dimarts, 30 d’octubre de 2012

Mireu com miren al mico que mira. Crida d’atenció sobre l’episodi de Víctor Érice de “Los desafíos” (1969)


Una vegada, en un acte que acompanyava una exposició titulada “Víctor Érice/Abbas Kiarostami. Correspondències", al CCCB, el febrer de 2006, vaig trobar-me de cara amb n’Erice, i el vaig abordar com el que sóc, un friki, per expressar-li la meva admiració. Com sempre en aquests casos, li vaig demanar un autògraf. Venia amb mi la meva filla petita, Selma, i li vaig presentar fent-li notar que l'havíem pentinat com Ana Torrent a “El espíritu de la colmena”.

És cert també que em fascinen “El espíritu...”, “El sur”, “El sol del membrillo”, sobre tot perquè totes són obres el tema de les quals és, encara que ell no ho sàpiga, l’etnografia, que és el mateix que dir la mirada. De fet, les que he esmentat haguessin pogut formar part del cicle “Les mirades i les coses”, que vaig muntar a la Filmoteca acompanyant el Congrés d’Antropologia del 2002, del que n’era secretari.

De la seva filmografia, crec que mereixeria veure la seva òpera prima, l’episodi que va dirigir per la pel.lícula conjunta “Los desafíos”, una producció d’Elías Querejeta que va signar amb Claudio Guerin y José Luis Egea el 1969. Sisplau, mireu-vos sencer el capítol seu, que acabo de penjar. I penseu en qui és el protagonista real, és a dir aquell que sols assisteix com a testimonis aparentment passiu als esdeveniments..., i mira. Perquè què són el cineasta i l’etnògraf sinó simis que miren i la mirada dels quals és mirada?


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch