dimecres, 10 de setembre de 2014

Respostes a preguntes a propòsit de la identitat, formulades per Ester Roca, estudiant de 2on de Batxillerat a l'IES Pere Fontdevila de Gironella, Berguedà


1. Existeix la identitat o és una pura creació de l’home?
La identitat existeix justament com a invent mitjançant el qual els humans es classifiquen a si mateixos no “en”, sinó “com” la relació amb d’altres. De fet “home” és una identitat que existeix en funció del seu contrast amb “dona”. Passa el mateix amb la noció d’“humà”, una altra identitat que es configura en relació amb taxons relatius a la subhumanitat dels animals, l’extrahumanitat dels alienígenes o la sobrehumanitat dels déus o dels herois. 

2. Com la definiria?
La identitat és una estructura lògica que permet formalitzar la trama de les relacions humanes a partir d’un seguit de connexions i desconnexions i a la que no li correspon cap contingut concret o, millor dit, li podria correspondre un contingut qualsevol, que ve proveit  per circumstàncies històriques o socials concretes.

3. La identitat és un problema?
La identitat és un mecanisme bàsic per poder exercir el pensament, que sols és possible aplicar sobre la realitat a partir de la seva organització en oposicions i contrastos. Una altra cosa és quan la identitat és utilitzada per a justificar i naturalitzar una relació social asimètrica o per emancipar-se’n d’ella. 

4. Hi ha semblances entre la identitat col.lectiva i la individual? Creu en l’existència de les dues?
Tant la identitat col.lectiva com la dels individus són constructes al mateix temps socials i lògico-formals, de banda de la seva dimensió contingent. Tothom proclama llur adhesió tant a la idea que te de si mateix com a persona com a diverses corporacions amb les que se sent, mai millor dit, identificat, que no sols són distintes entre si, sinó que poden ser -i sovint són- àdhuc incompatibles o antagòniques entre si.

5. Si una persona no es relaciona amb la resta de gent no assolirà mai una identitat col•lectiva?
Una persona que no se relacionés amb els demés senzillament no podria ni pensar ni pensar-se. No és que no pogués constituir una identitat compartida, sinó tampoc una de pròpia.

6. La identitat ve determinada per la societat que ens envolta, o hi ha una part de genètica?
Perquè funciona per contrast, la identitat –fins i tot la individual– sols pot ser un artefacte cultural, és a dir propi de formes específicament humanes de societat. No ens comparem perquè tenim identitats, sinó que tenim identitats perquè ens comparem. Els animals no tenen identitat fins que no passen a integrar-se a la societat humana, que és qui els assigna un nom o unes suposades característiques ideosincràsiques. 

7. En la societat actual, hi ha una identitat que  és clarament representada i definida? 
En el món contemporani cada identitat és el precipitat que produeix un seguit de negociacions de les que resulta qui som en cada moment. La identitat per tant és sempre una construcció situacional. Cadascú és qui és en funció de amb qui, quan i on és ubicat. La identitat és per tant tan canviant com ho són els rols que hem de desenvolupar a la vida quotidiana. Una identitat fixa i immutable sols pot resultar d’una il.lusió representada, perquè no pot ser altra cosa que la seva representació, la posada en escena d’una realitat identitària essencial que mai podrà ser viscuda a la realitat.

8. Creu que actualment els catalans ens identifiquem amb la identitat catalana? Què vol dir, avui, ser català?
Des del punt de vista legal, ser català vol dir ser veí d’un municipi català, car no existeix una identitat administrativa catalana identificable a la nacionalitat. No existeix un carnet d’identitat català. Des del punt de vista de les adscripcions que permeten identificar o ser identificat,  català seria aquell que es defineix a si mateix o és definit per altri com a tal.

9. Quins agents creen  la identitat cultural? De quantes identitats podem parlar?
El contingut cultural d’una identitat –és a dir el conjunt de formes de pensar, parlar i fer que dóna coherència a una col.lectivitat humana– és del tot arbitrari. La seva definició institucional sol correspondre a les elits intel.lectuals i polítiques d’aquesta col.lectivitat. Pel que fa al nombre d’identitats que una persona o una agrupació humana poden replegar, serà idèntica al nombre de relacions socials en les que estiguin compromeses. A cadascun d’aquests vincles li correspondrà una manera diferent de designar-se i ser reconeguts. En matèria d'identitat, ningú pot ser reduit a la unitat.
  
10. Pot variar la identitat o sempre es manté igual? Si canvia, quins factors determinen el canvi?
En la mesura que la identitat és un mecanisme social i intel.lectual que funciona i resulta eficient per contrast, cada moment social requerirà i donarà peu a una constel.lació identitària diferent. Els factors que determinaran cadascuna d’aquestes transformacions seran, per tant, bàsicament adaptats i adaptatius a cada situació.

11. La multiculturalitat porta a un desordre d’identitat o bé la reforça?
Tota societat és multicultural, en el sentit que totes les societats són articulacions sovint conflictives d’interessos diversos, cadascun dels quals troba la forma d’expressar-se i actuar usant codis identitaris, és a dir diferències que els permeten singularitzar-se.

12. La negació (rebuig) de l’altre (el racisme, per exemple) és causa o conseqüència de la identitat?
La negació de l’altre pot ser un dels fonaments de la construcció d’una identitat –la pròpia– que sols existeix en relació a la de l’altre al que es nega. Paradoxalment, doncs, en aquests casos l’altre negat no és la negació, sinó el requisit indispensable de la identitat. 

13. Com sent i viu la identitat un immigrant?
Un immigrant sent i viu la seva identitat en tant que “immigrant”, que és la identitat que li atribueix un altre immigrant que ha arribat abans que ell i que, gràcies a ell, deixa automàticament de ser “immigrant” per a passar a ser “nadiu”.

14. L’immigrant aporta nous ingredients de la identitat al lloc d’arribada?
No hi ha identitats “naturals”. Tota identitat és sempre la conseqüència de l’apropiació de materials culturals que un dia foren aliens. Tot el que conforma el contingut d’una identitat –individual o col.lectiva– va arribar alguna vegada de fora, sigui robat o prestat.

[La fotografia de l'entrada és de Martín Molinero i prové de http://www.street-photographers.com/portfolios/martin-molinero]





Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch