dilluns, 26 de setembre de 2011

Rojos de pel.lícula. Nou cicle a l'Ateneu Roig de Gràcia

Bé podrien dir que el cinema i el comunisme neixen i creixen junts, gairebé com a dos bessons fraterns. És el mateix úter històric de les primeres dècades del segle XX qui els prepara i la mateixa partera que els treu a la llum,  que és també la mateixa matrona que els alimenta: són les masses. El cinema i el comunisme estan fets de la mateix substància bàsica: en cinema és diu acció i en comunisme, praxi, però totes dues matèries no són sinó la capacitat humana per a generar universos, fantàstics en un cas, reals en l’altre.

És per això que no és estrany que els i les comunistes s’haguessin sentit fascinats pel cinema –el cas de Lenin és ben emblemàtic–, com tampoc ho és que el cinema s’hagués fixat en els agitadors comunistes –gent d’acció per excel·lència– per atorgar-los un lloc de privilegi en les històries que explicava.

Aquest és el tema d’un dels cicles que l’Ateneu Roig programarà aquest curs i del que em faré càrrec. Si l’any passat vaig dedicar un divendres al mes a mostrar la creativitat de guionistes, directors i artistes comunistes al si de la industria hollywoodenca de l'època clàssica, el que us proposo ara és un repàs per films en els que s’atorga el protagonisme a militants comunistes, sigui per fer-los fer d’herois, de malvats o senzillament el ridícul.

Així doncs, cada darrer divendres de mes a les 21h, començant pel proper 30 de setembre, us oferiré a cada sessió una selecció de seqüències, presses de filmografies de diferents països, en les que el paper principal recau en rojos i roges, vistos i vistes  amb simpatia, amb por,  amb odi o amb misericòrdia.




Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch