dimecres, 4 d’abril de 2012

"Legislació antiterrorista? I per què no camps d'extermini?". Un article de Gerard Horta


LEGISLACIÓ ANTITERRORISTA? I PER QUÈ NO CAMPS D'EXTERMINI?


Gerard Horta



La deriva totalitarista dels poders econòmics i polítics  a les societats occidentals era previsible. Davant de l’esclat i la consolidació de formes d’autoorganització social emancipadora i de l’arrelament d’un bagatge polític subaltern en molts casos fonamentat en la precarització gradual de les condicions de vida de les classes populars, la recepta de l’Estat esdevé una cantarella rovellada: la militarització del conflicte social i la invisibilització de les seves causes. 

   Als Països Catalans i el conjunt de l’estat espanyol, el circ mediàtic i polític apel•la al concepte de violència urbana per justificar l’empresonament de manifestants. Paradoxalment, tant els governants com l’oposició institucional invisibilitzen les veritables dimensions d’una  violència estructural dirigida contra la majoria social. Per la precarització de les condicions de vida: impossibilitat d’accés a l’habitatge –desnonaments, alts lloguers, hipoteques– o al mateix treball assalariat; augment del cost dels serveis bàsics –aigua, gas, telèfon, electricitat–; reducció i/o supressió i/o privatització dels serveis públics (educació –escoles on ja no serveixen els dinars cada dia, únic àpat per a molts alumnes–, sanitat, serveis socials, transports); paranys bancaris (participacions preferencials, etc.)–; desbaratament dels mitjans d’integració d’una societat abocada a la pobresa i l’exclusió, etc. I també per la precarització de les condicions de treball: desaparició dels convenis col•lectius i de les meses de negociació, reducció de salaris, acomiadament lliure, anul•lació pràctica de drets sindicals, etc. Són les gangues de la societat de classes.

   Les autoritats se sorprenen que això que en diuen “antisistemes” –perquè el mot “anticapitalistes” deu tenir connotacions polítiques massa explícites– ja no en siguin 200, sinó 2.000. I, tot seguit, tracten tots aquells que som al carrer com uns perillosos paraterroristes.

   Dels continus casos d’absolució de policies amb sentència condemnatòria ferma per maltractaments i tortures, dels morts sota custòdia policíaca que s’acumulen, les amnisties fiscals, la impunitat de la màfia política (tant de l’associada directament com indirectament a aparells polítics i institucions públiques) que malgrat la successió escandalosa de robatoris de fons públics continuen rodant en llibertat, d’una desigualtat social que ha situat al llindar de la pobresa una quarta part de la societat i que en el cas de Catalunya resulta indissociable del fet que prop del 70% dels assalariats cobren menys de 1.000 euros mensuals, de tot plegat no se’n diu violència urbana. I resulta que aquests polítics que haurien de investigar, reconèixer, analitzar, comprendre i resoldre quines són les fonts d’aquestes expressions de violència o de lluita als carrers, ens amenacen amb anys de presó per... per què? Per insultar, escopir, protegir-se instintivament, bolcar un contenidor? Insultar un home que afirma que no és policia secreta i que després apareix a comissaria en qualitat de secreta serà tipificat com a desacatament i resistència a l’autoritat? Ens prenen per esclaus, per imbècils?

   I tot plegat en nom de què? D’aquest concepte tan poc jurídic nascut a l’Alemanya nazi dels anys trenta anomenat alarma social, tan fàcilment instrumentalitzable des de qualsevol concepció totalitarista del dret jurídic i de la societat? S’aplicarà potser la legislació antiterrorista als polítics que porten anys negant-nos el dret de manifestació? 

   El que va passar el 29 de març es repeteix un cop i un altre fa anys: mossos –agents de carrer i membres de la Brigada Mòbil– incomplint la llei del Parlament de Catalunya de l’octubre del 2008 que els obliga a anar identificats visiblement; ús d’armes il•legals (porres extensibles); llançament indiscriminat de bales de goma dirigides al cap; estomacades dins i fora de les furgonetes de transport dels detinguts (dues melses rebentades a puntades de peu, ossos fracturats, ulls petats); informes mèdics de policies ferits que, a diferència d’altres països, mai es fan públics. Impecable, sí.

   El més greu però, president Mas i conseller Puig,  és curtcircuitar la marxa de centenars de milers de persones que baixaven per la Plaça de Catalunya. Què pretenen, s’han begut l’enteniment? Si volen protegir contenidors, arrenglerin els seus policies i furgonetes a les voreres, davant dels aparadors, i deixin que la gent flueixi pels carres. Perquè blocar Ronda de Sant Pere, Fontanella i Pl. Catalunya és completament delirant, cosa que cap mitjà periodístic ha denunciat encara. Convertir la Pl. de Catalunya en un cul d’ampolla, amb una densitat extrema de persones –amb infants i gent gran i amb la mobilitat reduïda– tancades per la policia i per la mateixa presència massiva de gent, i alhora dur a terme càrregues indiscriminades és ja no incompetència, sinó pur deliri. Vostès saben què són les allaus humanes fugint de les bales de goma i els gasos lacrimògens? Només la capacitat de la gent d’autogestionar l’ordre públic va evitar una tragèdia molt major que la dels centenars –centenars, sí– de ferits. En democràcia haurien de dimitir i ser jutjats presidents, ministres, consellers, directors d’operatius i tothom implicat en aquesta catàstrofe. La gent n’està farta. No se n’adonen o no se’n volen adonar? 

   Construeixin camps d’extermini, els serà més barat. I ho pagarem nosaltres, no s’amoïnin. Però no en diguin democràcia sisplau: diguin-ne feixisme.

[Pres de vilaweb.cat/opinio_contundent/3999886/gerard-horta-legislacio-antiterrorista-camps-dextermini.html. La fotografia de l'entrada és de Jofre Padullés, que la prendre el 29 de març al passeig de Gràcia, just en el moment que esclatava una granada de gas lacrimògen. Observi's la perillositat del piquet contra el que es llançava].



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch