diumenge, 9 de gener de 2011

Correus des de Nouakchott - 28 de novembre 2010

Vaig descuidar-me de dir-vos que quan vaig trucar-vos a les petites estava a l’Avinguda Nasser, l’única tota asfaltada i amb llum a la ciutat, acabada d’inaugurar amb motiu del 50 aniversari de la independència del país. Eren milers de cotxes que circulaven amunt i avall celebrant-lo. Ens hi vam afegir a la festa amb el cotxe de la Marta. Interessant. Bé, quina tonteria, aquí tot és interessant.
A l’endemà, és a dir ahir, vam voltar per la ciutat, que estava en efecte de festa. Feien una desfilada militar. Com les apropiacions extraordinàries també ens interessaven, ens hi vam passar el matí veient l’ambient. Al migdia vam passar-nos per casa de Asha, una amiga de Marta del barri. Veient com vivia la gent de una relativa classe mitja podies fer-te una idea de com han de viure els més pobres. Molt simpàtica la noia. Ella i les seves dues germanes comparteixen una habitació no més gran que la dels papas. Una noia espabiladíssima, que era membre de la selecció mauritana d'atletisme. Vam prendre té i vam anar a dinar a un lloc que estava molt bé. Tot boníssim –arròs amb una carn deliciosa- i molt, molt barat.
De dinar vam anar a la platja, on feien una cursa de cavalls. Era cosa del que es veia classe més alta –sempre en termes relatius comparant amb què cal entendre per classe alta-, que són bàsicament bidan, és a dir moros blancs, i entenent blancs com “més blancs” que els negres.
Va ser divertit, sobre tot veient com resolen els soldats els problemes d’ordre públic, que és traient-me el cinto i intentant fer fora la gent d’on troben que no han d’estar. La imatge dels soldats perseguint gent amb la corretja a la mà ha estat constant. La gent se’ls hi fot una mica.
A la tarda vam anar a l’estadi, a veure un partit de fútbol amistós com a part de les festivitats de la independència. Després a una pizzeria libanesa propera, perquè jo al menys no podia continuar menjant sense cervesa o si més no alguna beguda que no fos dolça. En un país on tot és baratíssim, una llauna de cervesa costava l’equivalent de 6 euros. El sopar va resultar caríssim en comparació amb les delícies que havíem estat menjant fins aleshores. La Marta em va dir que el que havíem pagar per la quatre pitzzes i quatre cerveses era el sou d’un mestre d’aquí.
Després vam passar-nos per la festa d’aniversari d’una noia veïna. Hi havia cooperants francesos i espanyols. M'anaven caient bitxos sobre tota l'estona. Però això és Àfrica! Per cert, com tot aquí, sense ni gota d'alcòhol. Hi vam estar sols un minuts. Estavem tots pendents dels missatges de la mama amb els resultats de les eleccions. Per cert, cap sorpresa. Ha tornar a guanyar l'únic partit que es presenta a les eleccions. Cada cop em sembla més descarada l'evìdència que vivim en un sistema de partit únic.
És l’única vegada que he vist blancs. Els europeus tenen recomanacions explícites de no sortir al carrer, ni deixar-se veure. Viuen literalment aquarterats. Estan convençuts que si surten al carrer els degollaran o els segrestraran. És curiós, perquè hem voltat per tot arreu, un grapat d’hores jo sol, i no he tingut la més remota sensació d’inseguretat. No puc soportar la societat que tenen muntat aquí els europeus. És com a les pelis. És curiós, però tenia la impressió que tots els cooperants i cooperants eren guapos i guapes. Gent sana, jove, saludable, solidària, carregada de bons sentiments i de ganes d'ajudar. O sigui, repugnant.
Avui serà l’únic dia laborable que hauré agafat o sigui que l’aprofitaré mirant com funciona el carrer un dia de cada dia. Aniré tot sol, perquè els demés tenen feina.
Per cert, increïble el grau d’adaptació de Francesca i Marta. Marta sembla realment que conegui tothom i tothom la conegui. Se saben manegar com s’espera que es manegui un antropòleg al seu terreny, és a dir amb allò que diuen naturalitat. El cas de Marta, que és el que he conegut més, em sembla espectacular. L’admiro molt. Francesca és més reservada, però també està fent una feina molt interessant -i molt difícil- i me l'aprecio realment molt. De vegades crec que no se'n adona.
A veure si trobem un lloc per veure el Barça-Madrid, que és el gran tema de conversa perquè tothom n'està pendent. Paraula.


[La imatge està pressa de http://www.transahara.org/raidbenin.htm]

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch