dilluns, 3 de gener de 2011

Vida en sèrie. Salutació a una nova pàgina web sobre sèries televisives

Hi ha diversos símptomes que em fan avinent que em faig gran, però em costa fer-me vell. Un d’aquests signes és la incapacitat per avançar en el camp de les idees polítiques i continuar enfrascat en les que tenia als 18 anys. És el que ens van fer notar a mi i a d’altres professors penjats que vam fer costat als estudiants en les mogudes anti-Bolonya. Com ens vam posar a parir els col.legues d’ordre dient que érem uns immadurs, que havíem estat incapaços d’evolucionar! I era veritat.
Una altra pista que constata aquesta incapacitat per seure el cap se m’apareix sota la forma d’una sostinguda afecció per les sèries televisives americanes.
Però aquesta és la veritat. La meva biografia personal està marcada per les sèries. Jo era un infant que baixava cada dissabte a la tarda al Bar Recasens, a les Cases del Drapaire, a la barriada de Magòria, per veure “Viaje al fondo del mar” i a casa de la senyora Pilar, que tenia tele, les nits del divendres o dissabte. Pobre dona. Què farta acabaria de la meva mare i de mi, entestats en no perdre’ns un episodi d’“El fugitivo”, “El túnel del tiempo”, “El santo” o “Alma de acero”. Recordo també les de l’oeste que mirava al local parroquial de Santa Dorotea, que reunia a la quitxalla del barri els dissabtes a la tarda: “Bonanza”, “El Virginiano”, “El gran chaparral”, “La casa de la pradera”. I les còmiques: “Superagente 86”, “La familia Monster”, “Embrujada”; ja més tard “Cosas de marcianos”, “Alf”, “Padres forzosos”... O les de policies i d’acció: “Manix”, “Los hombres de Harrelson”, “Los vengadores”, "Los intocables", “Misión Imposible”, “Baretta”, “El sargento Colombo”, “77 Sunset Street”, “Hawai 5.0”, “Hong-Kong”...
I “Kung Fu”? Us en recordeu del “pequeño saltamontes”. I de “Daktari”, Clarence, el lleó guenyo.
I les de metges? “Marcus Welby, doctor en medicina” o “Doctor Cannon”.
Aquestes eren algunes de les que no em perdia.
I quan les meves filles eren més petites, “Friends”, “Cheers”...
Per no parlar de “Dimensión desconocida”. O “Twin Peaks” fa més poc.
Esmento aquestes meravelles per tots aquests que van del rotllo que això de les sèries televisives és una cosa d’ara.
“Doctor en Alaska”...! Quina sèrie
I ara, a punt de fer 55 tacos, em veig compartint amb les meves filles –sobre tot amb la mitjana, Cora– la impaciència per el dia i l’hora de veure l’episodi que toqui –o un de repetit– de “House”, “Galáctica”, “Perdidos”, “Modern Family”, “Los Soprano”, “Monk”, “Me llamo Earl”, “Como conocí a vuestra madre”, “Expediente X”, “Bing bang theory”...
Haig de dir que aquesta dèria és la que m’ha fet, per exemple, dedicar hores i hores a decriptar “Lost”, com les persones que segueixen aquest bloc saben perfectament, i sabran encara més quan vagi penjant els més meus darrers “descobriments”. Ja veureu: flipareu.
El meu nebot, Jordi –professor de informàtica teòrica a la UPC i el meu guia en l’univers dels sistemes complexos–, em va regalar l’any passat per Reis el pack complet de “El prisionero”. Quina gran sèrie! Que era la continuació de “Agente secreto”.
Per cert, a veure si miro si està editat “Jhonny Stacatto”, la sèrie televisiva que va dirigir John Cassavettes, i me la demano enguany per Reis. M’han vingut ganes de veure-la. La buscaré a l’emule i passo algun moment jazzístic a la Reina.
Aquestes confessions venen a cuento perquè un jove amic, Gerard Altés, s’ha muntat un pàgina consagrada monogràficament a comentar i recomanar sèries televisives. Allò que diuen una gozada. O sigui que deixeu-me que us la recomani sincerament. És http://www.sensecrispetes.cat/.
Suposo que els lectors més exigents d’aquest bloc se sentiran decebuts davant una professió de fe televisiva tan prosaica. Però cadascú és com és i jo, sincerament, entre un llibre de Derrida i un episodi de “Malcom”, no ho dubtaria: cent vegades “Malcom”.
Decididament, mai no seré una persona seriosa.

PD: El títol de l'entrada és una al.lusió a una genial pel.lícula de Lorenzo Llobet-Gracia que és deia "Vida en sombras" (1949), la història d'un home que era incapaç d'explicar la seva vida d'una altra manera que a través de les pelis que havia vist.

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch