dijous, 10 de novembre de 2011

Introducció a l'antropologia social - Classe del 7-11-11 - Primeres consideracions sobre la noció de cultura i l'exemple de les relacions amb les mascotes com relacions de dominació


He començat a incorporar la qüestió de la cultura, com a concepte clau en antropologia. Us he ofert dues definicions provisionals que ens serviran. Una, entendria la cultura com “el conjunt de les tecnologies”; l’altra definiria cultura com “la forma que adopten les relacions socials”.

Com a preàmbul, us he explicat la font “mística”, per dir-ho així. En efecte, va ser l’escolàstica cristiana la que va concebre el Regne de la Gràcia, com a domini oposat al Regne de la Natura, que és el que després us estic explicant com l’opòsit Cultura-Natura. Més en concret, la noció de cultura que estem manipulant tots -incloent ara als propis antropòlegs- no constitueix sinó una transformació laica fàcilment recognoscible d'aquell desplaçament en la idea de Gràcia que al segle XIII opera l'escola franciscana, diferenciant la gràcia creada l'habitus o gràcia atorgada, per denotar el resultat de la capacitat humana de produir aquest do o auxili per a la salvació a partir dels seus propis mèrits.

Vaig posar-vos diversos exemples de com la cultura determina qüestions tan aparentment “instintives” com la sexualitat i les diferències entre homes i dones, el tema de les jornades que vam organitzar des del GRECS i que tan interessants van resultar. Si us interessa el tema, podríeu començar per una introducció a l’antropologia sexual, per exemple la de José Antonio Nieto, Sexualidad y deseo. Crítica antropológica de la cultura (Siglo XXI). Si voleu endinsar-vos en la qüestió concreta de les jornades i en el tema de la crítica a la sexologia i l’enfocament antropològic sobre els transgenerismes, us recomano del mateix Nieto, Transexualidad, intersexualidad y dualidad de género (Bellaterra) o també el llibre de Patricia SoleyTransexualidad y matriz heterosexual (Bellaterra). Parlant del tema vaig esmentar el trànsit del paradigma de l’homosexual mariquita o loca a l’estètica Village People tal i com l’explica molt bé n’Oscar Guasch a La sociedad rosa (Anagrama).

L’altra exemple que em va servir per a que entengueu la naturalesa cultural de la distinció natura-cultura va ser la de les mascotes, la tasca fonamental de les quals és la d'instal.lar-se al centre d'un estratègic sistema de pedagogia. Aquesta pedagogia implícita en la conducta dels animals hominitztats i el tracte previst per a ells actuarien com a instruments i models per a la sociabilitat, i, més en concret, per a una sociabilitat basada en els principis d'allò que Norbert Elias ha anomenat "el procés de civilització ", això és una actitud vital fonamentada en la autorrenuncia i el domini de si. Un dia o altre haureu de llegir-vos el seu Proceso de civilización (FCE).

Per dur a terme aquesta tasca de metaforització de les normes de civilitat, enteses com autocontrol i repressió dels impulsos, a les que ell mateix ha acceptat sotmetre, el posseïdor d'animals de companyia assigna a aquests una sèrie de dramatitzacions de les que el model podria ser la doma circense. El que fan els lleons del circ no és res més que comportar-se com persones "educades", que no és tant que renunciïn a la seva feresa com que hagin après a sotmetre-la. Dit d'una altra manera, els animals selvàtics del circ no són mansos, sinó que han acceptat amansir en nom de les necessitats de l'espectacle, no sacrifiquen la seva animalitat, sinó que la contenen, en el doble sentit que continuen sent els seus dipositaris naturals i la mantenen a ratlla.

Va sortir el tema, parlant d’això, de l’ “agressivitat” natural de l’ésser humà. Però, des de la nostra perspectiva, l'extrema crueltat de que fan gala de vegades els humans en els seus enfrontaments és el resultat precisament de la condició no-natural de la violència que desencadenen. L'acció agressiva humana és determinada per circumstàncies socials, mentre que, en tant que ésser cultural, l'humà ha après a neutralitzar les reaccions agressives que instintivament provocarien en ell un altre tipus de situacions. Vaig posar-vos com a exemple el que fem a les revisions ginecològiques o a les nostres visites al dentista. Si us interessa l’etnozoologia, una bona iniciació podria ser Bueno para comer, de Marvin Harris (Alianza).

Una altra qüestió a subratllar: com la relació humà-animal sempre remet metafòricament a relacions home-home  Com els animals del circ i els seus parents conceptuals les mascotes, també nosaltres hem d'assumir una segona naturalesa, que és la d'éssers socialment domats, autocontrolats i subjectes a un sistema de jerarquies. No és casual la manera com la cultura anglosaxona es refereix als treballadors industrials: blue collar, o, per extensió, als que porten a terme treballs administratius: white collar. Se'ns permet, això sí, ensenyar de tant en tant les dents, com per donar a entendre que no hem renunciat del tot a la nostra feresa, però sempre sense oblidar el nostre suprem deure de reportar, de fer les cabrioles que la convenció ens exigeixi a cada moment i de demostrar com també nosaltres hem après no només a obrir la boca sense dir ni piu a la butaca del dentista, sinó també, i quan s'escau, a donar la poteta i reconèixer la veu del nostre amo.

Demà continuem parlant de la cultura com a concepte, però també dels usos distorsionadors que rep.

[La fotografia de l'entrada és de Jon Rafman i està agafada de http://9-eyes.com/]

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch