diumenge, 17 d’abril de 2011

Salutació als amics i amigues de l'Encoberta


Els proppassat dimecres, 13 d’abril, els mossos d’esquadra van fer fora de casa seva als nois i noies que vivien a l’Encoberta, la casa del carrer Creu Coberta, 143, a la barriada de Sants, molt a prop de la que va ser la meva, la d'Hostafrancs. Entre ells hi havia diversos amics i amigues, alguns/es estudiants d’antropologia de la Universitat de Barcelona. Ells i elles coneixen perfectament les diferències ideològiques que tenim, però això no treu que comparteixi les seves vindicacions socials i senti tota la simpatia i enveja del món per a la seva valentia. Els envio des d’aquest bloc una forta abraçada de solidaritat i afecte. Estic molt orgullós de merèixer la seva amistat.

El vídeo està agafat de http://latele.cat/. Correspon a una televisió alternativa que també es pot sintonitzar al canal 37 de la TDT.

Com a contribució a la seva causa, reprodueixo la carta que adreçaren als seus veïns al gener, quan van tenir coneixement de la imminència del seu desallotjament.
.....

Benvolguts veïns i veïnes de Sants i Hostafrancs,

Lamentem dirigir-nos a vosaltres per a donar-vos la notícia del desallotjament de l'habitatge del carrer Creu Coberta, 143. Aquesta actuació, que serà duta a terme pel cos policial dels Mossos d'Esquadra per ordre judicial, passa més sovint del que ens pensem. Només a la ciutat de Barcelona, s'efectuen de mitjana una vintena de desnonaments diaris.

Habitualment, les persones les quals es fa fora de casa no poden donar-ho a conèixer. Habitualment, les persones que patim un acomiadament, la precarietat laboral, la incertesa sobre el futur, o que en general no arribem a final de mes, no ens adonem de que som víctimes d'una violència més subtil, però molt més estesa que la que els telenotícies ens mostren sobre conflictes armats o manifestacions del que anomenen joves antisistema.

Habitualment, les persones no som conscients que ens hem acostumat a relacionar-nos només per interessos, conformant-nos amb les imatges superficials derivades d'estereotips professionals, de sexe, de classe o d'origen cultural.

Habitualment, les mateixes persones tendim a protestar sobre la situació en els nostres entorns, però quan es tracta d'actuar ens excusem en la por del "què dirà la gent de nosaltres?", o en l'excusa del "no hi ha res a fer".

Habitualment, les persones afectades ens refugiem en la conformitat d'un lloguer impossible o de les hipoteques de per vida, mentre puguem sortir a comprar allò que ens digui la tele.

Habitualment, no projectem més enllà de la supervivència del que és nostre i mirem cap a un altre costat quan veiem una injustícia perpetrada pel superior d'una empresa o una autoritat de l'Administració. Tendim a pensar que si alguna persona està essent assetjada laboralment o perseguida políticament és perquè s'ho ha buscat ella mateixa, dissimulant el malestar amb opinions infundades i cregudes expressament per a que el nostre leit motiv sigui la desídia i l'individualisme.

L'edifici que ara veiem tornarà a estar tapiat en poc temps. Tornarà a estar buit de vida i d'utilitat, per a tornar a mans d'una immobiliària que pertany al Banco Caixa Geral, un dels bancs més poderosos de Portugal. Probablement, seguirà a l'estoc d'actius del mateix banc, per a jugar amb el seu valor en el mercat de l'especulació urbanística. Mentrestant, la gent seguirà anant a parar al carrer, tot sabent que aquesta mateixa empresa va ser beneficiària d'un rescat bancari de 550 milions d'euros per part de l'estat portuguès (el passat 3 de gener d'aquest 2011) i que només en els primers tres mesos de 2010 ja havia obtingut uns beneficis de més de 100 milions d'Euros.

Nosaltres, fa poc més d'un any vam decidir rebutjar els falsos missatges de calma i austeritat dels polítics del Parlament, l'aparent confiança que ens volen vendre els plans de pensions o les hipoteques bancàries, i l'esbiaixada informació dels mitjans de comunicació respecte la crisi i la societat.

Nosaltres, hem decidit desobeir, perquè no veiem cap més alternativa. Vam decidir relacionar-nos en base al suport mutu i la confiança en el col•lectiu. Vam decidir lluitar pel nostre compte per al dret a un habitatge, perquè no esperem que les institucions solucionin res. Preferim seguir okupant que esperar passivament a que els bancs, caixes i govern, responsables de la desigualtat de la riquesa, ens donin una solució que mai arribarà. No volem ser còmplices de la seva barbàrie, no ens creiem les seves mentides, hem decidit deixar de mirar per a començar a veure. Hem decidit enfrontar-nos, i ho tornarem a fer.

L'Encoberta,
gener de 2011




Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch