dijous, 5 d’abril de 2012

Gustavo Bueno a "Tribunal Popular" (TVE-Catalunya, 1989)


Ja he fet referència a la meva etapa “televisiva”, quan vaig creure que un mitjà com el televisiu podia ser vehicle de reflexions alternatives a les dominants. Està clar que m’equivocava i que una convicció com aquesta era francament ingènua. De totes maneres experiències com la del “Camaleó” van ser extraordinàries. Tampoc tinc un mal record de l’època en la que vaig treballar a “Tribunal Popular”, quan s’emetia pel canal català de TVE. “Tribunal Popular” era un dels invents magistrals d’en Joan Ramon Mainat, cap de programes a Sant Cugat, i en ell ens va involucrar a Ricard Fernández Deu, com a “advocat”; a en Xavier Foz, com a “jutge” i director del programa, i a mi, fent de fiscal. M’ho vaig passar bé; ho haig de reconèixer.

Un dels beneficis que vaig obtindre d’aquella feina va ser que em va permetre conèixer d’a prop gent molt interessant, que segurament no hagués conegut de no ser per aquella oportunitat, que era la d’un programa que tenia un nivell intel.lectual que seria inconcebible ara per ara. No va ser el cas de Gustavo Bueno, a qui vaig conèixer per l’Alberto Cardín i que havia portat el desembre de 1987 a un seminari que es deia “El mite que asseja la ciutat”, i que vàrem fer a l’Obra Social de la Caixa. Va ser aquest coneixement el que em va fer fàcil que acceptés la invitació que li vaig fer per a acudir com a “testimoni de la defensa” en el judici que vàrem fer contra el joc, en algun moment del primer quadrimestre de 1989. Aquesta és la seva “deposició”, que és com ens deia en Ricard, que era advocat, que s’havia de dir a la declaració d’un testimoni en un judici.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch