dimarts, 27 de setembre de 2011

Introducció a l'antropologia social. Classe del 26-9-11. Més sobre el relativisme cultural i consideracions sobre el paper de les ONGs i la retòrica dels drets humans

Estem rematant el tema del relativisme cultural i les seves implicacions ètiques. Trobo que és important que prengueu consciència d’aquesta reconsideració general dels vostres pressupostos que l’antropologia us planteja i que és el que està la base d’una disciplina que funciona com un màquina de qüestionar certeses i una crítica frontal de la realitat. És a dir el que us demano és que us pregunteu com sabeu el que creieu saber com a el primer pas de la introducció a l’antropologia que l’assignatura pretén ser. Sobre tot és important que us adoneu de fins quin punt la vostra informació prové essencialment dels mitjans de comunicació, que sempre treballant a partir de llocs comuns que una mínima anàlisi i un coneixement una mica profund desmentirien.

Agraeixo als i a les estudiants que van fer comentaris al text de Geertz que us vaig enviar. Recordeu que el seguiment de les lectures és fonamental per a fer els examens parcials que us aniré posant.

A la classe vaig fer esment de diversos exemples d’aquesta capacitat qüestionadora de l’antropologia i de la importància que va tenir com a contribució a diverses causes emancipadores. Vaig esmentar-vos el cas de la injecció d’arguments que van suposar els descobriments de Margared Mead per al primer feminisme o para rebatre els tòpics sobre l’adolescència. Si us interessa el tema, podeu mirar-vos Adolescencia, sexo y cultura en Samoa (Planeta) o Sexe i temperament a tres societats primitives (el teniu en català a Edicions 62). Penseu que són textos publicats al 1928 i 1935 respectivament.

Vaig esmentar al meu mestre i director de tesi i el que va ser la seva tesina sobre homosexualitat ritual a diverses societats: Guerreros, chamanes y travestis (Tusquets). Si us interessa hi ha diverses col.leccions d’articles seus que us podrien interessar per conèixer un punt de vista certament original, que va dur la negativitat i àdhuc el cinisme consubstancials, al meu parer, a l’antropologia a les seves darreres conseqüències crítiques: Tientos etnológicos (Júcar) o Lo próximo y lo ajeno (Icaria). Va ser un home important per l’antropologia espanyola. Molts dels llibres que esmentaré a classe van ser editats per ells a la col.lecció que dirigia a l’Editorial Júcar.

Al final de classe vaig apuntar el que serà el punt de la classe d’avui, que és el de les fonts de l’antropologia sobre la condició humana entesa com a globalitat. Recordeu que vaig explicar-vos que Colón no va descobrir Amèrica, sinó Europa, en el sentit que el nostre continent sols existeix a partir de la consciència que es pren de que hi ha una altra món habitat per altres éssers que plantegen per primer cop la qüestió de que defineix als humans com a espècie única. Aquest raonament el trobareu a un llibre important: el de Tzvetan Todorov, La conquista de América. La cuestión del otro (Siglo XXI).

Un company vostre de classe va demanar per un tema important, que és el dels Drets Humans. Està clar que des de l’antropologia, els Drets Humans formen part de l’aparell doctrinal a través del qual Occident ha exercit el seu domini sobre el planeta i ha sotmès a les demes societats al seu despotisme. D’aquí el tema va passar al de les ONGs com a instruments al servei de l’intervencionisme de les potències occidentals sobre el món i de l’expansió del capitalisme. La qüestió, com podeu imaginar-vos, és especialment dura i problemàtica, però heu de saber-la afrontar com a part d’aquesta virtut qüestionadora de l’antropologia. Us vaig fer avinent que teniu al Departament una persona que ha treballat de manera molt seriosa el tema, que és n’Andreu Viola. Us recomano una compilació seva que es diu Antropología del desarrollo (Paidós).

Sobre aquest el paper de les ONGs vaig fer esment d’un llibre recent: el d’un exalumne meu –com en Viola; com passa el temps!– i ara també col.lega, Gustau Nerin, Blanc bo busca negre pobre (La Campana). Hi ha penjada una entrevista que li van fer fa poc a Catalunya Ràdio. Escolteu-la, feu el favor, http://www.youtube.com/watch?v=flb_-HSCUT8.

Una darrera recomanació: un llibre que l’Editorial Bellaterra acaba d’enviar-me, el títol del qual és ben il.lustratiu de per a què serveix ara per ara la retòrica dels drets humans: Terrorismo humanitario. De la guerra del Golfo a la carnicería d Gaza, de Danilo Zolo.

[La fotografia de l'entrada és de Margared Mead i la va fer durant la seva estada entre els mundugumor de Nova Guinea]


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch