diumenge, 16 de setembre de 2012

"El poder de la societat". Article publicat al diari "Ara" el 9/9/2012


Article publicat al diari Ara, el 9 de setembre de 2012

EL PODER DE LA SOCIETAT
Manuel Delgado

Catalunya és diferent. Però, què és el que atorga singularitat a una col.lectivitat territorial que és o reclama ser reconeguda com a nació? Val a dir que la distinció d’una societat no resulta, malgrat el que es diu i es pensa, d’una idiosincràsia compartida, sinó que és l’exsudat emanat per una heterogènia amalgama humana en permanent tremolor. Ara bé, si, en el nostre cas, haguéssim de trobar algunes claus d’aquest precipitat que percebem com a “personalitat” nacional, entre elles estarien les associades, paradoxalment si es vol, a que Catalunya no hagi estat un Estat.

Dos exemples. Un, una definició de catalanitat basada en la incorporació real a la vida social del país. Que no existís una “ciutadania” catalana ha implicat que esdevenir català no hagi estat determinat per l’obtenció d’un DNI, sinó per la presència persistent al territori, és a dir pel veinatge. Aquest tret és el que permet a una persona vinguda de fora ser legalment catalana sense ser espanyola i segurament és un dels factors que ha fet de les successives onades migratòries una de les principals matèries primeres dels processos socials.

L’altre element és que, amb un Estat feble i sovint distant, les classes socials han pogut abandonar-se a les seves pròpies lògiques tant endògenes com antagonistes. D’aquí el paper assumit per la burgesia, detentadora no sols d’hegemonia social sinó també del prestigi cultural, però també per les classes populars, la predisposició insubmisa de les quals al llarg de dècades s’ha traduït en una llarga tradició de lluites socials.

Aquest darrer aspecte, el relatiu a sectors socials al mateix temps creatius i enfrontats, ha impulsat inèrcies que arriben fins ara mateix: d’una banda, la d’un nacionalisme conservador en el que se sintetitzen sublimats els interessos de les classes dominants, i, de l’altra, la de la persistència, de la mà dels moviments socials actuals, d’una secular tendència a la ingovernabilitat i al conflicte.

Vet aquí el profit que Catalunya ha tret de ser més societat que Estat: uns immigrants que no “s’integren” a aquesta societat, sinó que la integren, i una burgesia i unes classes populars entre les més creatives del món.

[La imatge de l'entrada és el quadre de Ramón Cases, "La Càrrega", pintat el 1902]


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch