diumenge, 23 de desembre de 2012

Cançons infantils interpretades per Woody Guthrie. De l'LP "Bound for Glory. The Songs an Story of Woody Guthrie" (Folkways, 1958)



Continuo penjant a l’emule com a mp3 els LPs de Folkways que vaig comprar al catàleg de venda per correu de Discoplay a principis dels 80 i dels que no conec cap reedició en cd, si més no al mercat espanyol. M’he assabentat que el catàleg va tancar el 2008. Una pena, perquè una bona part de la meva discoteca hi prové.

Ara li toca el torn al llarga durada Bound for Glory. The Songs and Story of Woody Guthrie. Es tracta de temes enregistrats per Folkways al llarg de la dècada dels anys 40 acompanyats de textos del propi Guthrie llegits per l’actor Will Geer. Es va publicar el 1958 una mica com a homenatge al cantant després del seu ingrés al Greystone Park Psychiatric Hospital el 1956, afectat per la malaltia de Huntington, de la que moriria el 1967. La selecció dels textos la va preparar Millard Lampell, guionista de sèries com “Los Adams” o “Hombre rico, hombre pobre”, que havia estat membre dels Almanac Singers també pels anys 40. Will Geer va ser un dels grans especialistes en Shakespeare del teatre nordamericà i l'avi a la sèrie “Los Adams”. Va ser un activista social incansable i militant del Partit Comunista dels Estats Units.

De tots els temes del disc n'he triat per aquest muntatge “de mostra” un seguit de temes infantils. Són tres: “Little Sack of Sugar”, “Ship in the Sky” i “Swimmy Swim”, que he aplegat com “Chilndre’ns Songs”. He triat aquests perquè he vist que no són al youtube. Les imatges corresponen a un dels documentals socials de Wyllard Van Dyke, “Applalachian Pioneer's Mountain Life And Their Children”, del 1940, encarregada per la Kentucky University. Està sencera i en la seva versió original a youtube.com/watch?v=RXUhtgCf-xw.

Woody Guthrie va escriure una novel.la molt, molt interessant, precursora de la literatura de la generació beat. Es titula Bound for Glory, una mena d’autobiografia, que transcorre a l’Amèrica profunda de la Gran Depressió. Va inspirar la sensacional pel.lícula d’igual títol de Hal Ashby del 1976, en la que David Carradine encarnava el personatge del cantant. Hi ha una edició del 2008 publicada per Global Rythm traduïda per Ezerquiel Martínez. Jo tinc una edició que va l’Editorial Star el 1979 i que em van regalar amb la subscripció a una revista de la que era seguidor i que es deia Ozono, una gran publicació, molt vinculada a la moguda madrilenya, la importància de la qual no veig prou ressaltada, tot i que va ser fonamental per entendre el clima cultural d’allò que diuen la “transició”.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch