dimarts, 6 de març de 2012

Missatge enviat el 3/3/12 per Jaime Palomera a Sandra Anitua i al grup de treball de temàtiques urbanes a propòsit d'una eventual etnografia dels desnonaments per execució hipotecària

Hola Sandra, Manel i companyia. 

La qüestió recent dels desnonaments per execució hipotecària és una part de la tesi que estic escrivint, si bé no n'és l'objecte central d'estudi.

La recerca vincula el procés històric de 'propietarització' de les classes treballadores espanyoles (una llarga onada que comença als anys 1960s, impulsada per l'Estat franquista) amb la creixent hegemonia del capital finançar i la substitució de la inversió pública pel crèdit. La qüestió clau per a mi és mostrar, a través de l'etnografia, que aquest procés de propietarització i financiarització triomfa històricament a Espanya perquè arrela profundament en una estratègia que es va consolidant gradualment en la lògica reproductiva de les economies domèstiques de les classes treballadores (quelcom especialment visible, en els darrers temps, en una complexa mercantilització de les relacions afectives, tremendament semblant a la dels microcrèdits a la Índia, per exemple). En aquest sentit, és molt important evitar qualsevol explicació culturalista (o biologista, fins i tot): el que intento demostrar amb l'anàlisi de les polítiques d'habitatge és que l'anomenada "cultura de la propietat" espanyola (o la disposició a comprar i posseir en comptes de llogar entre les famílies obreres) és producte d'una revolució històrica recent, una aposta d'Estat pel capitalisme patrimonial (amb clares arrels en la doctrina social de la Iglesia) que s'inicia a finals dels anys 50 amb el primer ministre d'habitatge espanyol i que arriba al seu màxim esplendor en el darrer boom immobiliari. Insisteixo, potser el més interessant antropològicament és com unes disposicions socials moldejades històricament a través de polítiques destinades a propietaritzar el proletariat van passant gradualment a formar part de l'habitus de les economies domèstiques més desposseïdes, creant l'ambient de legitimitat social i política necessària per engegar noves rondes de polítiques patrimonialistes i d'expansió del complex immobiliari-financer. És un cercle viciós històric entre polítiques estatals i disposicions socials, que es van reforçant mútuament al llarg de les darreres dècades.

En aquest sentit, els desnonaments emergeixen com una possible declinació del procés, una cristal•lització del què en essència s'ha acabat convertint en un procés de despossessió i depredació de recursos materials de les generacions obreres més joves (particularment les fraccions migrants més recents). El lloc on vaig fer el treball de camp és Ciutat Meridiana (entre 2007 i 2010), un polígon obrer on tot això s'expressa de forma paradigmàtica (i dramàtica). Per resumir: l'any 2007 (el de l'esclat de la bombolla a Espanya) es situava entre els barris més socieconòmicament empobrits de Barcelona (juntament amb Vallbona i Torre Baró), on més ràpidament havia augmentat la població estrangera, amb els índexs més alts d'habitatge en propietat (més del 90%, quan la mitja a la ciutat es situa entre el 60 i el 70%) i d'endeutament domèstic. Tres anys més tard (2010) ja s'havien produït al barri més de 300 desnonaments (segons fonts no oficials i poc científiques, perquè sobre això no hi ha cens) i aquells espais domèstics encara no desnonats patien tensions quotidianes freqüents. Durant el treball de camp vaig viure el desnonament d'alguns informants als quals tenia apreci.

Disculpeu pel llarg resum, el faig per dues coses: d'una banda em permeto la llicència de suggerir que és fonamental connectar la realitat recent dels desnonaments massius amb una construcció històrica particular del capitalisme espanyol, determinada tant per les polítiques d'Estat com per la formació d'unes disposicions i estratègies de reproducció socioculturals determinades, particularment entre les classes populars. D'altra banda, crec que si la Sandra té interès en estudiar la qüestió dels desnonaments, espais localitzats (i un pèl 'oblidats' pels científics socials) com Ciutat Meridiana poden ser un bon lloc per començar (de cara a fer una antropologia urbana a escala micro i situada), a més dels 'transversals' com la Plataforma d'Afectats (tal i com suggereix en Manuel).

En fi, si tens interès en parlar-ne, Sandra, jo estaria encantat. Ah, tinc una cosa publicada (ja una mica antiga, la vaig escriure el 2010) que no parla directament dels desnonaments (parla més aviat de l'etapa prèvia) i que toca altres qüestions que comentava més a dalt. No sé si et pot servir, però t'envio el link a l'article:

http://ub.academia.edu/reciprocitatGERWEBCASMiembrosGER20MiembroshtmBioJaumeP/Papers

I m'aturo aquí.

Jaime Palomera




Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch