dilluns, 4 de juny de 2012

Ja nos ens conformem amb resistir. Salutació al nou coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa, Joan Josep Nuet.


El nomenament aquest cap de setmana de Joan Josep Nuet com a coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa obre expectatives força esperançadores per l’esquerra política d’aquest país. Agafa força i recull adhesions la certesa que el futur de l’anticapitalisme organitzat a Catalunya passa per a una replantejament d’estils d’acció i de llenguatge polític que reconeguin la importància i la urgència d’incorporar opcions polítiques i àdhuc personals en relació a les quals ens havíem demostrat ignorants quan no hostils fins ara. L’esquerra independentista, partits revolucionaris minoritaris, moviments socials de distinta temàtica i orientació, sectors llibertaris conscients de la importància d’organtizar-se..., han de ser convidats a sumar-se a una força sociopolítica de nou encuny, capaç d’afrontar un quadre que ja no és com fins ara de resistència, sinó d’autèntica contraofensiva generaltizada, en condicions d’establir fites i d’assolir-les. Els referents que presten el Front de Gauche francès, Syriza a Grècia i, per què no?, Bildu al País Basc, mostren fins quin punt és no sols necessari, sinó també del tot possible, arribar a alguna cosa més que la unitat d’acció amb sectors combatius que comparteixen una mateixa voluntat impugnadora del sistema que patim i aspiren a dotar d’estructuració i eficàcia la indignació social aplegada en torn al moviment 15M.

Ara bé, correspon posar de manifest que el recolzament que acaba de merèixer el company Nuet no resulta d’un sobtat i inesperat accés de lucidesa per part dels i les militants de l’esquerra transformadora agrupats a EUiA, sinó el fruit d’una llarga lluita ideològica al si dels partits que composen la coalició, una perspectiva de reconsideració de la política d’aliances que ha anat obrint-se camí per mitjà d’un perseverant esforç de discussió que un dia fou minoritari i que ha acabat veient reexida la seva perseverància a l’hora de fer escoltar les seves raons.

És a fi i a efecte de fer palés aquest esforç per a convèncer per mitjà del debat dels i les militants que hem defensat aquesta postura que el nou coordinador general encarna ara, que em permeto remetre a dos textos que en són testimoni. Un d’ells és l’aportació que la Cèl·lula Ramon Casanellas va fer al XIIè Congrés del Partit Comunista de Catalunya, el desembre de 2009, titulada “El paper de l’acció cultural en la recuperació de la iniciativa política”. La trobareu a 12congrespcc.blogspot.com.es/. Us demanaria que paréssiu atenció al punt 2, titulat “Noves i velles formes d’acció política”, en el que veureu que es reclama que el programa del Front d’Esquerres que sempre havia defensat el Partit no fos lineal en cadascun dels terrenys que ha de desenvolupar-se i desplegués una nova versatilitat a l’hora d’establir aliances, aliances que no podien continuar ser únicament, com fins ara, amb l’esquerra reformista, sinó també amb altres instàncies socials i polítiques que coincideixen amb els comunistes amb la seva impugnació frontal del capitalisme i que algunes vegades se situen fora o als marges del marc de l’anomenada democràcia representativa, el descrèdit de la qual no ha fet sinó créixer en els darrers trenta anys. Objectiu final: constituir l’anhelat front d’esquerres, però sota la forma d’una esquerra unida, alternativa, capaç d’aglutinar al seu costat organitzacions l’objectiu de les quals no fos sols millorar el sistema capitalista, sinó destruir-lo i substituir-lo per un altre. En aquest iniciativa de reagrupament d’opcions transformadores es plantejava que tinguessin cabuda totes les energies desorganitzades i fragmentàries que, sota l’epígraf més aviat nebulós de “moviments socials”, feia temps estaven duent a terme accions crítiques contra el sistema econòmic i polític dominant i que s’arriscaven a perdre les seves iniciatives i els seus èxits en el no res si no trobaven un eix organitzatiu i programàtic estable i durador.

El temps va donar a aquest darrer un punt un valor que aleshores, quan es va presentar aquell document, no podien preveure. Encara no s’havia produït l’esclat social que va significat del 15M, del qual, de banda de quina sigui la valoració que en fem, ningú pot negar la importància, si més no en ordre a senyalar un intens sentiment de rebuig popular davant els constants escàndols i abusos dels que la immensa majoria és víctima. Aquest nou factor va fer pertinent un nou pronunciament en la mateixa direcció de reconsiderar la política de dependències institucionals i de vincles amb altres opcions polítiques, vincles que, cal insistir, fins el moment sols s’havien donat amb organitzacions polítiques de l’esquerra reformista i socialdemòcrata. Va ser al servei d’aquest recordatori del que havia estat la posició d’un nombre creixent de camarades que vaig publicar l’article “Vers una redefinició del front d’esquerres. La postura comunista davant el moviment del 15m i els darrers esdeveniments”. Va aparèixer a l’òrgan del Partit, l’Avant, el juliol de l’any passat, signat per mi personalment, però, com es podrà comprovar, repetint fil per randa diversos paràgrafs del document plantejat al XIIè congrés. El vaig penjar en aquest bloc manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2011/09/vers-una-redefinicio-del-front.html.

Allà ja veureu que s’insistia en que, en un ambient definit per la creixent despolització de les majories socials i els estralls produïts pel desprestigi de la política professional i de partits, els i les comunistes havien de revisar les seves propostes en ordre a organitzar als sectors més conscients de la societat per aconseguir portar a terme un procés que prengui als capitalistes el control de l’Estat i instauri una autèntica democràcia, entesa com a sinònim de poder popular, culminació d’un procés de aprofundiment i increment a tots nivells de la capacitat d'intervenció sobre l'activitat social de les classes subalternes, és a dir de la majoria, mecanisme socioeconòmic a través del qual es posen límits i s’acaben suprimint els privilegis de les classes fins aleshores dominants i s’atorguen possibilitats de control polític a les classes dominades, justament per a que deixin de ser-ho.

En fi, una excel.lent notícia, que ens permet afrontar amb optimisme i nous ànims la situació social que sofrim, en el marc de la qual l’augment de la repressió política no és altra cosa que la prova del neguit que provoca entre els poderosos l’evidència que ja no ens conformem amb resistir.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch