diumenge, 7 d’agost de 2011

La insolència de ser pobre a Catalunya - Incidències en el pagament de la Renda Mínima d'Inserció - Un comunicat, un testimoni i algunes consideracions


Us faig seguir dos documents que m’han arribat sobre el pagament per par de la Generalitat de la renda mínima d’inserció aquest mes d’agost. Sobre, el comunicat que ha distribuït  el Col.lectiu DRARI, que treballa amb temes de drets dels menors no acompanyats (http://drari-col-lectiu-jurista-drets-infant.blogspot.com/). Me l’envia Núria Empez, una doctoranda de la Montse Ventura i meva que hi treballa. Sota un correu que m’envia un estudiant del màster d’antropologia de la UB, en Jaume, que també treballa amb aquesta qüestió i que ha estat testimoni directe de la situació provocada i fa algunes consideracions al respecte que comparteixo plenament.




Comunicat del Col.lectiu DRARI sobre la gestió de la Renda Mínima d’Inserció

Benvolguts. Volíem fer-vos arribar el malestar que està generant entre diferents professionals la intervenció de la Generalitat al voltant dels beneficiaris de la Renda mínima d'inserció l'actual mes d'agost.

Com sabreu, de forma secreta s'ha preparat una intervenció sobtada - que gairebé sembla policial- i que suposa que els beneficiaris de RMI no han cobrat per la via normal (ingrés-transferència) i s'assaja un procediment nou que suposa rebre primer un correu certificat explicant els canvis, un segon correu certificat per cobrar un xec nominal que s'ha d’ingressar amb un període de temps concret...i com a tercer punt, es citarà la gent a una entrevista al llarg d'agost a la OTG inspeccionat documentació diversa ( passaport pels estrangers, comptes bancaris, etc). Si no es respon als correus, es retornen cartes, etc. s'obra la incertesa de la decisió que pugui prendre la Generalitat. Per una banda, els/les usuaris/es, no han pogut cobrar el dia 1, com era d'esperar, i sense previ avís, s'ha de tenir en compte que el marge d'estalvi quan un cobra la PIRMI és mínim. Per altra banda els/les professionals de serveis socials no han tingut accés a aquesta informació fins tard, i abans han començat a arribar usuaris estranyats per no cobrar quant és habitual.

A banda del tracte que rep la ciutadania amb dret a rebre la renda mínima, crec que el govern ha mostrat una manca absoluta de respecte al col•lectiu professional, i hi ha signes evidents d'haver muntat tot aquest operatiu controlador per agost, un mes on molts tècnics estan de vacances i on només hi ha serveis de guàrdia. Així mateix, tots/es els/les ususaris/es s'han adreçat als Serveis Socials per queixar-se, i no ho han pogut fer a les oficines de Benestar i Família de la Generalitat, ja que al llarg de l'agost estan tancades, és a dir, els ajuntaments han passat a ser la única font d'informació, i només en el moment que el govern s'ha dignat informar als municipis d'aquesta intervenció sorpresiva i gens benintencionada Cal pensar que un dels objectius fonamentals d'aquest muntatge és posar en evidència persones i famílies beneficiàries i buscar motius per tallar prestacions dins la tònica de retallades general. També és plausible suposar que el col•lectiu immigrat és un dels objectius d'aquesta intervenció, ja que una part pot haver marxat al seu país ( sobretot aquells que tenen el país més proper, com marroquins) a veure la família, pares, avis, etc.

Una part gens menyspreable de  beneficiaris tenen situacions de gran precarietat i estabilitat com ara relloguer a pisos, estar empadronat a una adreça per rebre les cartes, edificis sense bústies en condicions, portes d'escala tancades, persones amb problemes de salut ( física o psíquica) que limiten la seva comprensió de tràmits a fer,  transeünts, persones ingressades en comunitats terapèutiques, etc. situacions que poden generar que les cartes certificades no arriben al seu destí, sigui retornades i s'obrin expedients de sanció, i d'extinció de dita prestació, etc

Aquesta intervenció està afectant a un dels col•lectius més sensibles i vulnerables: el col•lectiu dels/les beneficiaris/es de RMI ( siguin econòmiques o socials), i toca de ple a un dels pilars de protecció social més importants assolits els darrers anys.

Juntament amb aquesta intervenció s'ha arribat a tenir coneixement de canvis en la normativa dels RMI que pot suposar un greu retrocés en la protecció als més desafavorits ( possible supressió de  les RMI econòmiques, estipulació d'un període de 6 mesos entre la finalització de prestacions d'atur i dret a rebre la renda mínima,  exigència de majors anys d'empadronament al país, etc)

Pensem que els Col•legis de Treball i Educació Social, així com el Síndic de Greuges i altres entitats de caire social, han de mostrar amb fermesa i de manera pública la seva oposició a intervencions d'aquesta mena i promoure una resposta unificada amb altres agents socials en defensa -en aquets cas- de la RMI, i el respecte al treball portat  a terme pels professionals, i el dret  de la ciutadania -no la concessió benèfica- a una de les darreres cobertures socials existents.


Mesures indignes, criminalització de la pobresa
  
Aquesta setmana altre cop hem pogut observar una hipertrofia punitiva  dels poders  de l’Estat. El passat dilluns 1 d’agost, i com tots els primers de mes, era el dia que tots aquells i aquelles que es troben en situacions complicades, extremes a nivell econòmic, de salut, de feina, de mitjans per sobreviure, havien de cobrar la RMI  (Renda mínima d’inserció, la “popular” pirmi). Però no va ser així. En arribar a la feina varies persones que viuen al i del carrer,  en habitacions llogades, albergs o pensions em preguntaven si sabia el que havia passat. Havien anat al banc i aquest els informava que aquest mes no cobrarien la RMI  per domiciliació bancària, sinó a través d’un xec nominal que rebrien al seu domicili. Avui divendres 5 d’agost molts encara no han rebut aquest xec. Amb tot el que significa, impossibilitat per pagar el lloguer de l’habitació, menjar, transport, medicació.... Per altre banda aquesta mesura va ser pressa sense cap notificació  a tots aquells que treballen tramitant aquestes “ajudes” econòmiques. Podeu  imaginar: un caos. I sumem que ens trobem al mes de vacances per excel•lència, on la majoria de Treballadors i Treballadores socials, caps i responsables, es troben de vacances. Resultat un abandonament total, indigne, d’aquells que es troben en situacions molt complexes.

Ahir 4 d’agost, apareixia als mitjans escrits de comunicació que el Govern de la Generalitat havia pres aquesta mesura per “lluitar” contra les actituds fraudulentes en el cobrament d’aquesta prestació econòmica. El que els “dirigents” no volen entendre, és que molts dels que cobren la RMI no poden oferir una adreça, per tant no podran rebre el xec, perquè el propietari no accepta que la direcció sigui publica, perquè no se’ls hi permet empadronar-se allà on viuen, perquè sovint han de canviar d’habitació cercant els recursos que els permet sobreviure.  Per altra banda el mateix Govern anunciava fa una setmana, a través d’una circular interna, que ja no s’aprovarien més RMI a partir del passat 1 de juliol, fins l’any proper. Així doncs, una altre estratègia de criminalització de la pobresa, d’aquells que sobren del sistema, aquells que no es poden disciplinar en un sistema de treball desregularitzat i precari. 

Fruit de l’exageració intencionada, esbombada principalment pels mitjans de comunicació, sovint escolto opinions queixant-se que hi ha molta gent “vivint del cuento” i cobrant ajudes públiques. Fa anys que treballo al carrer i puc assegurar que la gran majoria de persones que cobren la RMI malauradament no viuen del cuento. Sinó en una situació d’inestabilitat crònica, en feines (que llavors s’atura la RMI) precàries, d’habitació en habitació, del carrer  a l’alberg, de l’habitació al carrer. Aquests mateixos mitjans publicaven el 4 d’agost  (El Periodico) que el 43% dels que cobren la RMI són “immigrants”, val a dir que per cobrar la RMI has de demostrar que fa un any que vius a Catalunya i evidentment has de disposar de “documentació regular” que acrediti la teva residència. Així doncs dins aquesta categoria, alarmista, d’immigrant tot i cap, fins quan deixaran de ser immigrants? Quants anys de residència cal per ser concebut com a persona, veí, veïna, que viu al territori? Que vol dir llavors que un 43% dels que cobren la RMI són immigrants?

I finalment ahir 4 d’agost es publicava al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) la determinació dels membres electes que exerciran el seu càrrec amb dedicació exclusiva dins l’òrgan de la Diputació de Barcelona i les seves retribucions aprovades pel Ple Corporatiu. Entre ells Alberto Fernàdez Diaz, regidor de l’Ajuntament i que cobrarà 6921,17 euros bruts mensuals, Xavier Garcia Albiol, Alcalde de Badalona, que cobrarà 6921,17 euros bruts mensuals, Arnau Funes Romero membre del ple de l’Ajuntament de Cornellà per ICV, que cobrarà 6921,17 euros bruts mensuals, Salvador Esteve Figueras, alcalde de Martorell de CIU, que cobrarà 8265, 98 euros bruts mensuals en funció de president. Tot això per catorze pagues, clar. I així fins a un total de 30 membres on el sou més baix és el de 3795.85 euros. Jo he fet uns quants càlculs ( val a dir, poc exactes euro amunt, euro avall ). El total de retribucions salarials, bruts, d’aquesta colla suma 2.597.322 euros bruts a l’any, ( sense afegir el que cobrin en d’altres càrrecs públics i privats). La quantitat econòmica del RMI és de 423e al més, (el 1r, 2n i 3r fill sumen 55,29e i a partir del quart 35,59 e) i pot arribar als 805.03 per temes de complexitats de salut. Com ja he comentat, aquest any ja no s’aproven més RMI, per falta de pressupost, tot i així , es destinen dos milions i mig d’euros, en engrossir les nòmines d’alguns polítics.

Adjunto la publicació del BOPB amb els membres electes i la retribució,
https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?bop2011&08/022011020398.pdf&1

Bé, que cadascú i faci la seva lectura, el seu raonament i prengui les seves decisions.

Per a mi, un altre atac contra aquells i aquelles, que per alguns, “desentonen” en el paisatge urbà, aquells que sobren del sistema, aquelles que no són, encara que estiguin, aquells que no són éssers humans sinó recursos humans, que no tenen nom sinó número.

En fi, la pobresa ja és un delicte.

Jaume

[L’ha foto és d’un grup de perceptors de la RMI fent cua fa uns dies davant les oficines de Benestar Social a la plaça Pau Vila, a la Barceloneta. És de Ricard Cugat i l’ha he agafada de www.elperiodico.com]

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch