ESCOPOFÍLIA - Sessió del 3-5-12

El programa oficial el comencem amb una cosa d’AGNES VARDA. L’haver-se cuidat de reeditar les pel.lícules del que fou el seu marit, el gran Jacques Demy, ja seria mèrit suficient, però és que a més no és una de les cineastes franceses més interessants, sobre tot pels seus documentals. Una mostra seria aquest SALUT LES CUBAINES, del 1963, que és una mena de muntatge amb algunes de les milers de fotografies que va fer Varda a Cuba quan s’hi va estar poc després de la Revolució. Molt a l’estil Chris Marker, a qui la directora expressa el seu agraïment als títols de crèdit. La veu en off és de MICHEL PICCOLI i la versió que passarem és amb subtítols en espanyol.
Després, una de les meves sinfonies urbanes preferides i una de les menys conegudes: KYSCRAPER SYMPHONY, de ROBERT FLOREY (1929), un dels tipus més notables de l’avantguarda cinematogràfica nord-americana, de qui ja hem vist algunes coses, sempre sorprenents i que resulten més modernes a mesura que passa el temps.
Un dels afusellaments amb més glamour de la història del cinema: el de MARLENE DIETRICH al final de DISHONORED, de JOSEF VON STERNBERG (1931), que aquí es va estrenar com a “Fatalidad”.
L’altra dia vaig veure DRIVE, de NICOLAS WINDING REFN (2011) i, no estic segur, però crec que em va agradar molt. M’agradaria veure alguna seqüència amb vosaltres per confirmar-ho o no. Us avanço que entre les triades no està la de l’ascensor.
Cada sessió donem opció a veure produccions de gent propera. Ja sabeu que és una tradició a la Reina. En aquesta oportunitat us proposem INTERSTICIOS URBANOS, LA CIUDAD REINVENTADA, de JAVIER REQUEÑA i MARTHA CECILIA CEDEÑO (2011), que ve de quedar finalista al VII Encuentro Hispanoamericano de cine y documental independiente a Mèxic DF.
A la darrera sessió ja vaig posar-vos una cosa de SHAMMI SAHIB, un dels astres de referència del bollywood dels 60. Us el presento ara cantant “Aaj Kal Tere Mere Pyar Ke”, un dels temes de BRAHMACHARI, un èxit del moment que fa poc va tenir un remake. La va dirigir BHAPPI SONIE al 1968. 
Si us dic que posaré una escena d’OLDBOY, un de les millors pelis coreanes dels darrers temps, de PARK CHAN-WOOK (2003), a veure si endevineu quina serà? Si l’heu vist. Si no, mireu-la sencera perquè mereix la pena.
I un dels grans clàssics d’aquest cinema cutre del que les escopofílies són devotes: YILMAYAN SEYTAN, dirigida per YILMAZ ATADEN el 1973. El seu protagonista: el Doctor Satan i el seu malèfic robot. Més cotxambrosa impossible.
Un record per al nostre enyorat JOAQUÍN JORDÀ, un bon amic tant de la Reina com meu. És el seu primer documental: EL DIA DE LOS MUERTOS, un documental del 1960 que va signar amb en JULIÁN MARCOS.
Ja sabeu la meva debilitat per les pelis bèl.liques. Sempre que intento colar alguna a la Reina trobo protestes, males cares i reticències. Una pena, perquè sempre he pensat que totes les pel.lícules són de guerra. Sols me les tolereu si tenen rotllo social i tal. Doncs aquí en teniu un exemple de peli bèl.lica amb missatge polític, UOMINI CONTRO, de FRANCESCO ROSI (1970). A més, és un magnífic exemple de que les millors escenes de guerra són les de les pelis antibel.licistes. Està demostrat.
I més coses, però em plan sorpresa.