diumenge, 2 de desembre de 2012

"De tot allò que es casa en una boda", ressenya de "Entre l'amor i l'interès", de Ferran Estrada, Xavier Roigé i Oriol Beltran (Garsineu, 1993), publicada pel Quadern de Cultura d’El País el 18/11/1993


Ressenya d’Entre l’amor i l’interès,  de Ferran Estrada, Xavier Roigé i Oriol Beltran (Garsineu, Tremp, 1993), publicada pel Quadern de Cultura d’El País el 18 de novembre de 1993

DE TOT ALLÒ QUE ES CASA EN UNA BODA
Manuel Delgado

Seria una pena que aquest Entre l’amor i l’interès que ens brinda Garsineu passés desapercebut. La seriositat del treball etnogràfic que suporta l’obra i l’agudesa de les seves apreciacions mereixen més sort de la que fins ara ha beneficiat les recerques sobre patrimoni i parentiu al nostre país. Que Casa y família, de Joan Bestard, es trobi més fàcilment en l’edició anglesa hauria de fer-nos pensar sobre l’atenció que prestem a allò que se’ns diu relatiu a les formes que han pres aquí les institucions familiars.

A més de la d’aportar-nos noves informacions a propòsit de les estratègies i processos matrimonials, relatius en aquest cas a la Vall d’Aran durant part dels segles XIX i XX, la virtut de l’obra és la de transcendir el domini estricte assignat als estudis sobre família, casa i herència per permetre de ser presentada com una excel·lent mostra d’estudi sobre ritual. En el seguiment de la fabricació social de parelles destinades al matrimoni a la Vall d’Aran, el que se’ns obliga advertir és com les protocol·litzacions de festeig, prometatge i casament despleguen una autèntica tecnologia de la mediació simbòlica, destinada a establir continuïtats entre esferes prèviament compartimentades, que cal veure en comunicació. L’obra ens permet, així, entendre com determinats rites sovint d’aparença mecànica actuen com a marcs tempo-espacials on es dramatitza l’establiment de ponts entre parells d’entitats que abans es percebien com separades: dos éssers humans, dues famílies, dos estats –solter, casat-, dos temps –passat i futur-, dues institucions –casa i comunitat-, dos interessos –el dels pares i el dels fills-, dues motivacions –l’amor i l’interès-, etc.

Allò que ens ensenya és que, a la fi, en una boda sempre acaben casant-se alguna cosa més que dos nuvis. Màquina de fer nusos, les cerimònies matrimonials hi veuen reconeguda i reconstruïda una naturalesa compartida amb tot ritual: territori exempt on la posta en escena d’una il·lusió desmenteix fragmentacions de la realitat que ni la societat ni el pensament estan en condicions de tolerar.

Però el gran mèrit d’aquesta obra és que se’n podria dir el que s’hi diu del seu propi objecte. Aquest volum nua dominis i categories presumptament divorciats. Ja hem fet esment d’un duet: parentiu / ritual. Podríem fer el mateix amb altres: estructura /procés, societat tradicional / societat moderna o, especialment, el de la falsa oposició entre c osa i idea. En efecte, aquest llibre contribueix a abolir l’antic exili que ha mantingut l’amor al marge de les explicacions sobre els termes de la producció de famílies. Tractant els afectes en tant que un recurs cultural més, Entre l’amor i l’interès hauria d’excitar-nos una urgència: la de contemplar les ideologies i les seves sentimentalitzacions com a objectes, alhora que aprenem a veure les formes ben invisibles que sovint pren la realitat material.

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch