divendres, 17 de desembre de 2010

ESCOPOFÍLIA POÈTICA - Sessió especial del 17-12-10


Farem una cosa especial: cinema, poesia i festa. Serà com un experiment.
Lo de la festa no té misteri. En acabar la sessió en farem una, com cada final de quadrimestre. Penseu que el dia anterior tornen l’Alberto, en Gerard, l’Edith i en Dani, que estaven fent treball de camp a Cap Verd, o sigui que serà una mica una festa de benvinguda i retrobament. No sé si Marta i Francesca hauran tornat ja de Mauritània.
La part poètica la posen una gent que es diu POETAS FURTIVOS Y OCASIONALES i que tenen a veure amb la Xarxa de Poesia Urbana de Barcelona. Estan fent a la Reina un cicle que es diu “I Ciclo permanente de gritos, aullidos, lamentos y un poco de amor”. Aquest divendres fem una sessió conjunta amb una cosa que han muntat titulada INEXISTIENDO EN FRANCO RETROCESO. Són molt bons. Feu-li un cop d’ull al que escriuen: http://elblogdelciclo.wordpress.com/textos/. En directe són encara millor. Tenen un poema que m’agrada molt i que es titula “El color es el rojo”. A què no endevineu perquè?
I després està la cosa pel.liculera en si.
D’entrada us anuncio una cosa. Divendres penso fer noves revelacions sobre les fonts de LOST en les que ningú ha reparat. La darrera vegada ja vaig demostrar-vos la relació de la sèrie amb la catàbasi òrfica i el gnosticisme il.lustrat. El proper dia us posaré de manifest com la sèrie segueix fil per randa un text atribuït a Padmasambhava, el fundador de l’escola Nyingma al segle VIII, i adopta un format narratiu que es diu Savastivadins. Això té a veure amb una pel.lícula de la que us en passaré un fragment. Atenció: tot “Lost” no és més que una dilatació descomunal de l'argument i l'estructura d’aquesta pel.lícula. Quina és? Doncs haureu de venir divendres si voleu assabentar-vos. Sols us donaré una pista: hi ha un quisomasatgista que cita sermons de Maese Eckart, el gran místic alemany del segle XIII. Ho sabeu o no? Vinga, que és fàcil. No és una peli "rara". Ben al contrari; de segur que molts l'heu vista.
Per començar la sessió us proposo una cosa ben curiosa. L’any 1996 vaig muntar una exposició al CCCB que es deia “La ciutat de la diferència”. Si voleu, un dia és en parlo, perquè va ser al mateix temps un gran èxit i un fracàs absolut. El cas és que al visitant el rebia una mena de bateria d’anuncis televisius de temàtica antirracista i “solidària”. El que vull és que us adoneu del to bonrotllista i sentimental que tots tenen. Fer un repàs a tots aquells vídeos, que ara tenen més de quinze anys, mereix la pena per veure com es posava i es posa en escena el bonisme oficial. Us passaré tots els que vam arreplegar. En total uns vint minuts. Us interessarà.
Després un moment d’una de les pel.lícules més interessants del tàndem MARTIN SCORSESE-ROBERT DE NIRO. És THE KING OF COMEDY (1983). Ve a ser un homenatge a un dels grans còmics americans, JERRY LEWIS, al que molta gent menysprea d’una manera absolutament injustificada.
Tenim també la contribució de WIN WENDERS al Festival de Cannes, amb el seu curt KRIEG IM FRIEDEN (2007).
I una virgeria de l’epoca conceptualista de PERE PORTABELLA: ACCIÓ SANTOS (1973), amb el pianista CARLES SANTOS. I un dels primers treballets de GEORGES LUCAS: el curmetratge FREIHET (1966). Una cosa experimental; molt breu.
LUIS BUÑUEL sols va dirigir una pel.lícula en anglès: THE YOUNG ONE, del 1966. Aquesta pel.lícula té un interés especial perquè era la que més l’interesava a Claude Lévi-Strauss del director aragonès. No la vaig aconseguir a temps per l’homenatge que li vam fer a Lévi-Strauss i els seus gustos cinematogràfics la Reina quan va morir, però ara la tinc. Mirem els primers deu minuts, val?
Fa poc se’ns va morir en LUIS GARCÍA BERLANGA. No n’hem fet cap dedicatòria i no es just. Us proposo la genial seqüència final d’una pel.lícula que no mereix, al meu entendre, la seva consideració de “menor”. És VIVAN LOS NOVIOS (1970), que us servirà per veure com era Sitges a aquella època.
I, per acabar, si més no el programa oficial, uns moments de WHEN WE WERE KINGS, el documental de LEON GAST (1997) sobre el mític combat entre Mohamed Alí i George Foreman a Kinsasha el 20 de maig de 1974, pel campionat mundial dels pesos pesants. Quan fa uns mesos vam passar “Ali”, l’Alberto em va recordar aquesta pel.lícula, que no havia vist. Un cop vista és cosa de compartir-la.
Val, doncs, quedem aquest divendres a la Reina. Us hi esperem.

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch