Els nivells de la interpetació dels ritus i darrers apunts sobre la teoria del ritual. Antropologia religiosa - Classe del 14/5/12

La classe d’aquest dia la vàrem dedicar a acabar amb el tema del ritual i la seva interpretació. Vaig referir-me al diferents nivells de la seva exègesi i ho vaig fer seguint bàsicament Victor Turner, en particular la introducció i el primer capítol de La selva de los símbolos, material que us annexo a aquest missatge.

Turner ens parlar dels significats múltiples que es despleguen en un ritual i que ho fan  a tres nivells diferents. El més immediat és el exegètic, immanent al sistema, que suscita associacions i analogies a partir del nom del símbol, de la seva substància fisiològica, de la seva elaboració artística, del seu origen, etc. És l'aspecte manifest de la vida dels símbols, aquell que estableix què és un determinat objecte de veneració per als que li rendeixen culte, és a dir per aquells que li reconeixen valor ritual. És a dir què és el que aquells que practiquen el ritual o en són espectadors –una forma també d’intervenció al capdavall– diuen que són i que signifiquen per a ells els simbols que es manipulen en el seu decurs.

Els altres dos nivells de significata que presenten els simbolismes sagrats són, a diferència del exegètic, implícits, latents, en el sentit que apareixen ocults en les versions brindades pels informants, entre altres coses perquè ells mateixos poden desconèixer. En aquest cas ha de ser l'estudiós qui reconstrueixi analíticament seus continguts i la seva gramàtica. La seva consideració permet una anàlisi dels esdeveniments rituals i simbòlics en la seva doble dimensió d'aspectes d'un procés i d'elements d'un sistema que, en ambdós casos, romanen gairebé sempre amagats o semiamagats els relats i interpretacions dels propis actors. Un d'aquests nivells implícits és el operacional, relatiu als usos concrets que una comunitat fa dels seus símbols sagrats en els ritus en què consisteix el seu tractament. Si el nivell exegètic reclama conèixer què diuen dels símbols sagrats qui es relacionen  protocolariament amb ells, el nivell operacional dirigeix ​​l'atenció a què fan amb ells en cada situació. Ara no es tracta de tenir en compte el símbol sagrat en si mateix, sinó sobretot l'estructura i els conflictes del grup que el maneja, ja que descobreix en ell certes qualitats afectives que el fan susceptible de culte . En aquest cas el que es té en compte és el paper que el símbol i l'etiqueta al seu voltant juguen per al grup social que els té per expressions eloqüents de la seva identitat i que els empra per reproduir maquetadament, a la manera de models dramatitzats, les seves dinàmiques intra i extracomunitàries.

En el nivell més ampli de la interpretació dels símbols ritual està, seguint amb la tipologia que Turner proposa, el significat posicional, que considera l'objecte simbòlic específic a analitzar en el marc d'un sistema simbòlic molt més extens. Com sigui que el feix de connexions que pot establir-se entre els símbols rituals i altres totalitats simbòliques és múltiple, el tipus d'interpretacions variarà en funció de quin sigui l'espectre relacional que s'estableixi. Els símbols sagrats apareixen en aquest cas complicats en cosmologies molt més complexes, així com en dispositius de control i enunciació extremadament densos, fins al punt que és molt improbable que els mateixos actors del ritual es facin una idea ni tan sols aproximada de les funcions i les lògiques en les que ells mateixos estan comprometent directament en la seva activitat. Per a l'investigador dels ritus, la tasca principal consisteix a establir quin o quins són els conjunts simbòlics en què les realitats que observa han de ser instal · lats i quin és el lloc que ocupen en el seu si.

Hi ha altres aspectes del ritual i de l’aproximació que es fa des de l’antropologia religiosa que també s’han de tenir en compte i malauradament no hem considerat com mereixien. Per exemple, la relació entre ritual i el sistema de percepció i cognició altament sofisticat, molt complexe, que tenim els éssers humans. Aquest sistema gaudeix d'una elevada eficàcia a l'hora no sols de processar la informació que rep del medi, sinó àdhuc d'elaborar-ne, la qual cosa es tradueix en una gama molt més ample de decisions operatives. La complexitat d'un ambient cognoscitiu, per tant, està en funció del número d'unitats informatives elaborades i del grau d'integració entre elles. Són les estructures cognoscitives complexes de que gaudeix l'ésser humà el que li permeten a un individu elaborar diferents models interpretatius d'una determinada situació i, per tant, també més solucions a un problema. Les estructures més simples determinen una més gran dependència de paràmetres fixos, incapacitat d'elaborar alternatives, tendència a aplicar esquemes predeterminats, recurs a un nombre limitat de projectes d'acció.

Doncs bé, un instrument al servei d'aquest sistema d'elaboracions més complex, i per tant superior adaptativament, és el ritual. El ritual tindría com objecte evitar o mantenir a ratlla la desestructuració del sistema cognoscitiu en situacions de tensió. Situacions de tensió són aquelles en que es produeix un increment en nla complexitat o en la intensitat dels estímuls, o pel descens a els dintells d'informació, com les que poden produir-se en determinades situacions crítiques: sequeres, revolucions, catàstrofes, malalties. El ritual impedeix que en casos d'emergència els models cognoscitius tradicionals es commocionin per la transformació traumàtica dels estímuls externs.

Els ritus es concebeix com resposta directa a la tensió produida per situacions de perill, enfrontar també problemes intersocials, manipular els conflictes i les contradiccions, insertant-los en un esquema cognoscitiu. Els ritus són mecanismes de regulació, constituits per la cultura amb el fi d'evitar colapses en el sistema cognoscitiu. Vindrien a ser com un conjunt de guies per a l'acció que permet fer entendre als membres d'un grup humà la pertinència de certes pautes d'actuació, en relació a una ampla gama de situacions. Això és el que hem estat veient que atorga al ritual un paper fonamental a qualsevol procés de socialització. El procés de socialització és el procediment mitjançant el qual es du a terme la imposició de les creences, els valors, les normes  de conducta socialment sancionada; la palesa la visió del món i els criteris que han de seguir les interaccions entre els individus, és a dir la manera com s’imposa el sistema cognoscitu d'una col.lectivitat a cadascun dels seus membres psicofísics. Jugar, doncs, un paper didàctic, que obliga a focalitzar l'atenció en uns certs missatges, “posar-los en sintonia”, i tot al servei d’un interminable procés de socialització, paper que executa sovint desestructurant i tornant a estructurar l'organització cognoscitiva dels individus.

Tampoc hem fet prou èmfasi en la interpretació del ritu en clau de catarsi, basant-se en la identificació d'alguns estats emocionals bàsics i en la reconstrucció del procès que permet la seva resolució. El ritu consistiria en un tractament institucionalitzat de l'emoció, articulat a tres fases: a) evocació de l'estat emotiu; b) mediació cultural destinada a efectuar cert "distanciament" psicològic del subjecte, és a dir un distanciament emotiu, y c) descàrrega de tensió o catarsi. Aquesta perspectiva no descuidaria el paper que juguen en els rituals els processos fisiològics que produeixen les emocions: por, inquietut, coratge, dolor..., és a dir estats de tensió provocats per una situació crítica. La catarsi ritual consistia bàsicament en un vehicle d’alliberament d'aquesta tensió, al mateix temps psicològica però també muscular. Una representació dramàtica que provoqui la identificació del públic amb els personatges indueix als espectadors a reviure moments no resolts de pànic, perill o inquietut. En tant que són emocionalment idèntiques a les situacions evocades no aconsegueixen alliberar la tensió, sinó repetir-la. En canvi, els drames que -a la manera del ritual- realitzen un distanciament estètic estimulen l'emoció reprimida sense el punt de provocar trastorns. Pot reviure's l'emoció, però també eliminar-la. És en aquests casos, i des d’aquestes perspectives, que podem parlar de la funció psicoterapèutica del ritual.

Una darrera perspectiva, tampoc prou desenvolupada a classe, és la que contempla el ritual a la llum de les teories de la comunicació. Des d’aquesta perspectiva, un ritual seria un conjunt d'actes convencions mitjançant el qual un o més participants transmeten informacions relatives al seu propi estatus fisiològic, psicològic o social, a si mateix oa altres individus. El ritu, per tant, vehicula un contingut semàntic. El receptor ho és d'una informació codificada simbólicament, davant la qual s'espera que desplegui una certa reacció, una resposta de submissió, d'acatament, d'entusiasme, etc.

L’única forma que teniu de desenvolupar pe vostre compte el que no hem pogut treballar a classe és que us feu amb una determinada bibliografia i la treballeu. Us podeu mirar, per exemple, Beattie, J. (1978) “El campo del ritual”, pàg. 264-310, dins Otras culturas. Mèxic DF: FCE.; Díaz Cruz, R. (1998) Archipiélago de rituales. Teorías antropológicas del ritual. Barcelona: Anthropos; Leach, E. (1989) Cultura y comunicación. La lógica de conexión de los símbolos. Madrid: Siglo XXI, Madrid; Scarduelli, P. (1988 [1983]) Dioses, espíritus, ancestros. Elementos para la comprensión de sistemas rituales. Mèxic DF: FCE; Segalen, M. (2005 [1988]) Ritos y rituales contemporáneos. Madrid: Alianza. 

[La imatge és d'un ritual d'iniciació ndembu i està presa de La selva de los símbolos, de Victor Turner (Siglo XXI)]