dijous, 10 de gener de 2013

"Toros i ordre públic". Article aparegut al Diari de Barcelona, el 14/7/1988


Article publicat al Diari de Barcelona el 14 juliol de 1988

TOROS I ORDRE PÚBLIC
Manuel Delgado

Sòria és una ciutat ben tranquil·la, d’aquelles de les quals es pot dir que mai no hi passa res. Encara que... Bé, seria millor dir que “quasi” mai hi passa res, perquè, al juny de 1953, aquella plàcida i fins i tot un xic avorrida capital de província va conèixer els aldarulls més forts de tota la seva història moderna, excepte els de l’aixecament militar del 36: greus enfrontaments amb les forces d’ordre públic, intent d’assalt a la caserna de la Guàrdia Civil i desenes de ferits de consideració; fins i tot, segons es va dir aleshores, algun mort.

I què és el que va ocasionar una situació tan extraordinàriament violenta com aquella? No va ser cap vaga obrera, ni cap reivindicació política de signe antifranquista, ni res similar. Va ser, simplement, que a un governador civil, el falangista López Pandos, se li va acudir, ni més ni menys, prohibir “les festes de Sant Joan o de la Verge”, que, en la mesura que incorporaven rituals taurins cruents, li van semblar de “mal gust” i “pròpies de pobles poc evolucionats”. Qualsevol coneixedor de l’evolució del ritus taurins a la península ibèrica sap que aquesta no ha sigut sinó una successió d’intents, per part de l’Església i de l’Estat de treure’s del damunt una orientació festiva que contrariava frontalment la seva concepció del món, perquè eren pràctiques rituals en què la violència era exercida per persones ordinàries i hi era contestat, el monopoli que el poder polític hegemònic té sobre la vida col·lectiva.

En aquest sentit, ja se sap també que fenòmens com el de Sòria al 1953 s’han repetit sovint al llarg de cents d’anys de voluntat repressora. Va passar amb les normes antitaurines d’en Torquemada i de la Inquisició, amb les butlles papals, amb les prohibicions del despotisme il·lustrat, i, més modernament, amb les actuacions abolicionistes d’en Sagasta, d’en De la Cierva, d’en Maura, etc. “Casualment” sempre per compte de governs d’orientació fortament autoritària i conservadora.

Els últims problemes, com algú potser deu recordar, es van produir quan el general Franco va signar una circular, la 3/1963, en què es posaven fora de la llei la majoria de ritus taurins populars, cosa que va ocasionar greus conflictes d’ordre públic a llocs com Medinaceli, quan els seus habitants van sortir en defensa del seu toro embolado.

Per cer, ¿com caldria interpretar el fet que el senyor Josep Gomis, de qui  tant fa parlar el seu currículum polític personal, s’hagi estrenat en el càrrec prohibint una corrida de toros en un barri popular de l’Hospitalet de Llobregat? Com a Sòria, també aquesta prohibició va traduir-se en problemes d’ordre públic. I, parlant de Sòria, l’intent de prohibir les seves festes de toros va acabar –com sempre ha succeït- fracassant i a l’any següent tornaven a celebrar-se amb tota normalitat. Res no fa pensar que la situació en què ens trobem ara sigui especialment diferent, ni que el senyor Gomis, aconsegueixi el que cap dels seus antecessors en la repressió del ritus taurins ha aconseguit: acabar per la força amb uns trets culturals i d’identitat dels quals una comunitat no vol despendre’s.

[La fotografia de los Sanjuanes de Soria procede de valdegenna.blogspot.com.es]


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch