dijous, 12 d’abril de 2012

Missatge de resposta de Jaume Palomera a Marc Dalmau, el 3/3/12, en el marc un debat sobre una eventual etnografia dels desnonaments al grup de treball sobre espai públic del GRECS

Missatge de resposta de Jaume Palomera a Marc Dalmau, el 3/3/12, en el marc una conversa per correu electrònic a propòsit d'una eventual etnografia dels desnonaments en el grup de treball sobre espai públic del GRECS. Sota trobareu el link als missatges anteriors

Marc:
Crec que tenim molts temes d'interès en comú. Quina llàstima que pràcticament no ens haguem vist durant el doctorat. Ens vam conèixer a les Segones Jornades Doctorals quan vas venir a presentar la teva recerca a la Colònia Castells i després mai més. Seria interessant que passessis pel departament alguna vegada, jo hi sóc molt sovint. Segueixo el debat, però us dic una cosa: potser a mig-llarg termini ens hauríem de plantejar de traduïr aquestes converses en una publicació conjunta, potser comparativa, entre barris obrers de la ciutat (per exemple, Ciutat Meridiana i Sants, per dir alguna cosa), prenent un eix com l'habitatge, per exemple. Ara mateix jo no podria, però és per pensar-hi, perquè aquestes converses electròniques se les emporta el vent.

Intento comentar molt breument les dues qüestions que assenyales, que recupero en forma de cita (i ja et dic d'entrada que comparteixo els teus dubtes, o si més no els he tingut en algun moment de la recerca):


1) El problema analític és que em temo que no és un fet caracterític d'aquesta classe social, sinó un fet transversal a tot el cos social.>>
- Estic d'acord en que és un procés transversal, a Espanya entre el 80 i el 90% són ja propietaris o han accedit a un pis de compra. No obstant, d'entrada cal assenyalar un detall important per alguns de nosaltres que som, diguem-ho així, "estudiosos de Barcelona": a la ciutat comtal, aproximadament un 65% tenen l'habitatge en propietat; la resta és lloguer. I el més important, i el realment colpidor per a mi, és que els índexs de propietat més elevats es registren en molts casos a barris obrers. Ara mateix no et puc donar la mitja del què podriem considerar els barris 'populars' (s'ha de mirar barri per barri, etc), però el cas de Ciutat Meridiana és paradigmàtic: situat entre les regions més baixes de la jerarquia urbana, és en canvi un dels barris amb més propietaris de la ciutat. Te'n vas a barris de classes mitjes-altes i succeeix el fenòmen invers. Per tant, estic d'acord en que és un fenòmen transversal, gens fàcil de delimitar, però que no obstant la variable de la classe social és significativa en l'anàlisi. S'ha escrit molt sobre les classes socials i les seves tendències a la compra o al lloguer, més enllà de la trajectòria històrica de cada país, i la veritat és que no hi ha consens. Però el que jo crec que és significatiu d'Espanya, més enllà de la universalitat de la propietat, és que en molts casos (no dic que no hi hagi excepcions) sigui més forta entre les classes obreres (i quan dic obreres vull dir treballadors manuals amb baix capital cultural, proletariat clàssic). Per tant, si bé és cert que la propietat es va extendre en les darreres dècades a totes les capes socials, és clau considerar la importància política i social del procés de propietarització dels pobres que va iniciar Franco, quan a la resta d'Europa l'habitatge social destinat als obrers era majoritàriament de lloguer. A l'article utilitzo l'expressió de Jesús Leal, com hauràs vist, que descriu l'habitatge de protecció oficial en propietat com "la Invención Española". En fi, tot això em sembla molt interessant, i tot i que estic d'acord amb les tesis generals de llibres com Fin de Ciclo (o d'altres economistes com Naredo, que té una cosa molt bona sobre el model inmobiliari espanyol), crec que a aquestes lectures Macro en economia política se'ls hi escapen aquestes realitats que com a antropòlegs tenim una posició privilegiada per observar. Tot això que dic sorgeix, com sol passar, d'una experiència per a mi impactant com la de conèixer una veïna que amb 70 anys, catarates, una pensió indigna, i veient-se forçada a netejar escales per arribar a fi de mes, em deia amb tot orgull com ella havia passat de viure a una cova a "tenir el seu propi pis", mostrant-me cadascuna de les reformes que n'havia fet.

2) - Aquesta és la part realment sucosa del treball de camp que vaig fer, la realitat viscuda per propietaris i subarrendats, especialment la dels informants dominicans i hondurenys amb qui més temps vaig conviure sota el mateix sostre. És el que esbosso a l'article que us vaig passar i el que constitueix l'aportació central de la recerca, més que no pas aquesta mirada econòmica-política de gran escala (que sí, és confortable, però comença a trontollar en quant mires el detall etnogràfic, com sol passar amb totes les grans teories).

3) Comentari del Marc Morell: << Veig que tens a l'Estat, tens a les classes treballadores que, seguint precisament el Fin de Ciclo, es fan "mitges" en aconseguir propietat, en molts casos només una propietat de deute, i tenim un complexe immobiliari-constructor. No sé si també inclous d'alguna manera el món associatiu, sindical, etc. En cas que sí, i sabent que per l'espai del que disposam per aquest mitjà i pel nivell d'abstracció que representa la pregunta, no es tracta de plantejar una cosa simple encara que ho sembli, quin paper hi jugarien aquestes entitats? A banda, de reivindicar mancances i deficiències en l'àmbit residencial/domèstic/barrial/urbà, de portar endavant lluites més que dignes i sovint necessàries, etc. Lubriquen, vull dir, "faciliten" d'alguna manera que la classe treballadora desitgi fer-se propietària, ni que sigui d'un deute? Ho dic perquè m'interessa el concepte aquest de "faclitador", que per altra banda entenc que no deixa de ser una mena de treball no assalariat aprofitada, si no directament explotada, pel mateix complexe immobiliari/constructor (afagiria també financer) que esmentes. >>

- Entenc que el que pregunta el Marc (Morell) és sobre el paper de les entitats veïnals, sindicats, etc, en la tendència cap a la propietarització. Tinc informació històrica i etnogràfica sobre l'AVV, però fins ara no l'he analitzat estrictament en relació a la qüestió de l'habitatge, potser pel fet que les mateixes associacions del barri (començant per l'AVV), no semblaven plantejar-ho com un possible tema de lluita fins la recent onada de desnonaments. Sí hi ha exemples puntuals com la lluita de finals dels anys 60 per aconseguir que la promotora solucionés els greus problemes d'humitat en molts dels nous habitatges, que s'havien venut com pisos de qualitat òptima en un entorn únic i van resultar ser una enorme estafa (perpetrada per personatges del règim que combinaven càrrecs públics amb empreses constructores, com l'ara vanagloriat Samaranch). En tot cas, no crec que la de les humitats es pugui interpretar com una lluita patrimonialista: la idea era que l'habitatge fos digne, més enllà de si era de propietat o lloguer. D'altra banda, és molt interessant que la primera entitat veïnal del barri, la "Asociación de Cabezas de Familia", era una entitat orgànicament vinculada a la promotora i al règim polític, i fortament atravessada pels principis de la Doctrina Social de la Iglesia, que prescrivia les accions de l'esglèsia en el camp social. Si bé mostra un preocupació paternalista per les desigualtats urbanes produïdes per les relacions entre capital i el treball, la Doctrina defensa fortament la propietat privada (tot i que també hi ha casos molt evidents, com les colònies industrials, de promoció paternalista d'arrel 'cristiana' del lloguer). A Ciutat Meridiana, l'Asociación de Cabezones (com li deien els veïns) recobria els interessos de la promotora amb una forta pàtina ideològica. Una altra cosa seria veure com s'exten la cosa en el temps, durant la democràcia i en l'AVV més combativa. És quelcom que miraré més a fons a partir d'ara, i ja us enviaré el que n'escrigui al respecte.


Jaime Palomera

[La fotografia és de Santi Carnieri i correspon a la llar d'una dona amenaçada de desnonament al juliol de l'any passat al barri de Carabanchel de Madrid. Està presa de fotoreportajeando.blogspot.com.es]

Els missatges anteriors són aquí: 
manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2012/03/missatge-enviat-el-3312-per-jaime.html 
manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2012/04/resposta-de-marc-dalmau-doctorand.html




Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch