dimecres, 22 de juny de 2011

Consideracions sobre classe i espai d'en Marc Morell. Resposta a un correu propi sobre la noció d'espai social

Gràcies Manuel. Pels comentaris però també pel carinyo. La veritat és que, pel que fa als comentaris no només em van molt i molt bé sinó que reforcen el que entenc per espai i, endevin, per espai social. I pel que fa al carinyo, no res, ja em va bé però ara mateix també necessit una mica de canya, cosa que sé cert que em donaràs després de llegir el poti poti de la introducció que t'he enviat. Per cert, a les teves primeres línies, en parlar dels meus editors, hi ha una frase menjada per la següent. No és res de l'altre món però m'intriga saber què has escrit. Sàpigues que han sigut força benevolents. En emails posteriors em confirmen el seu interès per ma feina, em diuen que els hi agrada i que els comentaris són per a millorar. Em confirment que em volen en el projecte i em donen una sèrie de canvis mínims, però no per això menys contundents, que, ubicats en certs llocs del text, acabaran enfortint el meu argument encara que no n'estiguin al cent per cent d'acord. Crec que això diu molt d'aquests editors. Vaja, que és un goig treballar amb ells.


De les obres que esmentes d'en Lefebvre he treballat quasi totes a excepció de les dues rareses que em dius: Síntesis del pensamiento de Marx i Marx. Ja provaré de fer-me amb elles. Sí he llegit una traducció a l'anglès de Sociologie de Marx però no tenc clar que digui exactament el mateix que les dues anteriors. Val a dir que Lefebvre va presentant les seves obres de manera encadenada i on les idees d'un llibre se solapen amb l'anterior i el posterior. Així que potser les que em recomanes sí siguin per l'estil de la que he llegida. Una observació: Atès que faig la tesi en anglès, vaig treballant les traduccions que trob en aquesta llengua. Però això no sempre és possible. Com exemple, el segon volum del Dret a la ciutat (l'Espacio y política) no està traduït a l'anglès ni cap dels 4 volums de De l'État (llevat d'algun capítol en alguna miscel•lània editada per altres).

Pel que fa a l'espai, el que m'interessa més és precisament, sense menystenir ni menyspreuar les seves innegables i summament interessants i vàlides aportacions, denunciar el que entenc com a instrumentalització abusivament economicista del pensament lefebvrià per part de gent de la talla de David Harvey i Neil Smith (adjunt un recull boníssim que prova de posar en Lefebvre al seu lloc més enllà de les apropiacions de l'economia política urbana de Harvey i del postmodernisme de Soja, veure especialment la introducció). Per a Harvey i Smith, efectivament, l'espai és un espai geogràfic i construït, i a partir d'aquesta constatació, però atenció, sempre a partir d'aquesta, poden permetre's incursions més enllà d'aquest enteniment (vàries obres d'en Harvey apunten cap aquí, pensem en l'Espacios de esperanza com un exemple d'això). A ma tesi, que pren la gentrificació com a procés pertanyent a la producció de l'espai, i que hom pot conèixer i explicar a partir del treball de camp, el que pretenc és, partint de la coneguda teoria del rent gap postulada per Neil Smith, capgirar la seva explicació econòmica per una de política (al cap i a la fi fores tu qui em digueres que tiràs per aquest camí, cosa que em semblà molt i molt bé).

Amb aquestes que arribam a la qüestió de classe. Per una banda tenim la gentrificació explicada com a l'espacialització de les classes socials ja existents a partir del processos productius que existeixen més enllà i abans del de la producció de l'espai. Aquest seria un enfocament que tendria en compte els condicionants socio-econòmics de la població prèvia a la gentrificació i la de la producció dels consumidors que adquiriran habitatges (cada cop estic més en contra de denominar uns i altres gentrificats i gentrificadors). Per l'altra però, crec que és ben vàlid parlar d'unes classes que es fan a partir de la seva relació amb la mateixa producció de l'espai, i com no, de l'espai social. Així, això em porta a parla de treball. Un treball no assalariat que precisament desvaloritza i revaloritza no ja només l'espai construït sinó també el social. És més, un i altre (espai construït i espai social) van de la mà o, millor dit encara, són una sòla cosa. No es pot produir una cosa sense l'altra. Tot i no ser assalariat, es tracta d'un treball explotat en tant que la producció de valor que comporta (via patrimonialització per posar un exemple flagrant que tocaré a la tesi) és apropiada per part de la classe capitalista rendista: promotors, constructors, grans propietaris immobiliaris, aliances burocràtiques i de partit, etc. (aquí l'estat ja no és producte d'un compromís de classe à la Poulantzas, però instrument à la Harvey, o per a recuperar el molt més ric Lefebvre: el Mode Producció Estatista). Per descomptat, en aquest sentit, la feina de l'Observatorio Metropolitano de Madrid es fa imprescindible (Fin de ciclo, La crisis que viene...).

En aquests efectes m'interessa perfilar el treball urbà realitzat, especialment el de la revalorització però no només per a constatar etnogràficament el rent gap à la Neil Smith, sinò per a poder copsar la contesa política que es dóna per a fixar l'urbà. Així, ja no es tracta només de classes en si però de classes per a si. Òbviament el llenguatge canvia, el moment ja no és el de les grans lluites de classes que es presentaven com a tals. El vocabulari i les formes (moviments, xarxes) són unes altres. Així, no es tracta de consciència de classe per se però sí de consciència de pertinença comuna per mor d'unes causes, i sobretot, d'unes expectatives de lluita comunes. Però ja et dic, tot i ser present arreu, ningú parla en termes de classe. Això no invalida per a res l'ús del concepte de classe. El mateix Lefebvre ja ens ho recorda al tercer volum de la seva crítica quotidiana quan aborda la peliaguda qüestió de les classes mitges, per no parlar d'aquesta cita extreta de la traducció a l'anglès (1976) del seu La survie du capitalisme de 1973 (obra en la que avança La producció de l'espai):

The new proletariat? The «new working-class»? They are not to be found in the highly technical leading industries, but in the council flats, in the new cities, towns and neighbourhoods. This proletariat does no longer feel nor the past paucities nor the past so-called stigmata of the proletarian condition. It is housed, nourished, distracted … If the previous generation vindicated above all the economic plan, if it wanted and wants consumer goods, increase in salaries, in a word, the end of the old misery, the new generation wants something else. The fridge and the car do not seduce it any longer, they do not surprise it, they do not satisfy it (Lefebvre 1976: 210-1).

La qüestió política es fa cabdal. Interessa doncs explorar els moments en que allò possible és més intens i analitzar de prop les distàncies reals que hi ha entre aquells d'abans de la gentrificació i aquells de després. La hipòtesi és que uns i altres són fraccions d'una mateixa classe, el treball urbà de les quals és necessari per a que es pugui produir el rent gap (el diferencial de renda). Per a que allò possible es faci realitat caldrà potenciar les aliances antre uns i d'altres. Fet i fet, i tot i no ser carn de tesi perquè m'arriba tard, les acampades i assemblees que vivim a dia d'avui confirmen aquest "possible".

Bé, ho deix aquí. Tant per dir però amb això n'hi haurà prou. He de cercar aquests llibre que em dius. En cas que no els trobi et ben agrairé que me'ls deixis però hi ha la mar per enmig... Ara bé, el meu cosí més jove ara estudia a Plaça Universitat i tornarà a Mallorca aviat. Potser podeu quedar. Potser massa arriscat.

Trobaràs tot això que et cont a la llarga introducció de la tesi que et vaig enviar fa poc. Alguns arguments estan prou clars i són, al meu entendre de bon nivell, d'altres, però, són força atropellats per la premura a l'hora d'escriure, pel fet d'estar en anglès o, sincerament, per no haver-los madurat prou. Els tres capítols següents proven de tensar les hipòtesis encadenades i la conclusió obre camins. Veuràs que ja no són 7 capítols. El temps em persegueix de prop però encara li puc treure una mica més de distància. Per descomptat, el moment s'apropa.

Salut i bons aliments,
Marc Morell

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch