dimecres, 23 d’abril de 2014

Vida als terrats i referències a la guerra d'Ifni a "Cerca de las estrellas", de César F. Ardavín (1963)




“Cerca de las estrellas”, de César Fernández Ardavín (1962) em sembla una pel.lícula interessantíssima per dues raons, a més de per veure en acció actors molt bons de l’època, com ara Fernando Cebrián, Milagros Leal, Jorge Rigaut o Enrique Ávila, entre d’altres.

La primera és perquè reflecteix el paper que tenien els terrats fa alguns anys com espai de sociabilitat. A un llibre que vàrem escriure a quatre mans Anna Juan Cantavella i jo sobre els terrats de Barcelona –un encàrrec de Paisatge Urbà de l’Ajuntament que encara no s’ha publicat– en parlem en el sentit de recollir com
l’obra de teatre original de Ricardo López Aranda i la pel.lícula mostren la quotidianitat d’un diumenge qualsevol d’una família obrera, en un suburbi no identificat de la Barcelona dels anys 60.

Mireu el que escrivíem l’Anna Juan Cantavella i jo a Els terrats de Barcelona (Ajuntament de Barcelona), al capítol 9, sobre la representació del terrat al cinema, la literatura, els còmics, etc.: “El terrat, espai central de la casa juntament amb un menjador obert completament al terrat, adquireix al llarg del dia una gran quantitat de significats. Espai de treball per a la dona de la casa, la bugada i els utensilis de neteja es mesclen amb el galliner del marit, amb tot un conjunt de testos de diferents mides i amb ferramentes. Però, a més d’espai de tasques quotidianes, el terrat és el lloc on sortir a prendre la fresca, on amagar-se per pensar, on refugiar-se amb els amics, on desfogar-se, on celebrar, on enamorar-se, on fer-se confessions, on retrobar-se. També espai per a la festa dels joves o la de tots els veïns de l’escala arribada la revetlla de Sant Joan. Des del terrat, la ciutat queda entre llunyana i pròxima. Els esdeveniments, transcorren en aquell espai autònom, obert al cel, a través del qual, la família es comunica entre ella, amb els veïns i amb el carrer. I aquesta autonomia, configurada a través de l’espai, mostra també una certa despreocupació pels grans problemes socials del moment. Excepte el fill major –turmentat per tot el que ha vist i fet a la guerra secreta del franquisme, de la que al film s’insinua l’existència: la de l’Ifni a finals dels 50- i la filla embarassada –trista pel paper que li ha tocat- la resta de personatges es miren la vida des d’un punt de vista naïf, com si al terrat res els pogués afectar. D’altra banda, Cerca de las estrellas mostra, com cap altra obra, la importància que el terrat com espai de sociabilitats va tenir al llarg de tot una època a la ciutat de Barcelona. La pel·lícula reflexa a la perfecció els usos d’aquella estança a l’aire lliure i la seva centralitat en la vida quotidiana dels barris obrers encara en la darrera meitat del segle XX.

L’altra aspecte que em sembla subratllable –i que és el que queda constatat a la seqüència que he penjat aquí– és la ja referida al.lusió a la guerra a Sidi-Ifni els anys 1957 i 1958, una guerra colonial que l’exèrcit espanyol va lliurar aquell territori africà contra una sublevació favorable a la incorporació al Marroc, que un any abans s’havia independitzat de França. Té interès perquè a tot arreu figura que, sent com va ser una guerra ocultada pel franquisme, no va quedar reflectida al cinema, amb l’excepció de la seqüència final de “Ahí va ese recluta”, de Manuel Ozores (1961), en la que no es fa referència explícita a aquella guerra, tot i que es dóna per descomptat que es del que està parlant. Doncs bé, vet aquí que “Cerca de las estrellas” també en parla. Em va produir una petita vanitat fer-li notar al meu company professor a la Facultat, en Josep Maria Caparrós, que ho sap tot de la relació entre història contemporània i cinema. En efecte, el protagonista de la pel.lícula de Fernández Ardavín, Fernando Cebrían, viu turmentat per “una cosa” que li va passar a “una guerra”, en la que, per una culpa que considera seva, un altre persona va morir. Tampoc en aquest cas s’esmenta la paraula “guerra” i menys encara “guerra de l’Ifni”, però està clar que l’al.lusió és clara.

M’encanta fer aquestes petites troballes. La peli sencera la he penjat a youtube.com/watch?v=SAfX2P1t2us.




Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch