diumenge, 19 de desembre de 2010

Correus des de Nouakchott - 26 novembre 2010

Divendres, 26 de novembre de 2010


Estimades:


Bueno, per fi us puc escriure. Aquest matí he trobar un ciber, però el teclat era àrab i completament impracticable. Ara he trobat un cafè a prop de cada de Marta amb wi-fi. O sigui que passo a explicar-vos la cosa.
Vaig arribar dijous una mica abans de les 12. De miracle, perquè l’avió de Barcelona-Casablanca va arribar amb retard i vaig ser el darrer en embarcar al de Nouakchott. M’esperaven la Marta, l’Andrés Antebi i la Maria, la seva companya.
L'entrada a la ciutat ja va ser prou al.lucinant, perquè la Marta es va perdre. La imatge que vaig rebre va ser realment impactant. Què important és la primera visió d'una ciutat i aquesta creieu-me que ho va ser especialment.
D’entrada van voler gastar-me una broma i em van portar a una mena de casa i em van ficar a una habitació amb vuit o nou negres asseguts i cantant. Em van ensenyar un llit a un recò i em van dir que era el meu i que havia d'esperar que la gent aquella es cansés de cantar per estirar-me i descansar. La veritat és que m’ho vaig creure, perquè m’esperava qualsevol cosa. Un cop esclarida la situació i amb les corresponents risetes vam anar a casa de Marta, que està a un barri que es diu Tevragh Zeila, en la zona més millor de la ciutat, tot i que no cal dir que els criteris valoratius per definir una “bona zona” aquí són més aviat relatius.
Lo d’anar a conèixer el Nouakchott la nuit no era cap broma. Em tenien preparat un tour pels llocs on solen trobar-se els marxosos de la ciutat, una bona part nodrida per europeus: cooperants, empresaris, representants de tota mena mena de coses i, en aquest cas, gent que participava en el festival de cinema que estan fent aquests dies i que justificava la presència d’Andrés i Maria aquí. Estava completament fet caldo, però l’orgull em va impedir reconèixer-ho i els vaig acompanyar d’un lloc a altre, sempre dins del circuït de llocs que li compren a les ambaixades els cupos de begudes alcohòliques a que tenen dret. Es curiós, un gintònic, per exemple, val menys que una cervesa.
A l’endemà, és a dir ahir, vam aixecar-nos d’hora –tots estem a casa de Marta, que és molt gran- i vam sortir a fer un tomb. La ciutat es realment impressionant, la qual cosa implica que us heu de fer la idea que heu de venir amb mi la propera vegada. El paisatge humà és interesantíssim. Hi ha una clara divisió de classe entre els moros i els negres. Penseu que a Mauritània està generalitzada l’esclavitud encara i que és ara que s’està pensant en eradicar-la, tot i que està clar que és un proposit merament retòric.
El que més destaca és aquesta estranya barreja, tan pròpia dels països àrabs, entre puritanisme i sensualitat. Són oficialment molt rígids, però això és compatible amb una espècie de exuberància perceptual que es veu en les olors, els colors de la roba de la gent, la cuina... Decididament heu de venir. Feu-vos a la idea.
Bé, doncs pel matí vam anar al mercat de Cinquième. Increïble. El típic mercat àrab, tot i que amb menys gent que l’habitual, perquè era divendres i l’hora de l’oració. Vam dinar a un dels “restaurants” on mengen la gent del mercat. Vam demanar tieboujenn, que és un arròs amb peix boníssim. El serveixen en una mena d’enorme jofaina d’on la gent que s’aplega al voltant va agafant amb la mà.
Després vam anar a casa de Francesca, l’altra noia que està fent la recerca, a fer el cafè.
A la tarda vam anar al mercat del peix, perquè volien fer una barbacoa a casa de Marta al vespre. El port i la platja són impressionants. A la platja s’alineen un nombre immens –no exagero- dels famosos cayucos, les barques de pesca que utilitzen els immigrants per arribar a la Península o a Canàries. Més enllà s’estén la platja pròpiament dita. És com un passeig marítim que a darrera hora de la tarda d'un dia com avui -és divendres, és a dir festiu- és ocupat per una multitud que passeja, juga al futbol, s’entrena. La imatge de l’algaravia de la gent al mercat i, al fons, el sol posant-se a la línia de l’horitzó atlàntic feia posar la pell de gallina.
Ens va portar un taxista guineà molt simpàtic, que te un germà treballant a Almeria.
A la barbacoa del vespre vam venir sobre tot amics i amigues de Marta, que curiosament són tots pull de parla wolof: Baba, Tucú, Yuba. Eren els que em van fer la broma la nit d’arribada. Cantant molt, molt bé. També va venir en Pep, que em vaig assabentar que era nebot de la Ferrusola i representant de Coca-Cola a Nouakchott. Simpàtic. Ens ho vam passar bé.
Després de la benvinguda, avui hem estat treballant. Però us ho explicaré al proper correu.
Com sempre tot això és molt xulo i tal, però sols té sentit si ho comparteixo amb vosaltres.
Un petó i fins aviat.




[La foto de l'entrada està obtinguda de http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Fish_market_nouakchott_mauritania.JPG]

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch