divendres, 20 de desembre de 2013

Darreres paraules. "Laaste Woorden - Mijn Zusje Joke", Johan van der Keuken, 1998


Reconec que el gènere documental m’interessa relativament. Hi ha masses documentals. M’incomoda sobre tot la seva pretensió de “realitat”. Hi ha ben pocs que em convencin i la majoria més aviat m’avorreixen. I això no sols en el cas de la multitud de produccions amateurs, moltes vegades simultàniament mediocres i pedants, sinó fins i tot en el cas dels suposats “clàssics”. Estic massa enamorat dels grans clàssics de l’època daurada dels Flaherty, Grierson, Vertov..., i m’apassionen massa les grans simfonies urbanes dels anys 20 –Vigo, Cavalcantti, Kaufmann, Rutmann...- com per apreciar la majoria de productes posteriors. Sens dubte que puc ser injust, però... En canvi, dels més recents em motiva no interès, sinó autèntica devoció l’obra de Johan var der Keuken, a qui vaig descobrir gràcies a l’exposició “Cos i ciutat” que van fer al CCCB l'any 1999.

Tot el que he anat veient de Van der Keuken m’ha entusiasmat –sobre tot el seu magistral “Amsterdam Global Village”-, però, de tota la seva producció, una pel.lícula em resulta especialment impressionant. És la filmació de les reflexions de la seva germana Joke en la fase posterior de la malaltia que la va portar a la mort. El títol és "Laaste Woorden -- Mijn Zusje Joke" ("Darreres paraules -La meva germana Joke") i és del 1998, tres anys que morís ell també.

Crec que algú del CCCB va ser qui va faciliar-me una còpia subtitutulada en espanyol en VHS, que vaig passar a AVI. Com vaig veure que no hi era disponible a la xarxa l’he posat  sencera (51 minuts) al vimeo. Aquí està.

 

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch