dimarts, 31 de gener de 2012

ESCOPOFÍLIA - Sessió del 2/2/12


Sabeu el que em fascina l’avantguarda nord-americana dels anys 30. Ja sé que de vegades us colo algun conyàs, però paraula que aquest LOT IN SODOM, de JAMES SIBLEY WATSON (1933), us agradarà. A més servirà per animar-vos a conèixer una dels personatges més interessants i creatius, un paio que era metge, publicista, filantrop, editor i, a estones lliures, es dedicava al cinema  experimental, fent coses tan bones com la que veurem.

Vindrà després EMAK BAKIA, un cinepoema del fotògraf MAN RAY (1926), un dels elements més significatius de moviment dadà i un dels que va fer coses més fascinants.

Una altra dèria meva que heu de suportar és el de la  persecució maccarthysta als Estats 
Units. Sempre us parlo dels cineastes que van patir la caça de bruixes, però no d’altres creadors, igual perquè tampoc van sofrir tant l’assetjament del Comité d’Activitats Antiamericanes. Ës el cas dels músics de jazz, dels quals que jo sàpiga cap va ser cridat a declarar per les seves presumptes activitats comunistes. Cap, tret d’un gran clarinetista, famós pels seus amorios amb Lana Turner, l’Ava Gadner i un grapat de famoses més, i també per la seva música, és clar, tant en plan més o menys purista, com liderant la seva orquestra. Parlo d’ARTIE  SHAW, al que van cridar a declarar i va decidir escampar la boira, per instal.lar-se... a Begur, a la Costa Brava, on s’hi va estat un grapat d’anys exiliat. M’agradaria retre-li un petit homenatge mostrant un dels seus moments a SECOND CHORUS, de H.C. POTTER (1940). Si no falla res i anem bé de temps, i ja que porto la peli, us passaria també algun dels números que ballen FRED ASTAIRE i PAULETTE GODARD.

Després una simpàtica pel.lícula feixista, SCIPIONE L’AFRICANO, de CARMINE GALLONE (1937), concebuda com homenatge al Duce després de la seva victòria a Etiopia, tot i que sembla que a Mussolini no li va acabar de fer el pes. Mamotrètica i desmesurada, però amb el mèrit d’inaugurar un gènere com és peplum. Espectacular ho és; ja ho veureu.

I uns d’espadaxins,  THE MARK OF ZORRO, de ROUBEN MAMOULIAN (1940), amb el gran TYRONE POWER. Pura frescura.

Cada cop costa més trobar interpretacions dels clàssics que no estiguin ja a internet. Però en vaig trobant. Per exemple, a que no trobeu als PLATTERS cantant “I’m Sorry” a ROCK ALL NIGHT, una de les pel.lícules més rares –i mira que ja és dir– de ROGER CORMAN (1957), el pare del cinema independent americà.

Em ve de gust compartir amb vosaltres el final d'E LA NAVE VA, de FEDERICO FELLINI (1984). Perquè si.

Se’ns ha mort THEO ANGELOUPOLOS. I de la manera més estúpida: atropellat per una moto. M’ha vingut al cap la de Ronald Barthes, mort per un camió de repartiment de llet, o la de Gaudí, per un tramvia. Reconec que Angeloupolos no està entre els meus favorits. Sempre l’he trobat, com diria la meva sogra, més aviat “ateatrat”. Però ens ha deparat imatges poderoses i li hem d’agrair. Us  en  poso una de TAXIDI STA KYTHIRA (1984), val?

Hi ha diversos motius per fer-li un cop d’ull a BIUTIFUL, ALEJANDRO GONZÁLEZ IÑARRITU (2010). Una d’elles és que una producció d’un bon amic de la Reina –l’Edmond Roch– i l’altra que està bé que, als antípodes de la porqueria que va fer Woody Allen a Barcelona, algú li expliqui al món de què està fet el “model Barcelona” en realitat.

Per acabar un reconeixement a un gran pel.lícula PATAGONIA REBELDE, d’HÉCTOR OLIVEIRA (1974), que parla de la força que va tenir l’anarcosindicalisme a Argentina i la insurrecció que va impulsar dels obrers de la llana de la província de Santa Cruz, els anys 1920 i 21. La revolta va acabar en un bany de sang, amb més de 1.500 treballadors assassinats, la majoria afusellats. No la podem veure tota, però si un bon tros.
I els extres sorpresa de sempre.

Una cosa més, m’han encarregat que us digui que, a partir d’aquest dijous, després de les pelis hi haurà gent que punxarà música i tal. Ja sé que direu que així era sempre, però reconeixereu que l’espectacle de la penya de la barra barallant-se –literalment– per controlar l’ordinador no era massa edificant. Així que a partir d’ara es farà com déu mana, amb una persona encarregada que ho farà el millor possible.
I com sigui que la cosa va de festa, em permetré un petit experiment. Per passar de les pelis a la música, he triat uns quants vídeos d’èxits de l’any 1973. Si la cosa funciona, faré el mateix cada sessió. Al final, els hits d’un any.
Ens veiem dijous.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch