dimarts, 8 de febrer de 2011

ESCOPOFÍLIA - Sessió del 10-2-11


Per obrir la nit un parell de treballs sobre la memòria, elaborats a partir d’imatges de pel.lícules familiars en Super 8, que li permeten a la MARIA ZAFRA dues reflexions. Una, relativa a la immigració de treballadors agrícolas andalusos a Catalunya per a treballar a les fabriques. L’ha titulat MEMORIAS, NORIAS Y FÁBRICAS DE LEJÍA. L’altra, a partir de materials visuals similars filmats pel seu avi, la porta a pensar i fer pensar a propòsit de la construcció de la ficció familiar. Aquest darrer curt es titula RECOLECTOR DE RECUERDOS. Són dues feines noves de trinca que la Maria –una vella amiga de la Reina– ens depara a tall d’estrena.
Suposo que molts sabreu que eren els cangaceiros: una mena de bandits, per a uns, i de revolucionaris —per d’altres; entre ells nosaltres–, que van portar de cap a les autoritats del Mato Grosso brasiler des de finals del segle XIX i encara a llarg de les tres primeres dècades del segle XX. M’agradaria recuperar una pel.lícula i un director que pels cinèfils de la meva generació van gaudir d’un gran reconeixement i que potser ara estan massa oblidats. El director és GAUBER ROCHA. La pel.lícula, ANTONIO DAS MORTES, la història d’un “matador de cangaceiros” que s’enfronta a una revifalla del moviment i rep l’encàrrec de jugular-la.
Després un treball amb el que em va posar en contacte María Muñoz, una noia que fa coses realment interessants i a veure si algun dia la convenço per a que ens deixi mostrar a la Reina alguna cosa seva. Es tracta d’un documental del polonès MARCEL LOZINSKI, que es titula WSZYSTKO MOZE SIE PRZYTRAFIC (1993). Enregistra l’activitat dels nens i dels seus pares o avis a un parc públic, els primers jugant i els segons parlant asseguts al bancs. Ja sé que sembla poca cosa, però us puc ben assegurar que el resultat és veritablement suggestiu.
No sé si coneixeu a n’ANTONI PADRÓS. És curiós que no haguem passat res seu en tots aquests nous anys que fem les Escopofílies. Era un tio que feia un cinema d’avantguarda molt agosarat als anys 60. Us sorprendrà. Us proposo un curt seu titulat ICE CREAM, del 1969. A veure què en penseu.
I, atenció, una cosa especial. La Reina d’Àfrica vol retre un homenatge als pobles àrabs que estan protagonitzant moviments revolucionaris que demostren la vigència de la lluita de les masses al carrer com un vehicle de transformació social o al menys política. De banda de com acabi la cosa, el cert és que les imatges del poble omplint les places i carrers són emocionants. La Laia Sanz, que te no sé quins contactes amb Egipte, m’està passant uns vídeos ben bons. Els voldria compartir amb vosaltres. A part, la meva aportació particular serà una seqüència de AL ZOUGA TALATTASHA, dirigida per FATIM ABDEL WAHAB (1961), més que res per a que veieu a un dels mites del cinema egipci, l’actor RUSHDI ABAZA.
Deixeu-me apuntar-vos que entre els feligresos de la Reina tenim –del tot entusiasmats amb el que està passant– a tota la secció arabista del GRECS –la Marta Alonso, la Francesca Nucci, l’Ariadna Solé, el mateix Alberto López, cantant i clarinetista de Los Charnis–, a més d’en José Sánchez García que l’any passat presentava la seva excel.lent tesi sobre les construccions identitàries dels joves cairotes i que ens va presentar a la Reina part del seu material sobre la mulid music dance.
Més coses. THE LAST OF MOHICANS, dirigida per MICHAEL MANN (1992), és una peli que he vist desenes de vegades perquè retrobo en ella l’alè dels grans films d’aventures de l’època clàssica. Ara, el que més en fascina és el paper tremendo que te la banda sonora de TREVOR JONES. També a la manera de les millors músiques originals, aquesta l’omple tot, defineix de manera despòtica determinades escenes i les hi atorga una força extraordinària. Deixeu-me que us mostri algun exemple. No sé si passar l’escena de l’atac indi contra la columna anglesa en retirada o la darrera, amb l’enfrontament final entre els indis bons i els dolents.
THE MANCHURIAN CANDIDATE, de JOHN FRANKHEIMER (1962), és un peli que està molt bé, deixant de costat la cosa ideològica –és un film rabiosament anticomunista. De la seva vigència ret compte el remake que van estrenar fa poc amb el Denzel Washington. A aquesta pel.lícula hi ha una escena que m’agradaria que miréssiu amb mi, perquè l’he vist un munt de vegades i que no acabo d’entendre. Si tingués la versió original la portaria a veure si algú que sàpiga bé anglès m’ho aclareix. Es tracta del diàleg que protagonitzen, en un moment donat, FRANK SINATRA i JANET LEIGHT. Us el poso i a veure què em dieu.
Després us dono l’oportunitat de veure un dels moments més sublims de la història del cinema. Es tracta de l’escena de QUEEN CHRISTINA, de ROBERT MAMOULIAN (1933), en el que la divina GRETA GARBO repassa cadascun dels recons i els objectes de l’habitació en la que acaba de passar la nit amb JOHN GILBERT. Immensa! Indescriptible! Per cert, perquè no us mireu alguna cosa de la vida de la Garbo. Quina manera més estranya de desaparèixer del mapa. Greta no era humana; n’estic segur. Seria una de les proves de l’encertat de la realitat que ens mostra “Men in black”: els extraterrestres estan entre nosaltres. Ella n’era un.
L’altra dia em vaig trobar a la porta de la facultat a n’Edmon Roch. Ara se’ns va a Hollywood a l’entrega dels Oscars, perquè és el productor de “Biutiful”. Quina gràcia: un de la Reina a l’entrega dels Oscar. Quines coses! Em va agradar la peli, tot i que ja li vaig dir que no entenc perquè el xino es carrega al seu amant. Però m’alegro moltíssim que tingui èxit i la vegi molt gent. Primer, perquè la imatge que ofereix de Barcelona la reflecteix infinitament millor que la mamarratxada barcelonina de Woody Allen. I, després, perquè a mi m’agrada molt ALEJANDRO GONZÁLEZ IÑÁRRITU. Crec que ens proveu d’imatges poderosíssimes, tremendes. Per a mostrar-vos-ho, per si no havíeu caigut, us proposo fer-li un cop d’ull alguna de les escenes de BABEL, que és del 2007.
I, per acabar –extres a part, per descomptat–, què tal el final de WILD AT HEARTH, de DAVID LYNCH (1990), quan al NICOLAS CAGE se li apareix la fada bona? A que és una forma maca d’acabar la sessió.
Bé, doncs que ens veiem dijous.
Recordeu que comencem el punt i que sols els puntuals seuen. A les 21,30.

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch