diumenge, 19 de gener de 2014

Els ambients transexuals a la Barcelona canalla. La Criolla. Una referència cinematogràfica per la doctoranda Alba Barbé

"

Em demanaves per referències cinematogràfiques dels ambient travestis de Barcelona. Em dono referència d'una de les adaptacions cinematogràfiques de l’obra del meu adorat Pierre MacOrlan. Parlo de “La Bandera”, dirigida per Julien Duvivier, ambientada a la Legión Extrangera espanyola i que té com a marc la guerra al Marroc. Hi ha una part de la novel·la i de la pel·lícula que passa a Barcelona, al Xino, en concret –si t’hi fixes en la primera imatge, es veu– al carrer d’en Cirés, que avui ja no existeix i que ben bé podríem dir que era l’essència del barri, tant pel populós i popular com pel que fa a la seva reputació canalla. Les escenes de dia transcorren en el mercat a l’aire lliure que hi havia i que ocupava tota la llargària del carrer i ens donen una idea del que les cròniques relaten com la seva extraordinària animació i el to una mica miserable de l’ambient. En aquesta part ja veuràs que hi ha una escena que passa a un local on uns transexuals fan una mena d’espectacle flamenc. No sé on es va rodar realment l’escena –possiblement a un estudi–, però està clar que està evocant l’ambient de La Criolla, un cabaret famosíssim aleshores que s’havia especialitzat en espectacles d’aquest tipus. Estava al costat del carrer Cirés, al carrer Cid, i va ser destruït per un bombardeig el setembre de 1938.

No té res a veure, però a les portes de La Criolla va morir a trets el seu encarregat, “Pep el de la Criolla”, que acabava d’obrir el seu propi local, Barcelona de Noche. Va ser dies abans d’esclatar la guerra civil i a mans, sembla ser, de mossos d’esquadra de paisà com a part de la conxorxa nacionalista radical per assassinar el president Companys. El llibre d’Enric Ucelay de Cal i Arnau González, Contra Companys. La frustración nacionalista ante la Revolución (Publicacions de la Universitat de València, 2012), en parla. Però això és una altra història.

Tornant al carrer Cirés, va desaparèixer amb l’enderrocament de tot aquell sector, ja molt castigat pels bombardejos, a mitjans dels anys 60. Va ser amb l’obertura del que aleshores es va dir Avenida García Morato i ara es diu Avinguda de les Drassanes, l’arrancada del que avui és la Rambla del Raval i la primera gran operació d’“esponjament” o “higienització” de l’antic Barri Xino, una de les proves del continuisme en les polítiques de esventrament de la ciutat vella de l’etapa franquista a la “democràtica”, però ja començada, si més no com a projecte, en l’època republicana i de la mà del Pla Macià. Una excel.lent il.lustració –la de la història de la Criolla i del carrer Cirés– del que ens explicava Miquel Fernández a la tesi doctoral que defensava l’altre dia a la Facultat, Matar al “Chino”. 


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch