Carta d’un antic professor de l’Institut de la Seguretat Pública Catalana –l’Escola de Policia, on es formen el mossos d’esquadra– als seus ex companys.

Companys i companyes:

Fue bonito y se está poniendo muy feo..

Avui una nova persona ha ingressat a presó. I s'esperen noves detencions i nous empresonaments. La deriva pinochetista -com li diu algú- que està prenent el govern està aconseguint el que sembla una estratègia d'ordre que és "crear pànic" -com es deia durant l'operatiu del 27m- per "netejar la plaça" d'indesitjables, és clar..., com tothom sap. És fàcil entendre tot això a partir d'allò que la Klein ha anomenat la Shock Theory... Ja sabreu de què va, segur.

Això no era del que jo parlava quant explicava a classe el canvi de la política repressiva a la preventiva, de la policia franquista a la policia democràtica. L’última ha resultat una repressió preventiva...;  del redistribuïm per reduir la conflictivitat social al “por si acaso te entalego”...; a la ja tristament clàssica política de castigar als pobres, ara s'ha afegit el castigar i espantar als dissidents.

Això ho escric amb el permís, el respecte i l'admiració pels companys del grup que es dediquen a la necessària tasca policial. Això vagi per davant. Sabeu que tinc molt de respecte per la feina que heu fet....

Però ara otro gallo canta y es el negro.

Fa pena i ràbia tot el que està passant. També provoquen por, que és el que sembla que desitgen..., però estan provocant també molt d'odi que ningú sap on desembocar.

Em sentia molt lligat a la feina de "formador de mossos" i crec que tot*s sabeu que l'he gaudit i li dec molt, he aprés molt i he sentit de prop el valor del coneixement sobre la seguretat.

He defensat la feina de poli des d'abans d'entrar a l'Escola; entre d'altres coses perquè tinc amics del meu barri que van decidir agafar aquest camí per tenir una vida digna i menys insegura que la que començava a propagar-se entre els nostres germans més grans, ja en el moment que s'intuïa l'arribada de les "vaques flaques". He defensat la feina de policia en tots els àmbits, que no són molts però sí prou antagònics. Una cosa que ja fa dies -potser mesos- que no puc fer, que no vull fer i de la qual, començo a estar avergonyit.

Crec que és perillós això que estan passant i està clar que no reduïra la violència dintre la societat, ans el contrari, l'està augmentant... I no només pels empresonaments o pels "actes vandàlics"..., ni molt menys... Els suïcidis, l'alcoholisme, la violència al carrer, els robatoris, assassinats i en general una sensació d'inseguretat que no es quedarà en les capes baixes de la societat sinó que anirà pujant com ja ho està fent. Tenim un atur desbocat , un 80% del personal cobrant menys de 1000 €, 7 EROs i 51 desnonaments diaris a Catalunya... Haurem de pagar les crosses, les ambulàncies i de donar gràcies perquè no ens apallissin pel camí... Els meus pares estan acollonits pensant en els seus tres fills, dos d'ells a l'atur (el meu germà amb 45 anys i 3 cries, i jo mateix) i que ni en la seva època van viure un menyspreu tan generalitzat contra la majoria social...

De fet, els meus pares van estar a la manifestació del 29M. Amb el vostre permís, us envio el comentari que el meu pare (70 anys) que va patir els gasos lacrimógens i la grandiositat dels que van tancar les entrades al metro impedint que molta gent -entre d'altres el meus pares- no poguessin refugiar-se ni tornar a casa seva. Votants tradicionals del PSC, les últimes eleccions a ICV..., esperançants innocenment en un canvi millor pels seus fills.

"Las imágenes observadas in situ y otras divulgadas por este medio [facebook] en relación a la huelga general del 29M, dejan mucho que desear. Las barbaries cometidas por los agentes dependientes de las autoridades que hoy están en el poder y también las que anteriormente ocuparon el sillón de la impunidad, solo pueden proceder de un poder incivilizado y falto de humanidad. Un pueblo sometido a estas barbaries, solo puede acarrear violencia y desprecio a nuestros gobernantes que nunca han sabido o no han querido entender que los ciudadanos solo pretendemos la paz y la justicia."

 JFH

Que apareguin grups armats -novament-, que es multipliquin els sabotatges o que les presons estiguin a rebentar, és un horitzó completament plausible..., més del que voldríem. Perquè somiaven amb que Schmitt s'havia equivocat; però no. Ja ens recordava la seva relectura que "en el caso crítico, el Estado tiene que suspender el derecho tanto para preservar su propia existencia como para crear las condiciones bajo las cuales el derecho puede ser aplicado. Imponer orden y seguridad y, por tanto, crear una situación normal, es el pre-requisito de validez de las normas”.

I aquí ve el final del meu panfleto i el sentit del mateix: la inseguretat social en expansió que estan patint cada cop més capes de la població  també arriba a les capes altes i serà combatuda amb més seguretat privada, condominis privats i carrers més semblants al pati de la Modelo que a una plaça pública.

La policia, igual que les presons, va en camí de la privatització total, com ja deveu saber. Poc a poc, la seguretat privada, que a hores d'ara ja és un lobby de primer nivell internacional -em sembla que PROSEGUR és la 4a empresa "espanyola" amb més inversió a llatinoamèrica- va agafant més i més espai de la cosa pública i això és irreversible. Sabeu també que ja estan treballant a presons i fent col·laboracions en tasques de trànsit. Les empreses de seguretat viuen de produir inseguretat i ojalà vosaltres arribeu a saber que no anem per aquest camí, què tot és un malson i que els engarjolats són perillosos delinqüents i que el sr Puig és un home sensat. Ojalà 

Jo sincerament, estic content d'haver fet la feina que he fet a l'ISPC i m'agradaria molt tenir nous mossos als que ocupar durant un trimestre amb les coses de la nostra assignatura. Però de fet, m'agradaria més poder dir que no, que és inadmissible i que hem de dedicar tot un curs a parlar del que ja és algo que fa riure que és "la dimensió social de la tasca policial", el que és un oxímoron, "la policia en el marc d'un Estat de dret", i el que desapareixerà com a llàgrimes sota la pluja, el somni d'una policia profundament democràtica, l'avantguarda d'una societat millor per tothom.

Salutacions, mercès a tothom i disculpes pel rotllo.

m.

25.4.2011