dissabte, 17 de març de 2012

Se'ns ha mort l'Alfredo, el Guaje, l'home del bar Los Baskos. Honor a la seva memòria



Dijous a la nit varen trobar mort dins del seu bar, l’entranyable Los Baskos, l’Alfredo. el Guaje. La seva neboda, Irene, estava preocupada perquè feia un parell de dies que no sabien res d’ell i finalment la guàrdia urbana i els bombers van entrar al bar –es veia llum i hi havia música- i se’l van trobar. A l’abril hagués fet 70 anys. Han estat infinitat de vegades que he entrat a Los Baskos a fer-me una sidra –asturiana o basca; s’havia de triar- amb gent de classe i amb classe. Havia anat també amb la família i amb col.legues, perquè sóc vanitós i m'agradava fardar de ser amic de l’Alfredo. També havia entrat un munt de vegades sols per saludar-lo. Li agraeixo molt a l'Hugo que m'hagi avisat de la catàstrofe (gràcies, Hugo). 
La història de l'Alfredo és la d’un lluitador. Fa temps el company Carlos Vallejo em va explicar que havia estat un dels activistes més combatius de CCOO a la SEAT als anys 70. A ells  i a d’altres els van despatxar i varen tornar a l’empresa amb l’amnistia del 77. Quan l’època de les “baixes incentivades”, allà als 80, va plegar de la SEAT amb la il.lusió de buscar-se la vida amb els diners de l’acomiadament. M’explicava en Carlos que va muntar un bar al seu poble, però que ni li va anar bé. El cas és que va acabar altre cop a Barcelona i fent-se càrrec de Los Baskos, un bar genial que està darrera de la facultat i on et trobaves amb la gent més inversemblant del món, incloent-hi els famosos perroflautes; els de debò. Després l'Alfredo es va passar a la CNT, però va continuar sent amic d'en Vallejo -faltaria més-, que li portava el que anava sortint del Memorial Democràtic de la SEAT i també el diploma de reconeixement com a represaliat del franquisme, dins d’un àmbit, el laboral, del que no s’ha parlat a penes, però que va implicar anys de ruïna per molta gent. Ahir al vespre li vaig demanar a la Muna que agafés la càmera del despatx i baixés a fer algunes fotos de la porta de Los Baskos, on algú havia col.locat espelmes i flors. 
Valguin aquestes ratlles com a homenatge del que per mi sempre serà un referent moral. Ha mort un gran home, un home que no era, però, ningú “important”, però l’estatura humana del qual sobrepassa infinitament la d’aquells que ens governen. El millor que faci el dia 29 serà en memòria seva.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch