diumenge, 15 de maig de 2011

Reflexió a propòsit de la fotografia de dos penjats amb bandera a la manifestació del 14 de maig contra les retallades als serveis socials


Ahir, a la manifestació contra les retallades vaig anar amb la meva dona, Carlota i la Pili Luna. Ens vàrem trobar amb en Gerard Horta i la Maria Borrut. Vam anar plegats gairebé tot els temps. El cas és que, en un determinat moment, la Pili ens va fer aquesta foto a Gerard i a mi d’esquenes. Com es veu, anàvem pertrexats amb dues banderes ben curioses. En Gerard portava una estelada amb la A llibertària i jo una vella bandera del PSUC que feia més de 30 anys que no treia de passeig. Curiosa foto, no? La trobo entranyable i ben significativa de l’ànim nostre i de segur que més gent. En Gerard és anarcoindependentista i jo m’entesto –no sé si inútilment– en mantenir la flama de la gran tradició comunista catalana. No cal dir que tenim punts de vista ben diferents. Jo continuaré votant a Esquerra Unida i Alternativa i ell, proper als plantejaments de la CGT, posaria la mà al foc que votarà a les Candidatures d’Unitat Popular, les CUP —bona gent–. Tenim diferències importants, tot i ser ben amics –per això som amics: perquè tenim diferències–, però ahir al matí teníem dues coses essencials que ens unien. La primera, que estàvem allà, al carrer, com sempre que ha calgut. La segona, que tots dos portàvem banderes que no es troben ara per ara al mercat de banderes. L’una era una bandera recuperada; l’altra, feta a mà.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch