divendres, 20 de juny de 2014

"Un barri per tothom". Pregó de la Festa Major de Fort Pienc, juny 1998



Pregó pronunciat a la Festa Major del meu barri, Fort Pienc, convidat per l'Associació de Veïns, el juny de 1998, al Parc de l'Estació del Nord. Ara, que se celebren les d'enguany

UN BARRI PER TOTHOM
Manuel Delgado Ruiz 

M’agradaria aprofitar l’oportunitat que l’associació de Veïns de Fort Pienc em brinda, convidant-me a pronunciar el pregó de la Festa Major d’engany, per posar de manifest la manera com gran part de la seva activitat  apareix orientada paradoxalment en la millora i el reforçament d’allò que, per principi, és la negació mateixa del barri, o, si més no, la seva relativització.

El barri es pot entendre com una mena de baluard més o menys emmurallat, dins del qual una certa comunitat podria viure el somni o el malson d’estar sola a la ciutat, és a dir en una situació en que ha aconseguit o ha estat condemnada a romandre a soles amb si mateixa, vivint o patint la seva pròpia coherència interna, conformant-se en un col.lectiu congruent, estable, pot ser fins i tot harmònic. Una terrible utopia que sols podria ser possible vigilant atentament qui entra i qui surt del recinte barrial, escrutant cada un dels moviments dels seus veïns, car qualsevol presència estranya o qualsevol actuació desviada serien automàticament ateses com una amenaça, un perill.

Aquest model de barri tancat sobre si mateix no és un impossible. L’hem conegut, el coneixem a hores d’ara en molts indrets del planeta, a moltes ciutats. Es tracta bé del barri privilegiat, que es dota de vigilants jurats ; del barri pobre al qual l’administració pública no pot accedir-hi i que és sotmès a la vigilància i la gestió de bandes internes que funcionen a la manera d’estats despòtics, o, per últim, en forma del gueto, el barri segregat per raons econòmiques, polítiques, ètniques o religioses. Aquests barris són barris de residents, d’habitants o de veïns-reclusos, barris d’ús restringits, barris ens els quals es reserva el dret d’admissió, en la mesura que els seus espais públics  són extremadament reduïts o inexistents.

Per sort no tots els barris són així. Un barri pot ser una altra cosa, una realitat en certa mesura feliçment contradictòria, que s’existeix mantenint a ratlla les tendències que pugui experimentat envers l’exclusivitat, que entén que la seva funció és la d’establir una frontera entre el públic i el privat, però  que, com li pertoca fer a qualsevol frontera, du a terme una tasca paradoxal, com és la d’unir allò mateix que separa. M’explicaré.

Què és un barri? Henri Lefebvre definia el barri com «una porta d’entrada i de sortida entre uns espais qualificats i l’espai quantificat».
El barri apareix com el domini dins del qual la relació espai-temps és més favorable per l’usuari que es desplaça a peu des del seu habitat. Es per tant el tros de ciutat que travessa una frontera o llindar entre l’espai privat i l’espai públic: és el que resulta d’una marxa, de la successió de passos sobre una calçada, de mica en mica significada pel seu vincle orgànic amb l’habitatge.

El caminar del passejant pel seu barri és sempre portador de múltiples sentits: vitrina, olors, arbres, font..., segments de memòria que ens adverteixen –de tornada de qualsevol lloc– que ja ens hi acostem a casa. L’urbanitza aconsegueix crear-se un àmbit de replegament, un itinerari que li permet exercir una mena d`apropiació, però una apropiació que és purament sentimental, que de cap de les formes exclou ningú. Com a conseqüència, el barri pot ser considerat com una privatització simbòlica i cognitiva progressiva de l’espai públic. Es tracta d’un dispositiu pràctic la funció del qual és assegurar una solució de continuïtat entre el que és el més íntim –l´ espai privat de l’habitatge– i el que és el més desconegut : el conjunt de la cuidat o fins i tot, per extensió, la resta del món. El barri és el terme mig d’una dialèctica existencial –a nivell personal– i social –a nivell del grup dels usuaris– entre l´a fora i l´a dins, entre el nivell d’un mateix i el del allò social, un territori entremig en els que els «naturals» no són ni íntims ni anònims : el veïns.

La pràctica del barri és, des de la infància, la d’una tècnica del reconeixement de l’espai en tant que espai social. Signatura que testifica un origen, el barri s’inscriu en la historia del subjecte com la marca de una pertanyem-ne indeleble, en la mesura en que és la configuració primera, l’arquetip de tota apropiació de l’espai com a lloc de la vida quotidiana en públic. El barri és una mena d’ampliació de l’habitatge. Per l’usuari, es resumeix en la suma dels trajectes inaugurats a partir de la vivenda pròpia. D’aquesta manera el límit públic/privat, que apareix com l’estructura fundadora del barri per la pràctica d’un usuari, no es sols una separació, sinó una separació que uneix. El públic i el privat no son remesos un a l’esquena de l’altre com dos elements exògens, malgrat que coexistents. Gràcies al barri, aquests dos espais deixen de tenir sentit l’un sense l’altre. La pràctica del barri introdueix la gratuïtat en lloc de la necessitat ; afavoreix una utilització de l’espai urbà no finalitzat pel seu ús funcional. Gràcies al barri el subjecte aprèn a poetitzar l’espai, l’imposa un ordre carregat d’enyors i d’anhels. El barri nega la condició pública de l’espai públic, en la mesura que el fa nostre, personal, però ho fa al mateix temps que proclama que tothom té el dret a fer el mateix. No és públic, però tampoc és privat. La memòria mel fa íntim. És meu, però no és únicament meu.

Veiem doncs que un barri, com a segment d’un context urbà més general, pot conformar-se seguint dos models. Un és el del barri tancat o semitancat, exclusiu i, en conseqüència, excloent. L’altre és el del barri obert, el barri per a tothom, barri que s’afirma al mateix temps que es nega, és a dir que existeix produint espai públic, espai per ser usat per tothom, per molt que el sentit que té per a mi, sols el té per a mi. Aquest espai, perquè és al mateix temps públic i íntim, el que de cap de les formes pot ser és privat. És un espai sense propietari, espai que és –o hauria de ser– expressió d’un comunisme quotidià, en al que cadascú aporta el que pot i del que cadascú rep el que necessita.

El nostre és –si més no pel moment– un exemple d’aquest model obert i disponible de barri. Un barri democràtic que renuncia a ser un enclavament, un fort –per molt que el seu nom indiqui el contrari–. Un barri on hi ha habitants, residents, és a dir gent que hi viu, però sobre tot hi ha usuaris, és a dir persones que fan servir el barri, que el gasten, i que ho fan públicament i a estones de manera íntima i personal, però mai privada.

Tot el que és del barri no és del barri, sinó de i per tothom, sense exclusions, sense que ningú pugui ser discriminat, segregat o marginat, perquè és, sigui qui sigui, al seu abast, li pertany, encara que hagi vingut d’un altre barri, duna altra ciutat, d’un altre país. Tot el que hi ha a l’espai públic del barri és d’aquell que coneixem –viu a la porta del costat, l´hem vist comprar a la mateixa botiga que nosaltres, ens creuem amb ell cada dia–, però també del desconegut, del personatge anònim al que ningú li preguntarà qui és, ni que fa prop de casa nostra.

Quan l’associació de veïns lluita per un semàfor a la cruïlla Casp-Lepant, o per restaurar com cal el pont de Marina o per que s'instal.li una biblioteca i una piscina als terrenys de la Fitchet, no lluita per avantatges de les quals sols gaudiran els veïns del barri, sinó per estendre i generalitzar espais públics, espais que són l’escenari i la matèria primera de tota forma d’urbanitat i de civilitat, de memòria personal i de pràctica ciudatana, espais que el barri ofereix a tothom que hi visqui, però també a tothom que hi passi, és a dir a qualsevol que estigui en condicions d’esgrimir aquella qualitat que li atorga –o li hauria d’atorgar– el ple dret a la ciutat : ser simplement allò que diuen un ésser humà.

[La fotografia mostra el Pont de Marina des del solar que hi ha sota, al barri de Fort Pienc, i esta agafada de raonspubliques.wordpress.com]


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch