diumenge, 3 d’abril del 2016

25 anys del "Camaleó" de TVE (I) - L'encàrrec




Tots tenim un passat i el meu, durant alguns anys, va tenir a veure amb la televisió. Ara contemplo aquella etapa entre divertit i penedit, a parts iguals. 


Aquesta etapa va tenir un episodi especialment destacable. Fa vint anys –el 5 d’abril de 1991, ara fa vint-i-cinc anys- el circuit català de TVE va emetre el primer episodi d’un nou programa que es deia “Camaleó”.  Eren les 20,30 del vespre. El director era Miguel Ángel Martín i jo era el guionista i a més sortia com actor. Aquest primer programa es deia “La mort” i es va emetre a les 20,30. A l’endemà, i com a conseqüència d’aquesta emissió, el cap de programes de TVE a Sant Cugat, Joan Ramon Mainat, era fulminantment destituït, dos periodistes, un presentador del telediari –Joan Guzman i Pito Abril– era apartats de les seves funcions, la corresponsal de TVE a Nova York –Núria Ribó– també era apartada de la seva feina i jo i la resta de l’equip eren acomiadats. Mai més vaig tornar a treballar a Televisió Espanyola. 


El programa apareix a tots els llibres sobre documentals falsificats com un exemple de la manipulació de que poden ser objecte els informatius a televisió. Les referències a la xarxa també són nombroses. Doncs bé, he pensat que igual seria interessant conèixer com va anar la cosa, si més no.

La cosa va començar quan el cap de programes de TVE a Catalunya, el desaparegut i enyorat Joan Ramon Mainat, va convocar-me al seu despatx per convocar-me que TVE havia decidit passar “Tribunal Popular”, el programa que amb Ricard Fernández Deu feia al circuït català, a nivell estatal. Donat el nou públic que esperava al programa, em va dir que s’havia decidit substituir-me per Javier Nart. Com una mena de premi de consolació, en Joan Ramon va oferir-me la possibilitat de treballar en un programa per TVE-Catalunya. Li vaig presentar un projecte que era el d’una mena de col.lecció de programes-simulacre, cadascun del qual portaria la lògica dels diversos gèneres televisius a les seves darreres conseqüències: els debats, els programes de divulgació científica, els documentals, els informatius... No era un programa de parodies. Al contrari, tot al programa havia de reproduir sense cap ironia ni humor un tipus de programa tal i com potencialment havia de ser si fos conduït fins al final per la seva pròpia lògica. Era per tant una mena de seguit de programes monstruosos, per així dir-ho.

He penjat una entrevista que em fa Jordi González al programa “La Palmera”, en algun moment de març de 1991, en el que em pregunta sobre el programa en el que estic treballant, és a dir, “Camaleó”. En aquell moment estava enllestint diversos guions i ja s'havien enregistrat diversos episodis, que, per cert, mai veurien la llum. El primer i únic que s’emet és justament “La mort”. En posteriors entrades aniré explicant com es va preparar aquest episodi en contret, en quines condicions és va passar i quines van estar les reaccions.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch