dijous, 29 de desembre de 2011

ROJOS DE PEL.LÍCULA - Ateneu Roig de Gràcia - Sessió del 30-12-11


Darrera sessió de l’any i oportunitat per fer-nos una copeta plegats per desitjar-nos el millor per al que ve. Serem a l'Ateneu Roig, aquest divendres 30, al carrer Ciudad Real, 25, a Gràcia, a prop del mercat de Travessera. A les 9 del vespre.

D’entrada Hi ha un documental soviètic sobre la guerra civil espanyola amb imatges poc vistes i que m’agradaria mostrar-vos. Són de la formació del Quinto Regimiento i de l’organització a Barcelona de les primeres Brigades Internacionals. Es diu ISPANIJA, i la va dirigir ESFIR SHUB (1939).

I parlant del Quinto Regimiento, un referència a Enrique Lister i la seva gent: BALADA TRISTE DE TROMPETA, d’ÀLEX DE LA IGLESIA (2010). Per que no tot siguin pel.lícules venerables i antigues.

M’agradaria que la sessió fos un homenatge a Joe Hill. Ell va ser sens dubte el primer dels grans folk-singers, el senderi del quan vàrem seguir després, ja sabeu, els Woody Guthrie, Tom Paxton, Phil Ochs, Peter LaFarge, Bob Dylan, Bruce Spingstenn… Joe Hill va ser un immigrant d'origen noruec que va inventar-se un sistema per a poder fer mítings obrers al carrer a Estats Units a principis del segle passat. Com la policia no els deixava parlar en públic als sindicalistes, Joe va descobrir que si els de l'Exèrcit de Salvació si que podien expressar-se lliurament era perquè… cantaven. Ah, si, es va dir. Doncs jo també canto. I el que va fer va ser agafar tots els himnes religiosos del moment i els hi va canviar la lletra. No va gravar cap disc, però les seves cançons van ser himnes de lluita per a diverses generacions de militants sindicals nord-americans. Va morir afusellat a Salt Lake City, a l'estat d'Utah, el 1910, en un cas molt similar al de Sacco i Vanzetti, és a dir després d'un procés judicial ple d'irregularitats. He recuperat una magnífica pel·lícula que tampoc s'ha reeditat en dvd: JOE HILL, del també noruec BO WIDERBERG (1971). En veurem alguns moments.

I després una obra genial. BERLINGUER TI VOGLIO BENE, dirigida per GIUSEPPE BERTOLUCCI (1977). És una pel·lícula mig maleïda i ara ja de culte, que no va ser mai estrenada i que sols es va distribuir un dia amb l’Unità, el diari del PCI. La fa el millor ROBERTO BENIGNI, que està suprem. Passaré els trossos que no requereixen traducció. Hi ha una explicació a propòsit de la relació entre el comunisme i la primera palla que podria ser d’interès. S’entén bastant bé.

Després una prova de com el gran cinema de muntatge soviètic va perviure encara amb el sonor. La prova es aquesta PUTYOVKA V ZHIZN (“El camí de la vida”), de NIKOLAI EKK, del 1931; de fet la primera pel·lícula sonora del cinema soviètic. El seu tema és l'experiència de la colònia Gorki, fundada pel pedagog ANTON MAKARENKO al 1921, per la formació en llibertat de joves delinqüents. Però de banda del tema, ja de per si interessant, la pel·lícula és d'una bellesa insultant. Us invitem a veure la seqüència final, amb l'arribada a l'estació de la locomotora que porta al seu davant el cos sense vida del noi protagonista. Prodigiosa. Sense exagerar. Exagerant...

M’agradaria que comprovem com el cinema li va dedicar una pel.lícula important al camarada del PSUC més conegut internacionalment, encarnat per res més i res menys que per en ALAIN DELON. La pel.lícula es diu THE ASSASSINATION OF TROTSKY i la va dirigir JOSEPH LOSEY al 1972.

THE INTRUDER és una de les pel.lícules més interessants i ROGER CORMAN (1962). Insòlitament valen en el seu moment i amb una forta càrrega antirracista. Queda de manifest que els amics dels negres són, per definició, comunistes, en concret una cèl.lula del CPUSA, el Partit Comunista dels Estats Units.

TOUT VA BIEN és una pel.lícula de la fase post 68 d’en JEAN LUC GODARD, del 1972. Una mena de confessió personal del seu director sobre la seva experiència als voltants de la revolució i sobre la relació entre cinema i lluites obreres.

DIARIOS DE MOTOCICLETA és una pel·lícula recent (2004) que molts haureu vist. He triat l’escena que dóna peu a la cançó de Jorge Drexler, sobre l’estada d’Ernesto Che Guevara al leprosari de San Pablo, a l’Amazònia peruana .. Per cert, per aquells que tenen tanta antipatia contra el cinema d'Hollywood, recordar-los-hi que la pel·lícula –dirigida per WALTER SALLES, l’autor de “Estación Central”– és nord-americana i que el seu productor és un tal ROBERT REDFORD, la reputació esquerranosa del qual és o hauria de ser ben coneguda.

Us hi esperem.

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch