Lectures recomenades: "Notes sur l'émigration. Apunts per a una pel.lícula invisible", de Luis E. Parés (2012)

Parés, Luis E. Notes sur l'émigration, Espagne 1960. Apunts per a una pel.lícula invisible, Barcelona, 2012. 

Molts crítics van celebrar la tornada de Jacinto Esteva al documental , molts cops contraposant-ne l’obra documental als llarg metratges de ficció, que molts crítics veien com indulgents capricis esnobs. I rescatar aquesta faceta documental  a l’obra d’Esteva significava rescatar aquesta faceta documental a l’obra d’Esteva significava rescatar també els seus inicis cinematogràfics, encara que això suposés mencionar un títol que nou anys abans havia estat subjecte de molta polèmica, un títol que molts pocs havien vist. Notes sur l’émigration va aparèixer en diversos mitjans, ocultant, això sí, què havia estat de la pel·lícula.

Així per exemple, al diari Nuevo Diario, el 2 d’agost de 1970, Miguel Rubio i Juan Jose Oliver, en un article titulat “La Magia en España” van escriure: “No olvidemos que Jacinto Esteva inició su carrera de cineasta con un documental sobre la inmigración con el que éste (Lejos de los árboles) mantiene algunos puntos de contacto”.

Però el que més lluny va portar aquest rescat va ser Miquel Porter Moix, un dels seus majors fustigadors, que va escriure a Serra d’Or que les seves pel·lícules eren “obres obtuses, antipopulars per definició”.  Aquest crític en un article publicat a la revista Destino, el 25 de juliol de 1970, eloqüentment titulat “Por fin vemos el bosque o los aciertos de Jacinto” va escriure “Esteva se ha dejado de cómodas y euromiméticas bromas para volver a su origen, a sus clases de Notes su l’émigration”.

Allò que no sabien els que citaven la seva primera pel·lícula era que per aquella mateixa pel·lícula molts crítics ja havien emparentat a Esteva amb Les Hurdes de Luis Buñuel. I segurament no ho sabien perquè no l’havien vista, ja que era una pel·lícula desapareguda.