dissabte, 3 de setembre de 2011

Retrobament d’uns vells desconeguts. Una historia de solidaritat i de lluita. El rescat de Sebastià Arroyo, ferit de bala, a les festes de Gràcia de 1975


S’ha de reconèixer que això de les noves tecnologies de comunicació tenen virtuts innegables. Una d’elles, és sabut, és la permetre que antics amics i vells coneguts es retrobin després d’haver perdut el contacte durant molt de temps. De vegades, però, el que permet es que es retrobin no aquests vells coneguts, sinó vells desconeguts. Aquest bloc ha merescut el privilegi de ser un exemple que el món és ara més mocador que mai.
Fa uns dies vaig publicar una entrada en complir-se l’aniversari d’una de les meves detencions, l’agost de 1975, a les festes de Gràcia, el que em dur a la presó a disposició de la justícia militar.
Allà explicava que una de les víctimes de la policia aquella nit del 20 d’agost va ser un noi, Sebastià Arroyo, que va resultar ferit a la cuixa per una bala de la policia. Aquest company va enviar un comentari, que vaig convertir en entrada, amb un afectuosa salutació i un seguit d’aclariments sobre com va aconseguir escapar amb l’ajut d’uns desconeguts que se’l van endur i el van portar a que el curessin clandestinament.
Però el més bonic és que, per aquelles coses, qui també va trobar la referència als incidents a Gràcia al 75 i al ferit de bala i el seu avatar van ser les persones desconegudes que el van recollir i el van posar a estalvi, que van escriure un comentari que crec que mereix la pena penjar com a entrada, a l’igual que la resposta agraïda que, a través del bloc, els enviava en Sebastià.
Com sigui que aprofito la mínima oportunitat per fer una crida a la superació de tot dogmatisme en pos de la unitat d’acció anticapitalista en els temps que corren, aquesta història de solidaritat entre desconeguts als que sols unia la lluita em sembla especialment emocionant i alliçonadora.
No sé de qui és el dibuix amb que acompanyo l’entrada. L’he tret de http://www.diagonalperiodico.net/Manuel-Ballesteros-ponia-todo-su.html, d’un article del 2008 en que parla de la mort de Manuel Ballesteros, un membre especialment cruel de la Brigada Político-Social, que va continuar a la policia escalant llocs després de la dictadura.



Comentari de JCG del 30-8-2011, a les 22,15

Ves per on... quan de temps !!! recordo aquella nit a Gràcia, festa i gresca, papers repartits, consignes i crits, empentes, corredisses i trets i un company del PT tocat de ple a la cama. Varem sortir amb cotxe amb en Sebastià ferit i a operar-lo "clandestinament" en un pis sense més estris que els que el metge militant duia a sobre. Per cert quan li treu la bala i ens l'ensenya un dels tres que estàvem amb en Sebastià cau rodó a terra desmaiat... la impressió i la tensió. Érem un grupet del PSUC d'universitat que estàvem enllà "volant" juntament amb molts d'altres, quan varem veure en Sebastià ferit i ràpidament vàrem fer-hi costat i ens varem escapolir, calia evitar la detenció. Dies de1sprés un mural (datzibao, recordeu) del PT es va penjar al vestíbul de la facultat d'econòmiques agraint-nos al PSUC l'acte de companyonia (solidaritat li diuen encara?). Està bé recordar les coses de tant... no oblidar. Sobre aquelles idees i valors hem de continuar transformant aquesta realitat que segueix cruenta, amb d'altres formes, i injusta. Salut i força

JCG



Resposta de Sebastià Arroyo, l’1.9.2011 a les 8,42

AGRAÏMENT: JCG, soc en Sebastià Arroyo i m'ha emocionat llegir el teu post, no saps com. No vaig tenir l'ocasió d’agrair-vos personalment en aquells moments, per que em van empresonat i al sortir de la Model, el PT en va donar un altre destí canviant la Universitat pel front obrer i vaig anar a L'Hospitalet a reconstruir l'organització del partit que havia "caigut". Si que ho van fer als meus companys a la Facultat a través del "datzibao" que comentes. Eren altres temps, on a pesar del sectarisme imperant en l'esquerra (com ara), els militants a vegades ens entenien des de baix i havia aquesta camaraderia que també queda expressada en aquest acte, que m'he emociona al reviure'l pels protagonistes. M'agradaria algun dia poder donar-te l'abraçada que et dec des de l'agost del 75. Es increïble que 36 anys després la vida ens doni aquesta oportunitat.

Sebastià Arroyo


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch