dijous, 29 de setembre de 2011

Introducció a l'antropologia social. Classe del 27-9-11. Les fonts renaixentistes de la reflexió antropològica

Crec que estic corrent massa i que no acabo de prendre consciència que m’estic adreçant a estudiants que acaben de començar i no, com fins ara, a alumnes de segon cicle. Procuraré ser menys destroyer i anar més poc a poc introduint-vos en el que són aquestes implicacions ètiques d’una disciplina amb inevitables escoraments negativistes, escèptics i àdhuc una mica cínics de vegades. A més, el problema és que em dedico a obrir temes –com ahir, la qüestió del treball social i l’hegemonia dels enfocaments assistencialistes, o la immigració–, que després no puc acabar de tancar bé. 

El tema d’ahir va ser el de les fonts de la reflexió etnològica, per al.ludir al text de Lévi-Strauss que us adjunto i que és la lectura obligatòria de la setmana. Vaig parlar-vos del que va representar la qüestió dels indis americans per una civilització occidental que, de sobte, es descobria a si mateixa en tant que tal. Un problema, recordeu, que no s’havia plantejar fins ara, en una univers cultural que des d’època clàssica estava convençut que les altres cultures no eren cultures ni eren res. Recordeu la denominació d’origen “barbar” per referir-se a tot estranger, ja fos d’un altre poble o, amb referència al cosmopolitisme alexandrià, a la civilització grega. 

Vaig posar diversos exemples de la vigència d’aquesta desqualificació dels altres culturals prenen com a referent els anomenats “immigrants”. Vaig avançar-vos algunes idees al respecte, però és un tema al que tornarem i del que us oferiré més pistes més endavant.

La qüestió, doncs, va ser la de com l’antropologia contemporània és en bona mesura la formalització científica d’una preocupació per la universalitat de la condició humana que és característica de l’humanisme renaixentista. I per a il.lustrar-ho vaig llegir-vos un fragment de l’assaig “De los caníbales”, de Michel de Montaigne, que està al volum I dels Ensayos (Cátedra; crec que hi ha una edició catalana a la col.lecció de clàssics d’Edicions 62/LaCaixa)
També per il.lustrar aquesta nova sensibilitat del segle XVI, en aquest cas en relació a la brutal actuació dels conquistadors a Amèrica, inevitable esmentar el precedent en la consciència de la cultura com a determinant de les diferències humanes que va significar en Bartolomé de las Casas. Vaig llegir-vos un fragment de la Brevísima relación de la destrucción de las Indias (Sarpe).

Vaig posar-vos de manifest la importància de la discussió teològica sobre la humanitat dels indis americans entre Ginés de Sepúlveda i de las Casas. És un afer central. Si us interessa i en voleu saber més, mireu-vos el llibre de Mauricio Beuchot, La querella de la conquista (Siglo XXI). Per cert, aquí teniu un bon article de Paco Fernández Buey sobre el tema, disponible a internet. Però aneu amb compte, perquè és troben coses valuoses com aquesta, però també d’altres mediocres i dolentes. Consulteu-me qualsevol lectura. 
El link és http://www.raco.cat/index.php/BoletinAmericanista/article/viewFile/98598/146195

Si voleu una bona introducció a com es van anar obrint pas aquestes noves preocupacions, un bon manual és el que van escriure dos companys meus de Departament que segurament tindreu de professors aviar: Jesús Contreras i Joan Bestard. El llibre es diu Bárbaros, páganos, salvajes y primitivos. Una introducción a la Antropología (Barcanova). Però, atenció, no és una “introducció a l’antropologia”, sinó més aviat, i per dir-ho així, una introducció a la introducció de l’antropologia, és a dir en els seus precursors renaixentistes i il.lustrats.

Per cert, no sé en quin moment, parlant de Montaigne i dels seus caníbals, vaig esmentar que en realitat els que van practicar l’antropofàgia a Amèrica no van ser el indis, sinó els conquistadors espanyols. Hi una llibre d’un altre companys de Departament molt interessant al respecte: el de Ricardo Piqueras, Entre el hambre y El Dorado. Mito y contacto alimentario en las huestes de conquista del XVI (Diputación de Sevilla). 

A la darrera classe i a partir d'una consideració d'una companya vostra, va sortir el tema de la reproducció social, és a dir com cada enclassament social tendeix a interioritzar en els nens i els més joves el principis que fan "natural" la ubicació de cadascú en un determinant segment de la societat, convencent-lo que aquell és realment el seu lloc. Té a veure amb el que vaig explicar sobre la violència simbòlica. Com era ja el final de la classe no li vaig poder treure tot el suc que tenia l'afer, però m'agradaria, si us interessa el tema, que busquéssiu el clàssic de Pierre Bourdieu "La reproducción. Elementos para un teoría del sistema de enseñanza" (Popular) i també un llibre al que igualment vaig fer esment a classe: el de Paul Willis, "Aprendiendo a trabajar. Como los chicos de clase obrera consiguen trabajos de clase obrera" (Akal).

El text obligatori de la setmana és un article de Claude Lévi-Strauss que es diu “Las tres fuentes de la reflexión etnológica”. L’original és del 1960 i la traducció que us envio és la que incloïa en Joan Ramon Llobera a La antropología como ciencia, Anagrama, Barcelona, 1973.

[La imatge de l'entrada és la de Michel de Montaigne]


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch