divendres, 14 de setembre de 2012

Comentari i extres de l'ESCOPOFÍLIA del 6/9/2012 i curmetratge de 1966 sobre el rally de cotxes antics de Sitges



Paraula que aquesta nit he tingut un malson terrible. He somiat que arribava un primer dijous de mes a la Reina..., i no hi havia ningú. Espantós. M’he despertat tot suat i pessigant-me per estar segur que havia estat realment un somni. M’és fàcil reconèixer la font de la meva angoixa. La setmana passada, el dia 6, hi havia poca gent, si més no comparativament amb el que és habitual. Cert que la primera sessió del curs, al setembre, sempre hi ha menys públic, però mai com aquesta. La clau la vaig entendre de seguida. Al solar del costat estaven fent les festes alternatives de Vallcarca; gent amiga. Quan vàrem sortir –perquè al final tot hi vam acabar– vaig veure que els i les habituals estaven tots allà. Del tot comprensible. La veritat és que em vaig deprimir una mica al principi i la sessió va sortir una merda. Però després he pensat que m’està bé una bona lliçó d’humilitat de tant en tant. Ja m’està bé. A més, entre una escopofília i una bona festa al carrer, no hi ha color. Així ha de ser. 
Això ho explico no sols com anècdota amb moraleja, sinó també per a donar compte que, tocat com estava, no li vaig posar l’entusiasme habitual a la cosa. I així no vaig passar algunes coses que tenia previstes. Com a contrapartida Les que van mancar les he penjat al youtube, perquè, com vaig explicar-vos, no hi eren. És el cas d’allò de FERNANDO BURRI, LOS INUNDADOS, del 1961, que trobareu a youtube.com/watch?v=pdvRcxCTnUA; la raresa aquella de JOSÉ LUIS VILORIA, el documental sobre el rally de cotxes antics de Sitges als anys 60, EL RALLY DE LOS COCHES MAGNÍFICOS, del 1966, a youtube.com/watch?v=7qDSqdP9TQs –que instal.lo sobre com a mostra, perquè veieu com era la nostra ciutat la primera meitat dels 60–, i el documental nazi denunciant crims contra la humanitat, que ja té gràcia, IM WALD VON KATYN (1943), que està a youtube.com/watch?v=YxaS-uT6z2o
De banda d’això, vaig posar algunes coses que no estaven al programa. Per exemple, una versió del ME GRITARON NEGRA interpretat per VICTORIA SANTA CRUZ, una de les grans representats de l’art afroperuà. Hi ha diverses interpretacions seves del tema, però aquesta que us proposava era especialment rara, perquè és de principis dels anys 70. 
Un dia haurem de reconsiderar el mal concepte que solem tenir d’en MARIO MORENO CANTINFLAS. Està clar que hi un gruix de la seva obra sense massa interès, però trobo que les pel.lícules que fa a la dècada dels 40 estan francament be i mereixen ser revisitades. Un exemple és UN DIA CON EL DIABLO, dirigida per MIGUEL MARÍA DELGADO, del 1945, que conté tocs antimilitaristes ben curiosos, com el que vaig mostrar-vos a la sessió. 
Una altra cosa que vaig voler posar-vos en valor és aquests programes penjats a la xarxa que fa un home que es diu DIDAC RODRÍGUEZ i que es titulen GO, IBIZA, GO! Llàstima que l’ambient de l’altra nit fos una mica fred i els que hi éreu no entréssiu en l’humor del programa. Sisplau, busqueu algunes de les quatre o cinc entregues que han penjat i a veure què en penseu. Jo em reconec fan total. Està molt en la línia del que m'hi he asabentat que diuen "posthumor": Nacho Vigalondo, Venga Monjas o Muchachada Nui. Quin gran programa “Museo Conconut”!
Ja sabeu de la meva feblesa sentimental per aquest enorme cantant roig i ianqui que és en PETE SEEGER, un tema del qual, per cert –“We shall overcome”, “Tots junts vencerem”, youtube.com/watch?v=a_EhmkvburQ–, va servir per a culminar la manifestació independentista de dimarts. Vaig permetre’m una concessió a la llagrimeta amb un vídeo seu cantant un versió quasi irreconeixible, però ben tendra, d’un tema clàssic de Bob Dylan, FOREVER YOUNG, que és la que Dylan canta a “The Last Waltz”, si us en recordeu. Rotllo nens i tal. Però a mi m’emociona, què voleu que us digui. Va, mireu-lo per mi i reconeixeu que s’ha de ser l’hòstia de cursi per a que et commogui una cosa així. És a youtube.com/watch?v=Ezyd40kJFq0
I veniu a la Reina, que si no em poso trist. 


[Acompanyo l’entrada amb un dels vídeos inèdits a la xarxa dels que parlo al missatge]


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch