dimarts, 5 d’abril de 2011

ESCOPOFÍLIA - Sessió del 7-4-11


Aquest dijous, d’entrada, una petita meravella titulada TOBY DAMMIT, la contribució de FEDERICO FELLINI a la pel.lícula col.lectiva “Tre pasi en el delirio” (1968), sobre contes d’Edgar Allan Poe. Segurament la millor de les pelis curtes de Fellini, amb un fàustic TERENCE STAMP impressionant. Està basada en el conte de Poe “Mai t'apostis el teu cap amb el diable”. Autènticament pertorbadora. Una obra mestra.

Jo sempre havia pensat que la meva absoluta fascinació per les pel.lícules de MICHAEL POWELL i EMERIC PRESSBURGER tenia a veure amb l’extraordinària fotografia en color de Jack Cardiff que portaven totes les que havia vist, però la meva filla Cora em va posar davant d'una cosa d’aquest parell en blanc i negre: I KNOW WHERE I’M GOING, (1945). Què voleu que us digui. Increïble. No eren sols els colors.

Se’ns ha mort ANNIE GIRARDOT. Com a homenatge, deixeu-me que us passi algun moment de VIVRE POUR VIVRE, de CLAUDE LELOUCH (1967). A més de per Girardot i per Yves Montand, que també hi surt, per l’extraordinària música de MICHEL LEGRAND. Ja sé que també s'ha mort la Liz Taylor, però com ja vam passar una seqüència de "Giant" el mes passat, he dit de fer-li el que sigui a la propera sessió. Havia pensat en alguna cosa de "Who's afraid of Virginia Woolf?", no? Si algú té alguna altra proposta. I si busco "Lassie", la primera peli que va fer, de petita?

LAST VON TRIER em carrega bastant, però els curts de la seva primera època estan bé. Mirem-nos un, val?: NOCTURNE (1980). I un prodigi d’un dels meus ídols: el gran SAM FULLER: FORTY GUNS (1957). Monstruosa . S’ha de veure per creure: pura desmesura narrativa. Amb la BARBARA STANWYCH i el BARRY SULLIVAN. Si anem bé de temps, incloc en la selecció algun dels temes que canta JIDGE CAROLL.

La primera en parlar-ne va ser la Sandra Anitua, quan estava a Buenos Aires. Després, l’enyorada Josefina Muslera, quan vaig anar jo, em va regalar un llibre seu. Des d’aleshores sóc conscient de l’enorme deute que la literatura i la imaginació universal tenen per la figura de MACEDONIO FERNÁNDEZ, l’extraordinari i enigmàtic escriptor argentí que podríem col.locar sens dubte a l’alçada d’un Borges. He trobat un documental que parla d’ell i està molt bé. És una mica llarg i sols us passaré els deu primers minuts, per a que us el baixeu vosaltres. El va dirigir ANDRÉS DI TELLA l’any 1995.

Quan no hauré insistit en explicar-vos que aquesta mania tonta que tanta gent té al cinema de Hollywood, del que provenen les pitjors pel.lícules, però també les millors. Sobre tot el que repeteixo quan puc és la influència del cinema clàssic americà en els ambients revolucionaris catalans, com part fonamental que era de la cultura proletària urbana. Un exemple. Us passo uns moments de SINGLE SHOT PARKER, d’ E.A. MARTIN (1917), dedicada a la Mire, per a que vegi que si que passem pelis mudes. Aquesta està protagonitzada per TOM MIX, un dels herois clàssics del primer western. Però, a més d’un artista de pelis de l’oest, Tom Mix era el sobrenom d’un dels més famosos guerrillers dels maquis anarquista català: en Juan Cazorla, que va passar a França al 1947 guiat per Ramon Vilà, Caracremada, i després es va incorporar al Moviment Llibertari Revolucionari amb en Celedonio García i en Josep Lluís Facerías. Va morir fa uns anys a Veneçuela. Vagi com a homenatge als dos: el cowvboy i el guerriller.

Què gran era PEPE ISBERT! Recorde-m’ho amb alguna seqüència de LOS JUEVES, MILAGRO, de LUIS GARCÍA BERLANGA (1957), que sempre ve de gust. I més homenatges. Homenatge al gran CHUCKY, val? Qui no està en deute amb ell? Qui no ha somiat amb un amic així? Doncs algun trosset de CHILD’S PLAY, de TOM HOLLAD (1988). 
Al final, la seqüència memorable amb que acaba DUEL IN THE SUN, de KING VIDOR (1946). Una escena d’amor o de mort? Les dues coses. Inoblidable.

Us he preparat alguns extres d’aquests que faig amb el virtualdub. Què voleu? L’he agafat afició. És un amb imatges inèdites que tinc de l’argentinazo -que em va passar en David Barrientos quan vaig estar a Bolivia el 2002- i el tema "Latinoamérica" de Calle 13; imatges de la defensa de Madrid, amb una cançó preciosa que he recuperat de Francisco Curto, i un homenatge als treballadors i treballadores públiques de Wisconsin, que van ocupar el capitoli de Madison durant 25 dies. També he preparat un lot de vídeos del gran DAVID HASSELHOFF, un dels nostres referents de tota la vida.

Apa; fins dijous.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch