No fa tant de temps. Record dels crims propers del franquisme. La Generació TOP

Aquests dies s’estan tornant a repetir tots els tòpics que s’han entestat en mostrar el franquisme i els seus crims com un horror remot del que víctimes i botxins són ja morts. Aquesta és la primera gran mentida que els nous i vells franquistes estan repetint per a justificar la vergonya i l’escàndol internacional del judici contra Garzón, prova insuperable de fins quin punt la transició va ser una autèntica estafa que sols va servir per a garantir no ja la impunitat, sinó el manteniment dels sectors polítics, socials i econòmics que havien propiciat i mantingut el feixisme a Espanya. La presentació de Fraga Iribarne –responsable directe d’un dels darrers crims del franquisme, la carnisseria de Vitòria el 1976– com un autèntic heroi de la democràcia n’és la prova més palpable d’aquest sarcasme.

Bon moment aquest per recordar el manifest que els i les més joves de l’Associació d’Expresos polítics del franquisme –detinguts, torturats i empresonats a la seva darrera etapa; la Generació TOP– van elaborar denunciant la falàcia d’una dictadura perduda a la nit dels temps i recordant que no sols queden vius els records, sinó també els culpables.

El document es va llegir en un acte públic a l’Auditori de Barcelona, el dia 1 de març de 2o11

Associació Catalana d'Expresos Polítics

MEMÒRIA I JUSTÍCIA

CONTRA LA IMPUNITAT I L'OBLIT

Enguany fa trenta anys de la legalització de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, els orígens de la qual es remunten als anys 60, i que va centrar el seu objectiu a rehabilitar i rescatar de l’oblit les milers de persones que van sofrir la repressió franquista. Durant aquests anys, l'Associació ha impulsat la recuperació d'una memòria històrica que trenqués el silenci darrere el qual s'ha volgut ocultar el terror de la dictadura. Un punt d’inflexió en aquesta perspectiva fou l’acte que va celebrar al Liceu, el 22 d’abril del 2002, un gran homenatge als detinguts, torturats, empresonats i assassinats pel feixisme que va culminar amb la lectura de la declaració en què es reclamava la creació del Memorial Democràtic: una institució pública que havia de garantir als ciutadans i les ciutadanes el coneixement d’aquell combat com a llegat irrenunciable, especialment per a les noves generacions, “perquè és la història d’aquest país, és la història del seu país” i perquè sense aquella lluita no es pot entendre la consecució de les llibertats democràtiques.

Volem posar l'èmfasi en el fet que la dictadura va ser molt llarga, fins l’any 1977, mitjançant una repressió sistemàtica contra qualsevol forma de dissidència o oposició. Una violència institucional abocada a impedir les llibertats democràtiques sense que cap dels seus protagonistes (polítics, militars, policies, jutges, poders econòmics, Església) mai no hagin assumit cap responsabilitat. Una dictadura a la qual s’enfrontaren, des de bon principi, militants antifeixistes que, amb la seva lluita heroica, n’impugnaren el contingut i l’existència, patint per això una gran repressió. Tanmateix la lluita va seguir durant “el desarrollismo” i fins i tot després de la mort de Franco, quan es volia continuar la dictadura malgrat que ja no hi era el dictador.

Els anys 60 i 70, milers i milers de persones, joves en gran part, procedents de molts sectors -estudiantils, intel·lectuals, jurídics, fins i tot religiosos, i especialment obrers-, van donar un nou impuls a la lluita per la llibertat. Moltes d'elles van patir l’acció dels tribunals militars, dels estats d’excepció i del TOP, el tribunal especial que entre 1963 i el gener de 1977 va incoar 22.600 procediments judicials i va processar més de 50.600 persones per “delictes” com ara manifestar-se, reunir-se, fer vaga, constituir i participar en sindicats, formar part d’un partit il·legal, –és a dir, de qualsevol partit- o simplement atrevir-se a pensar en veu alta.

Fins ara l’acció memorial ha posat l’èmfasi, amb tota justícia, a vindicar l’acció dels militants antifeixistes de la postguerra. Creiem arribat el moment de vindicar la memòria d’aquest antifranquisme dels anys 60 i 70 -que hem englobat, gràficament, sota la denominació de “Generació TOP”- per tal que el seu testimoni constitueixi un incentiu més en el compromís permanent de lluita per la llibertat i la justícia social a la Catalunya i el món actuals, motius pels quals vàrem lluitar i que, malauradament, no només estan lluny de ser assolits en la seva plenitud sinó que es troben amenaçats per la imposició de nous valors conservadors.

Per tot això convoquem un acte de reivindicació de la memòria dels represaliats pel Tribunal de Orden Público i de totes les persones que no es van resignar i van lluitar contra la dictadura i per les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya durant aquells anys –la “Generació TOP”- i, en conseqüència, un acte de denúncia de la impunitat i l’oblit.

Exigim l'anul·lació de les sentències emeses pel TOP i per tots els tribunals franquistes, il·legítims per origen i naturalesa. El seu manteniment és signe d'un dèficit democràtic inacceptable.

Animem les noves generacions, les d'avui i les del futur, a continuar la lluita i el seu compromís en defensa dels valors democràtics i la justícia social, tan amenaçats avui, i que per tant, ara més que mai, cal proclamar i reivindicar.

Març 2011