diumenge, 23 de desembre de 2012

Respostes a preguntes del setmanari Empordà, publicades abans d’una conferència a l’Institut Cap Norfeu de Roses, a l’Alt Empordà, el dia 14/12/12, amb el títol “Poder i obediència”


Respostes a preguntes del setmanari Empordà, publicades amb motiu d’una conferència a l’Institut Cap Norfeu de Roses, a l’Alt Empordà, el dia 14 de desembre de 2012, amb el títol “Poder i obediència”, amb motiu del Dia Mundial de la Filosofia. A la xerrada vall passar una seqüència de "Babe, el cerdito valiente" com a il.lustració del punt de vista exposat. 

La IV edició del Dia Mundial de la Filosofia gira a l'entorn d'aquest tema d'actualitat: Poder i obediència. Què li suggereixen aquestes dues paraules? 
Hi ha una definició canònica de “poder” que remet a la capacitat que té una persona d’imposar-li la seva voluntat a un altre, àdhuc usant la força en cas de trobar resistència. El concepte de poder, però, no implica el d’obediència. Per sotmetre’t a una ordre, si més no de manera voluntària, has d’estar motivat per alguna cosa més que pel poder que qui l’imparteix té. En aquest cas és indispensable que s’estigui del tot convençut que l’ordre impartida mereix ser obeïda i que és just el càstig que resulti del seu desacatament. És aleshores emprar més aviat la noció de “dominació”, que no és tant la capacitat que tinguis per exercir un poder si no la possibilitat que tinguis d’obtenir obediència. L’obediència demana que la persona que està obeint cregui que qui la persuadeix o dissuadeix de fer quelcom té dret a manar sobre ella. Aquí és quan hem de considerar la qüestió de l’obediència en termes de legitimitat, ja sigui aquesta tradicional, administrativa o carismàtica, per usar la tipologia proposada per Max Weber. Per a que la dominació sigui possible, en qualsevol cas, és indispensable que dominador i dominat maneguin el mateix llenguatge, és a dir que estiguin d’acord amb els temes en els que es produeix tant el poder com l’obediència i, sobre tot, que el dominat entengui, accepti i sigui còmplice de la seva dominació. 

Quin missatge, a grans trets, ha previst donar als estudiants de Batxillerat que assistiran a la seva conferència? 
Que sols s’ha d’obeir a qui s’ho mereix. 

Ara que la nova llei d'educació que proposa el ministre Wert és tan candent, quina valoració en fa? 
Hi ha aspectes de l’esborrany de nova llei educativa que prepara el ministre Wert que són descaradament associables a la dreta més reaccionària: ultranacionalisme espanyol, autoritarisme en les relacions mestre-alumne, recolzament implícit a la segregació per sexe, restabliment de l’ensenyament del catolicisme... Ara bé, crec que el més greu és la continuïtat en les polítiques de desballestament i privatització de l’ensenyament públic a tots els nivells, un procés del que el Partit Popular no és ni molt menys l’iniciador, sinó que ja havia començat amb governs anterior presumptament d’esquerres. En aquest sentit escandalitza que instàncies polítiques i acadèmiques que ara s’esclamen dels propòsits de Wert fossin tan entusiastes amb els plans de Bolonya, que ja anaven en aquesta mateixa direcció. 

A què creu que es poden atribuir les grans xifres de fracàs escolar que es donen al nostre país? 
No ho sé i segur que hi ha persones en millors que condicions que jo per a fer un diagnòstic encertat. Ara bé, el que no sé és si en aquest problema hi té a veure d’alguna forma que les aules dels centres de secundària i de les pròpies universitat hi hagi tants joves que estan allà perquè no troben feina. Que els instituts i les facultats s’hagin convertit en grans guarderies per a joves podria ser una de les raons. Sospito que les aules estan farcides de nois i noies que no volen estudiar o que estan convençuts –i amb raó– que els servirà de bon poc fer-ho.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch