dimecres, 24 d’agost de 2011

Un afegit sobre les detencions i tortures als detinguts a les Festes de Gràcia de 1975. L'experiència de Sebastià Arroyo

L’altra dia feia una crònica de com ens va detenir a una colla i a mi a les Festes de Gràcia del 1975, com vam ser víctimes de tota mena de maltractaments i vexacions i com finalment vam acabar a la presó a disposició militar. 


Allà explicava que la policia es va liar a trets i va ferir a la cuixa a en Sebastià Arroyo, un xaval de la Joven Guardia Roja que va poder escapar-se i va trobar un metge camarada seu que li va treure la bala. El que jo no sabia és que dies després el van enxampar per culpa d’una cantada. Això de sota és un comentari a l’esmentada entrada, però mereix ser ressaltat. La fotografia és de Juan Antonio Creix, un dels més temuts torturadors de la Brigada Político-Social, en el moment de rebre una merescuda condecoració franquista. 



Soc en Sebastià Arroyo, uns del ferits de bala en aquests fets, dels estudiants i obrers "voladors". No en vam detenir en primera instància, però si que ho van fer tres dies després d'haver-me extraure la bala i curar-me la ferida a la cama, al tornar a casa meva, per una cantada a Comissaria després de les tortures als meus companys. Justament aquest estiu he estat llegint el llibre que relaten el fets La masmorra, de Joan Ventura (un del "pringats" detinguts sense tenir res a veure amb el "tumulto"). També vaig compartir "sostre" amb els condemnats des de la "quarta" galeria de la Model i també era responsable polític de la Jove i per aquest motiu vaig patir tortures durant tres dies i tres nits sense dormir a base d'hòsties i de les mes aberrants formes de d'humiliació i tortura, com penjar me en una barra emmanillat, fer la roda de policies pegant-me o fer la ruleta rusa. Tot això em va deixar seqüeles, vaig estar mes d'una setmana sense poder orinar, amb hematomes al vaig ventre i vaig demanar que en reconegués un metge forense i aquest va venir després d'estar quatre dies en quarantena a la Model i va fer un informe dient que presentava lesions compatibles a "auto-lesions". Vaig estar tres mesos fins a octubre i el 24 de setembre van afusellar a Txiqui i els del FRAP; a finals d'octubre vaig sortir pendent de judici, poc abans de la mort del dictador, desprès va arribar l'amnistia al 77, les eleccions "democràtiques" amb alguns partits sense legalitzar entre ells el nostre (PT); en fi tot lo que segueix ja ho sabeu molt be. M'has fet portar a la memòria fets que tenia molt arraconats però que sempre surten a poc que remoguis com si estiguessin presents. Gràcies per tenir-los present, i recuperar-los de l'oblid Manel (Bisonte).

Una abraçada, 

Sebastià Arroyo 

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch