Crec que ja va quedar prou clar a la nostra trobada
que la línia que et convenia era la que et suggerien els treballs de Dolores
Juliano sobre fins quin punt les dones podien haver trobat en el culte i la
seva atenció un espai de sociabilitat pròpia, al marge de la llar i del control
marital. El llibre del que vaig parlar-te’n era El juego de las astucias (Horas y horas). Crec que també en parla
d’aquest tema a Excluidas y marginadas
(Cátedra). El context era el que jo mateix havia treballat a Las palabras de otro hombre (Muchnik) i
es corresponia amb el que havia estat l’ambient religiós de denominació
catòlica a Espanya, però aquest “joc de les astúcies” podia ampliar-se amb
altres exemples, àdhuc exòtics i remots, on les esferes de comunicacio amb el transmons podien aparèixer com a vehicle d'expressió, de refugi o de poder de segments
inferioritzats de la societat.
En recordat com, a classe de Teories del trànsit, vaig insistir en com els
cultes de possessió podien tenir un caire perifèric o marginal i que com és molt freqüent l'ús
de tècniques mediúmic per part de dones, com una forma d’atreure l’atenció sobre ells
mateixos i fins i tot exercici formes indirectes, però determinants, de control. Hi ha treballs en aquest sentit sobre els pastors nòmades de Somàlia,
els hausas de Nigèria, els kamba d'Africà oriental... Hi ha una compilació
que en parla d’aquests i d’altres casos: la de I.M. Lewis et. Women’s Medicine:
The Zar-Bori Cult in Africa and Beyond (Edinburgh University Press).
En aquesta línia, em ve al cap la influència que va tenir sobre mi en
Marcel Detienne, de qui vaig ser alumne a la Section de Sciences Religieuses de
l’ÉPHE, i el seu treball sobre cultes grecs en els que les dones ocupaven un
lloc destacat. Penso en Los jardines de
Adonis (Akal) i no diem La muerte de
Dionisos (Taurus). Sempre recordaré la classe que ens va donar sobre “Les
bacants” d’Eurípides.
En tots
els casos podria interpretar-se que es tracta de casos d’“astúcia dels pobres i excloses”, mitjançant la
qual se superaria màgicament la
contradicció entre l’estatut inferior de les dones i el seu paper en la
societat.La presència de dones i de grups marginats en aquesta mena de cultes
indica que aquests podrien ser una mena d’exutori simbòlico-religiós dels
exclosos socials en busca de compensacions o contrapoders, o bé com una mena de
vàlvula de seguretat, una mena de resistència simbòlica o de llenguatge dels
oprimits, en aquest cas de les oprimides.
L’interessant és que aquesta funció que ha tingut abans i a altres llocs i
èpoques cert tipus de pietat religiosa, com a àmbit d’expressió i de reunió
específicament femenines, d’“empoderament” que diríem ara, el retrobem amb
corrents d’adhesió mística directament associades al procés de modernització i
això t’interessa especialment perquè és col.locar-te a la base històrica
mateixa del que ara per ara són els corrents new age, que és tu vas a
situar-te.
Si arrenquem amb les corrents que porten el subjecte a la seva màxima
capacitat d’ascendent sobre el món –els poders del jo, per dir-ho així– el que
ens trobem és que bona part de les sectes que, derivades del metodisme,
practiquen un pietisme radical basat amb la presència literal de l’Esperit
Sant, assignen a les dones un paper fonamental en la seva expansió. Pensa en
aquella famosa pel.lícula de Richard Brooks que aquí és va dir “El fuego y la
palabra”, basada en “Elmer Gantry”, de Upton Sinclair, amb la Jean Simmons fent
de predicadora. Fa poc vaig conèixer un
text interessant, ubicat en el moment actual: Mujeres Pentecostales:
Construcción del género a través de la experiencia Religiosa, de Zicri
Orellana (Editorial al Aire Libre).
El mateix valdria per altres casos. L’espiritisme, per exemple, que tampoc
és casual que fos l’ “invent” de les germanes Fox, ni que la seva significativa
incardinació en els moviments lliurepensadors del segle XIX, inclús
llibertaris, com ha posat de manifest en Gerard Horta per al cas català a Cos i revolució (Edicions de 1984) i De la mística a les barricades (Proa).
És més, ens trobaríem a l’arrel mateix del moviment feminista, la naturalesa
mística i quasi religiosa del qual no sempre apareix reconeguda. Apassionant el
cas de l’escriptora Amàlia Domingo Soler, de la que n’Horta parla abundantment
com a exemple d’aquest vincle.
I a partir d’ací tants exemples com vulguis, associables a l’itinerari del
que finalment haurà de ser l’olla bruta que seran l’espiritualitat
contracultural i, encara més, la new age. Pensa en el que va ser la primera
secta manipulacionista, Ciència Cristiana, una creació de Mary Baker Edy, i no
diguem del que fou la teosofia, amb el lloc central de personatges com Madame
Blabatsky i Annie Besant. Llegeix-te El
mandril de Madame Blavatsky (Mondadori), sobre com aquest primer
macrosincretisme religiós –el principal ancestre de la new age– es va extendre
i posar de moda a partir de finals del XIX, sobre tot a partir del congrés
sobre religions de Chicago de 1898.
I arribem a lo teu: mística contracultural i new age, que és el context en
el que es popularitza la meditació com a tècnica d’autocontrol, si més no entre
certes classes socials de manera especial. Si vols unes quantes lectures
bàsiques, per saber el què és què i qui és qui, mira’t coses com, pel tema Era
Aquari, ara El nacimiento de una
contracultura, de Theodore Roszak (Kairós) i El supermercado espiritual, de Robert Greenfield (Anagrama). I pel
que fa a la Nova Era: La conspiración de
Acuario, de Marilyn Ferguson (Kairós), com a “biblia” del moviment –o el
que sigui; que tampoc està clar– i segueixes després amb Paul Helas, The New
Age moviment (Blackwell) y Wouter J. Hanergreaff, New Age Religion and Western
Culture (Brill).
Filant ara ja més fi, el que pots es descobrir, com jo, que hi ha treballs
interessant que fan el que tu has de fer en el teu cas: comprovar fins quin
punt aquest mecanisme d’astúcia dels subalterns, de les subalternes per
nosaltres, es reprodueix en teu afer, és a dir en un grup dedicat a la meditació. Busca —és a la xarxa– dues coses de Susan Palmer: (2004), “Women in new religious movements”, a James R. Lewis (ed.), The
Oxford Handbook of New Religious Movements. New York: Oxford University Press, pp.
378-385, i (1994), Moon sisters, Krishna mothers, Rajneesh lovers:
Women's roles in new religions, Syracuse, NY: University of Syracuse Press.
Més: “Gender
and religion: Deconstructing universality, constructing complexity”, de D. Paul
Sullins, American Journal of Sociology
112:3 (2006): 838-880; “Religion and gender across Europe”, de Malina Voicu, Social Compass 56:2 (2009): 144-162; “A power-control
theory of gender and religiosity”, de Jessica L. C0llett i Omar Lizardo (2009), Journal for the Scientific Study of Religion
48:2: 213-231; “Women, gender and feminism in the sociology of religion:
Theory, research and social action”, de Nancy Nason-Clark i Barbara
Fisher-Townsend (2007) , a Anthony J. Blasi (ed.) American Sociology of Religion. Histories (Religion and the Social
Order 13). Leiden: Brill, pp. 203-221; “Why so many women in holistic spirituality?
A puzzle revisited”, Linda Woodhead (2007), a Kieran Flanagan and Peter
C. Jupp (eds.) A Sociology of
Spirituality. Aldershot, U.K.: Ashgate, pp. 115-125. Em sembla
important l’article de Carol Lois Haywood (1983), «The authority and
empowerment of women among spiritualist groups”, Journal for the Scientific
Study of Religion, 22, 157-166. Jacobs, Janet (1984). També
mereixen la pena els trebals de Janet L. Jacobs: “The economy of love in
religious commitment: the deconversion of women from nontraditional religious
movements”, Journal for the Scientific
Study of Religion, 23 (1989), 155-171; “The effects of ritual healing on
female victims of abuse: a study of empowerment and transformation”, Sociological Analysis, 50 (1989),
265-279.
I, per
acabar, busca també Elizabeth Puttick (1996), Women in new religions: in search of community, sexuality, and
spiritual power, London: Macmillan. I l’article d’Angela Aidala (1985) “Social
change, gender roles, and new religious movements”, Sociological Analysis, 46, 287-314.
Vinga, ànim; ja tens per anar fent.
[La fotografia prové de icodeh.org]
0 comentaris:
Publica un comentari