divendres, 10 de juny de 2011

Hollywood Roig - Sessió del 10-6-11 - John Garfield, el primer galan tràgic

Avui tenim sessió de Hollywood Roig a l'Ateneu Roig, al carrer Ciudad Real, 23, a Gràcia.

Continuem retent homenatge als rojos del cinema clàssic americà. Aquest vespre li toca el torn al gran JOHN GARFIELD, en tants sentits precedent directe dels galans rebels del cinema americà, com ara James Dean, Steve McQuinn, Marlon Brando... Va ocupar els llocs màxima fama en el cinema de la seva època, en la que va protagonitzar pel.lícules com ara "Humoresque" (1946);  "Gentleman's Agreement") (1947) d’Elia Kazan, o "Body and Soul" (1947), també dirigida per un altre roig, Robert Rossen. Al 1946, quan va expirar el seu contracte amb la Warner, Garfield va crear una productora independent, sent el primer actor de Hollywood que va donar aquest pas. A tall de curiositat, Garfield va fer de brigadista internacional a la guerra d’Espanya  “The Fallen Sparrow” (1943).

Avui veurem una de les seves pel.lícules més famoses, THE POSTMAN ALWAYS RINGS TWICE, del 1946, d’un dels grans del cinema nebre TAY GARRET, amb LANA TURNER. Igual heu vist el remake que varen fer Jack Nicholson i Jessica Lange el 1981. El títol en espanyol va ser “El cartero siempre llama dos veces”. També sabreu que són versions d’una de les novel.les d’una altra clàssic del gènere negre de James M. Cain, en aquest cas literari.

El cas de Garfield va ser ben interessant. Un curiós exemple de dignitat. Garfield va treballar sovint amb directors i actors vinculats al PCUSA, com Elia Kazan, Clifford Odets, Canada Lee, Robert Rossen..., però no es té notícia de la seva militància directa en el Partit. Si que n’era de militant la seva dona, Roberta Siedman, una coneguda activista. De fet, sempre va negar cap afiliació política i fins i tot va rebutjar públicament el comunisme com a sistema polític i com a ideologia. En canvi, quan el Comitè d’Activitats Antiamericanes el va cridar a declarar es va negar a donar noms de persones la filiació comunista de les quals li fos coneguda, tot i que n’estava literalment rodejat. Una vegada i una altra es va entestat en dir que no coneixia cap comunista entre els seus col.legues o amics. Aquest entestament li va costar ser processat per desacatament. Òbviament va ser incorporat a les llistes negres, el que va implicar la seva marginació professional automàtica. 

El seu cor, que ja estava fotut, no va superar les tensions. Por després de la seva compareixença davant el Comitè maccarthista, John Garfield va ser trobar mort a un apartament de Nova York el 21 d’agost de 1952. Tenia 39 anys d’edat.
La premsa pro-maccarthy va insinuar que no havia mort d’un atac cardíac, sinó que havia estat assassinat per agents comunistes, davant la imminència d’una confessió inculpatòria de la imaginària xarxa roja a Hollywood. Però va ser inútil i el seu enterrament va ser un multitudinari acte d’homenatge i respecte, davant qui havia esdevingut el símbol més tràgic de la persecució anticomunista als Estats Units.

Perdoneu-me pel retard en enviar-vos l’anunci de la sessió d’avui, però aquests finals de curs són tremendos.

Si veniu, us passaré un documental molt xulo sobra la reconquesta de la Plaça Catalunya pels acampats el proppassat 27 de maig que han fet els d’Okupem les Ones i un muntatge que he fet també sobre les acampades amb la veu en off de l’espot d’Izquierda Unida per les municipals.

D'ací una estona ens veiem.






Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch