Resposta de Marc Dalmau, doctorand d’antropologia de la UB, al missatge enviat el 3/3/12 per Jaime Palomera al grup de treball de temàtiques urbanes a propòsit d'una eventual etnografia dels desnonaments per execució hipotecària

Resposta de Marc Dalmau, doctorand d’antropologia de la UB, al missatge enviat el 3/3/12 per Jaime Palomera al grup de treball de temàtiques urbanes a propòsit d'una eventual etnografia dels desnonaments per execució hipotecària [manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2012/03/missatge-enviat-el-3312-per-jaime.html]

Jaime:

Molt interessant tot el que planteges, gràcies per compartir-ho! I estaria molt bé que en parléssim col.lectivament, m'he llegit l'article/capítol i la teva perspectiva m'interessa molt.

Potser jo no parlaria de desresponsabilització de l'estat, sinó precisament de responsabilització de l'estat en la tendència cap a la propietarització, però serien coses i punts de vista a discutir. I el més important, no invalida tot el treball que mostres. La forma com analitzes tot el tema dels avals creuats i les relacions de deute moral m'ha semblat molt bona.

En aquesta hipòtesi ja no sé si et puc seguir, o si més no, tindria uns quants peròs: "...Perquè arrela profundament en la lògica reproductiva de les economies domèstiques de les classes desposseïdes (quelcom especialment visible en una complexa mercantilització de les relacions afectives, tremendament semblant a la dels microcrèdits a la Índia, per exemple)". Les meves reserves no deixen de ser dubtes analítics. També vaig llegir en el seu dia el memorable (ladrillazo) de Fin de ciclo (Traficantes de Sueños), imprescindible. En general estic molt d'acord amb el que planteges. Les polítiques estatals dirigides a la propietarització han creat una disposició en les maneres de fer del proletariat cap a la tinença en propietat. El problema analític és que em temo que no és un fet característic d'aquesta classe social, sinó un fet transversal a tot el cos social. Aplicant el prisma del mateix Bourdieu podríem dir (si hi estem d'acord)  que el proletariat no deixa de reproduir socialment el model que s'imposa des de les classes superiors.

Evidentment que en aquest cas hi ha una component de certa voluntat de les classes directores de domesticació de l'antagonisme potencial fent propietaris dels proletaris (també negligible). Però l'essencial és llavors com aquest desig de propietat s’inocula o apareix com un fenòmens comú a totes les capes socials, i com per filtratge i en darrera instància, aquesta tendència és facilitada i potenciada entre els elements més desposseïts. No crec, doncs, que sigui una característica de la classe treballadora, sinó una tendència hegemònica. El resultat final és el mateix, estem d'acord, però potser la medició resulta més afinada...; a saber.

"És un cercle viciós històric entre polítiques estatals i disposicions socials, que es van reforçant mútuament al llarg de les darreres dècades"Si, d'acord. ..Però no és aquesta la dinàmica que s'identifica i segueixen la majoria de mesures de l'administració en la seva interacció amb el social en tots els àmbits? Provem de extrapolar-ho a l'escola o als CAPS?... No és fàcil.

I en aquest cercle viciós és evident que també hi juguen un paper clau els propietaris privats. En quina mesura? Qüestions difícils i a debatre

La via del deute moral i el "transvasament" de la responsabilitat del deute econòmic a les famílies més putejades em sembla un bon camí per treure'n l'entrellat. Doncs no deixa de ser la manifestació de la col.lonització definitiva d'un "nou" model d'acumulació sobre els més desposseïts, en aquest cas doncs, un model de supervivència i de substitució de font de renda per la famílies treballadores. La spanish way of life d'enriquir-se, un model del somni americà adaptat a les nostres provincianes contrades...

Lo del lubricant i el paper facilitador de les AVV o entitats? No entenc bé què vols dir.

Al barri de Sants-Hospitalet estem fent una mensa de grup de suport mutu per tota la gent que necessita recolzament a nivell d'habitatge en el sentit ampli (impossibilitat de pagar el lloguer, desnonats, desallotjats, hipotecades, endeutades)... L'altra dia vam fer unes jornades i realment és sorprenent el nivell d'enganyifes que es van arribar a fer i firmar en els anys "feliços del totxo"amb el tema hipoteques i sobretot perquè els i les afectades acostumen a ser gent, llavors, just acabada d'arribar d'algun país d'Amèrica Llatina.

Com bé et va dir el Manuel, jo vaig fer servir un concepte "el síndrome d'afectació" en el meu treball sobre la Colònia Castells  i m'agradaria documentar-me a nivell psicològic en quins conceptes i categories es treballa en aquests casos. M'agradaria aclarir que és un concepte embrionari, per i a treballar, i que no té cap mena de reminiscència patològica ni psicològica.. Més aviat, a grans trets, era una metàfora com a factor explicatiu del trencament del vincle social, la individualització o més burdament, la competició entre pobres,que sol acompanyar qualsevol procés d'explusió-expropiació de l'habitatge. És un tema doncs totalment obert i pendent i a desenvolupar... Tinc molts deures...

Així que, per part meva, menys mails i més articles!

Marc Dalmau

[La fotografia de l’entrada correspon a un intent frustrat de desnonament d’un dona al barri de Malasaña de Madrid, el setembre de 2011. El van impedir una cinquantena de veïns que s’hi van solidaritzar amb ella. La foto és de Santi Carneri i prové de http://fotoreportajeando.blogspot.com.es/]