dimecres, 4 de juliol de 2012

ESCOPOFÍLIA - Sessió del 5-7-12


La sessió d’aquest dijous continua el petit cicle que estem fent amb coses representatives del cinema amateur català dels anys cinquanta i seixanta. Aquest ASPECTES I PERSONATGES DE BARCELONA, de CARLES BARBA (1964) me’l va passar l’Andrés i està molt bé per veure com era la ciutat fa mig segle i totes les coses que han canviat, i les que no han canviat també. Està molt bé. Amb imatges molt interessants de les barraques de Can Tunis i el Somorrostre.

Després, un documental del Sindicat de la Industria de l’Espectacle de la CNT, TERUEL HA CAÍDO, de MIGUEL MUTIÑO, sobre la manifestació que el 12 de desembre de 1937 a Barcelona va celebrar la caiguda de Terol en mans de l’exèrcit republicà. 

Us poso una seqüència de NINGE NO JÔKEN (“El sentit de la vida”), de MISAKI KOBAYASHI (1955) i m’heu de dir quin director molt famós i a quina perl.lícula no menys famosa la còpia descaradament.

Un dels personatges més fascinants i enigmàtic del cinema d’avantguarda dels anys 20 és ALBERTO CALVALCANTI. No sé si algú se’n recorda de “Rien que les heures”, que la vàrem passar a la Reina sencera fa temps. Cavalcanti, després de la seva fase surrealista a França passa a Anglaterra on s’incorpora a l’equip del documentalista John Grierson i dirigeix i produeix diverses pel.lícules. Als anys 50 torna al seu país, Brasil, on contribueix a l’aparició del Cinema Novo. Durant la seva estada a Anglaterra, al 1945, col.labora amb una pel.lícula d’episodis que en molts sentits preludia el que després serà la sèrie “The Twilight Zone”. Es titulava “Dead of Night”. Eren diversos episodis que dirigien, a més, Charles Crichton, Basil Dearden i Robert Hamer. Cavalcanti en va dirigir dos, un d’ells va ser el que us mostraré, THE VENTRILOQUIST’S DUMMY. Formidable.

El març es va complir l’aniversari del naixement de WOODY GUTHRIE. He trobat algunes coses seves rares que no estaven a la xarxa, com uns fragments d’un documental de WILLARD VAN DYKE del 1946, on surt cantant "Greenback Dollar" amb Baldwin Hawes, i "John Henry" amb Sonny Terry i Brownie McGhee. Després algunes coses molt bones que m’ha passat en Joan, algunes d’ara mateix.

Us en recordeu de “Soy Cuba”, la genial pel.lícula de MIKHAIL KALATOZOV que vaig passar-vos episodi a episodi al llarg de diverses sessions? Doncs abans havia fet una altra obra memorable, que va marcar, com sol dir-se, un abans i un després del cinema soviètic: LETJAT ZHURAVLI, del 1957. “Quan volen les cigonyes”. Una obra magistral, amb seqüències que anticipen el talent del seu homenatge a la revolució cubana.

Els amics i amigues de CONTRABANDA FM estan amb problemes perquè es veu que els volen tancar l’antena del Turó de la Rovira, el que implica que es quedarien sense veu i nosaltres sense poder escoltar-los. Hi ha diversos programes de l’emissora que són conduïts per gent de la Reina. Hem pensat dedicar una estona a parlar de la situació i a veure alguns muntatges en vídeo que repassen la manera com han tingut de retransmetre les lluites socials en directe.

El recó friki no pot faltar. L’omplirem amb alguna escena d’un deliri mexicà titulat LA  ENDEMONIADA, d’EMILIO GÓMEZ MURIEL (1967). Ahí és na’.

Una cosa curiosa: unes imatges en súper 8 de les JORNADES LLIBERTÀRIES que es van fer al Parc Güell l’any 1977.

ROMANCE AND CIGARETTES és una producció dels germans Cohen dirigida per JOHN TURTURRO (2005). El repartiment està molt bé: James Gandolfi, Susan Sarandon, Steve Buscemi, el mateix Turturro... És un musical a lo Denis Poter, amb algunes versions molt bones de temes coneguts. He triat una interpretació coral que fan del “Quando m’inamoro” de Sergio Endrigo per acabar la sessió

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch