dimarts, 1 de novembre de 2011

ESCOPOFÍLIA - Sessió del 3-11-11



Vinga; som-hi: programa escopofílic d’aquest dijous a la Reina. D’entrada una cosa d’en DEREK JARMAN. Ja n’hem vist algunes coses d’aquest gran creadors d’imatges potents: seqüències de pelis seves, curts, video-clips. És un vell conegut a la Reina, sens dubte. Ara us presento una cosa seva que he vist que no està a la xarxa. Hi ha una cosa d’un parell de minuts sols. És PIRATE TAPE. A PORTRAIT OF WILLIAM BURROUGHS (1982). Es com un retrat de Burroughs acompanyat sols amb un tema de PSYCHIC TV –els continuadors dels Thobbing Gristle–, un dels elements del qual és la veu de l’escriptor repetint una frase. 

I una raresa que he trobat: PREGONES DEL ALBAICIN, un curtmetratge de JOAQUÍN CUCURULLA, del 1942, amb GRACIA DE TRIANA. Vull presentar-vos l’actriu favorita del públic alemany durant el nazisme: la sueca ZARA LEANDER. La veureu a LA HABANERA, dirigida per un tal DETLEF SIERCK el 1937, un paio que després, a Hollywood, es va transformar en Douglas Sirk, el rei del melo i un dels meus directors favorits. Per cert, la peli es d’ambient suposadament “espanyol”, tot i que ha veureu que és el que els alemanys entenien per espanyol. Només us diré que els protagonistes van amb salacot. Va ser rodada a Tenerife.

Més coses curioses. Un número de la JANE POWELL, cantant amb la seva veu de soprano “El manisero”, acompanyada de l’orquestra del nostre compatriota hollywoodenc, en XAVIER CUGAT. La peli és diu LUXURY LINER, i la va dirigir en RICHARD WHORF el 1947. És interessant perquè demostra la popularitat de l’opera als Estats Units als anys 40 i 50. 

DANZÓN és una de les millors pel.lícules mexicanes dels darrers temps i sol ser esmentada com a exemple de cinema de dones, en el sentit de fet sobre dones i per dones. La va dirigir MARÍA NOVARO al 1991. Podríem mirar els primers minuts, i així us animeu a baixar-vos-la i veure-la sencera.

Us proposo compartir el moment final d’un d’aquells descobriments que la meva filla Cora –la que estudia a l’ESCAC– em va presentant. És una pel.lícula de la que no tenia ni idea, titulada SWING HIGH SWING LOW, dirigida per MITCHELL LEISEN (1937), amb una escena genial amb CAROLE LOMBARD i FRED McMURRAY.

Us he parlat de Douglas Sirk i el seu passat al cinema alemany, abans de fugir als Estats Units. Va haver molt més casos ben coneguts de directors alemanys o austríacs exiliats a Hollywood, molts d’ells boníssims: Von Stroheim, Von Stemberg, Fred Zinnerman, Fritz Lang... El que és interessant és veure la pel.lícula que van fer plegats tres d’ells que després serien fonamentals per al cinema clàssic americà: BILLY WILDER, EDGAR G. ULMER i ROBERT SIODMAK. La peli es diu MENSCHEN AM SONNTAG, del 1928, i no és exactament una simfonia urbana, però està feta com si ho fos. No es conserva cap còpia sencera i el que es pot trobar és una mena de muntatge fet de retals. Tot i això, la pel.lícula és boníssima. 

El mes passat vam veure “Montparnasse” d’un dels tipus més interessants, però menys coneguts, de les avantguardes europees: EUGÈNE DESLAW. M’agradaria que miréssiu alguna cosa més de les poques que va fer, en aquest cas un altre simfonia urbana –són els materials de la tesi de Miren Uharte, que llegim d’ací unes setmanes–, però una simfonia urbana nocturna, és a dir basada en l’espectacle de la il.luminació elèctrica d’una ciutat. Es diu LES NUITS ELECTRIQUES (1928) i a la versió que porto li han afegit música dos dels referents de la música electrònica actual:Gabriel Ananda i Chan Marshall, de No Sense.

Hi ha un documental soviètic sobre la guerra civil espanyola amb imatges poc vistes i que m’agradaria mostrar-vos. Són de la formació del Quinto Regimiento i de l’organització a Barcelona de les primeres Brigades Internacionals. Es diuISPANIJA, i la va dirigir ESFIR SHUB (1939).

No sé què penseu, però per mi la pel.lícula més brutalment, més nuament peckinpeniana és BRING ME THE HEAD OF ALFREDO GARCÍA. Em sembla tan immisirecorde, tan bruta! SAM PECKINPAH la va estrenar al 1974. No sé si és la millor de les seves pel.lícules, però si que és la “més seva”, la que més se li sembla. A veure si trobo una bona seqüència per demostrar-vos-ho.

Ens veiem dijous.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch