe es s’expressa a l'exterior, sinó el mecanisme que permet crear primer i recrear periòdicament la societat. La religió és una síntesi de la vida col.lectiva, de la societat.

Ara bé, aquesta societat no és una dada empírica observable i definible, "és una quimera, un somni on l'home ha bressolat seves misèries, però que mai han viscut en realitat.  Tradueix les nostres aspiracions, els nostres desitjos, les nostres pors, tot el que intuïm essencial, però que no té existència palpable, i s'experimenta foscament.  Respon a la capacitat humana d'idealitzar, és a dir, de substituir el món de la realitat, per una altra cosa que el pensament genera”. La capacitat humana de afegir coses al real. "El que defineix al sagrat és que està sobreafegit a la realitat", ens diu Durkheim.

Recordeu la premissa que vaig plantejar-vos com a innegociable l’altre dia i que és la concreció del gran canvi que Dukheim i la seva escola —l’escola de l’Année Sociologique— representen: les creences Religioses no poden ésser falses. Tothom no pot haver estat sempre equivocat. Sota el símbol religiós, s'ha de saber veure la realitat que s'amaga i s'expressa. La tasca dels estudis sociològics sobre la religió consisteix en veure d'on venien les realitat expressades en la  religió.

Durkheim planteja diferents hipòtesi explicatives a propòsit de la religió, totes elles relatives a allò social. D’una banda, tenim hipòtesis causals: a) Determinades situacions d'efervescència col.lectiva, generin i recreïn creences i sentiments religiosos. b) És poden establir relacions causals entre els trets morfològics de l'estructura social i el contingut de les creences religioses i pràctiques rituals. Després, hipòtesis interpretatives, que contemplen la religió com a representació social en dos sentits: 1) La religió representa la societat i els relacions socials en un sentit cognitiu. Davant l’intel.lecte, la religió és un mitjà per comprendre, es a dir fer intel.ligible la realitat social. 2) També la "representa" al sentit que l'expressa, la simbolitza, la dramatitza. És a dir, la religió és una forma particular que els humans tenen de comprendre la seva societat i els seves relacions amb ella,  i també és un mitjà d'expressar-la i posar en escena aquestes relacions a través d'un llenguatge simbòlic singular.

Per últim tenim una hipòtesi funcional, que entendria que la religió acompleix una funció en la mesura que es constituïa en un sistema de comunicació d'idees i sentiments que permetia especificar i regular els relacions socials i permetia que la societat prengui consciència de si mateixa.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch