diumenge, 25 de setembre de 2011

Intervencìó d'Ada Colau a l'acte "Contra la impunitat i l'oblit" - 1er de març de 2011


Continuo fent-vos avinents les diferents intervencions de que l’Associació d’Expressos polítics de Catalunya va fer a l’Auditori l’1 de març d’enguany i que vam anomenar GENERACIÓ TOP. Recordeu que la seva finalitat era vindicar la memòria de lluita dels que van patir la persecució, la tortura i l’empresonament en les darreries del franquisme, els grans oblidats per una retòrica que s’entesta en presentar el feixisme com una cosa llunyana, remota, que sols afectà a gent molt gran o desapareguda.

En aquesta oportunitat us he penjat aquí la intervenció d’Ada Colau. La seva incorporació al programa va ser idea, dins la comissió que va preparar l’esdeveniment, del camarada Carles Vallejo, una proposta a la que vaig sumar-me amb entusiasme total.

Vaig conèixer a l’Ada a Miles de Viviendas a la Barceloneta; després van fer coses plegats amb V de Vivenda –un dia us en parlaré d’aquella genial aventura– i he anat seguint la seva evolució, ara a la Plataforma d'Afectats per l’Hipoteca, que justament avui celebra diverses manifestacions arreu de l’estat. D'altra banda, una dona intel.lectualment de debó brillant.

La seva presència a l’acte era del tot estratègica, sobre tot en ordre a posar de manifest la continuïtat de la tradició del lluita que nosaltres –la Generació TOP, gent que tenim ara entre 5o i 65 anys– representaren aleshores –i alguns mirem de representar encara ara– i el context dels anomenats nous moviments socials, dels que l’experiència d’Ada en seria un exponent.

Que Ada -embarassada per cert de vuit messos- estigués amb nosaltres i digués el que digués era molt, molt important, sobre tot perquè per desgràcia entre nosaltres, a l’Associació, hi ha companys i companyes que s’han cregut l’espantall mediàtic i policial dels “antisistema”, uns “antisistema” dels que l’Ada era un excel.lent i exemplar paradigma. Però sobre tot perquè Ada encarnava un esperit, unes certeses i uns maneres d’organització i de lluita que després quallaren en el 15M, del que no em cansaré de repetir el claríssim precedent que foren justament les mobilitzacions de V de Vivenda contra l’especulació immobiliària. No oblideu que Afectats per la Hipoteca és una de les organitzacions base de Democràcia Real Ja.

El cas, i espero que l’Ada no s’ofengui amb tant elogi, que aquesta noia representa per mi la síntesi perfecte i a prendre com a referent, de la coincidència en la lluita del més digne i coherent de la vella esquerra organitzada i l’estil de lluita dels nous moviments socials, reunió de les que voldria que el 15M en fos la màxima i més eficaç de les expressions.

Si us plau, us demanaria que escoltéssiu el seu discurs i valoréssiu el que implica el seu contingut en un context en el que a primera fila s’havien instal.lat alguns dels màxims dirigents d’Iniciativa per Catalunya, entre ells l’aleshores encara conseller d’Interior, Joan Saura.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch