dimecres, 14 de desembre de 2011

Recuperació de "In memoriam", de Dolors Genovés i Llorenç Soler (TV3, 1986)


Fa vint-i-sis anys, en algun moment de 1986, se’m va ocórrer que la commemoració del 50é aniversari del començament de la guerra civil espanyola podia ser una bona oportunitat per “col.locar” alguna cosa a la ràdio o la televisió que abordés el tema des d’una perspectiva no institucional, sinó més aviat derivada de la història oral, a càrrec de persones ordinàries que evoquessin la seva pròpia experiència personal entre 1936 i 1939. Aleshores feia substitucions a les classes de Maria Jesús Buxó a Antropologia i m’havia de buscar la vida fent propostes aquí i allà.

Vaig aconseguir que m’acceptessin i es portessin a terme dos projectes. L’un era un programa de ràdio que es deia “La memòria anterior” i que Joan Ramon Mainat em va permetre guionitzar per Ràdio 4. Conservo tant els diferents episodis –amb la veu d’en Ricardo Fernández-Deu, amb qui després treballaria al “Tribunal Popular” de TVE–, com el preciós material en brut: desenes d’hores d’enregistrament sonor de persones que havien viscut arran de terra la guerra civil a Catalunya, moltes d’elles segurament ja desaparegudes. En quan tingui un moment digitalitzo i faig accessibles tant una cosa com l’altra.

L’altre projecte que em van acceptar va ser el d’un programa de televisió que es basés en idèntiques premisses. Em vaig presentar a TV3 quan encara estava a Diagonal i em va rebre una noia que es deia Dolors Genovès. Aleshores no era, per dir-ho així, “ningú”, en el sentit que no havia fet més que una cosa sobre Dalí una mica abans. Després seria la sens dubte més creativa i agosarada directora de documentals, com, per exemple, sobre l'assassinat d'Andreu Nin (“Operació Nikolai”), o sobre l'afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera a “Sumaríssim 477”. Si busqueu a internet veureu que és una persona de referència en el seu camp. Fa molt de temps que no ens veiem, però conservo d’ella un gran record i l’agraïment per haver fet cas a un desconegut que sols tenia com a carta de presentació una bona idea.

Doncs bé, va ser ella la que em va agafar el projecte i va decidir executar-lo com a directora. Em va convidar a ajudar en el guió i això em va permetre assistir a rodatges com els que van fer a la zona de Bujalaroz, a l’Aragó, als llocs on havien transcorregut els combats entre els franquistes i les columnes que van sortir de Barcelona per enfrontar-s’hi a elles.

També va ser l’oportunitat de conèixer al professional a qui es va encarregar la realització, que era res més i res menys que Llorenç Soler, un dels millors documentalistes catalans. Això em fa pensar que hem de passar alguna cosa seva a la Reina. "55 domingos", “Votad, votad, malditos” o “Gitanos sin romancero”.

El documental es va dir finalment “In memoriam” i treballava a partir de la memòria personal dels membres d’una família, l’eix de la qual era l’avi, en Joan Rocabert, un militant del POUM que havia viscut intensament la revolució i la guerra. Es va passar la nit del 18 de juliol de 1986. Vaig enregistrar-lo en vídeo, però amb tan mala fortuna que es va perdre una part al principi del programa. La resta –quasi tot menys els primers minuts– vaig passar-la a AVI i l’he penjat a vimeo. 

Per cert, jo no sé si ara Dolors hagués donat aquesta conclusió al documental. Aquesta mirada irònica i escèptica de la neta d’en Joan Rocabert insinua un distanciament i un desentendiment de “tot allò que va passar” que a algú li podria semblar una justificació de l’oblit històric.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch